Vés al contingut

Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre les eleccions del mes de novembre. Si cerqueu els comicis electorals de mig any abans, vegeu «eleccions generals espanyoles d'abril de 2019».
Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 2023 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data10 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions anticipades, eleccions generals espanyoles i grup d'eleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir350 diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
208  (de 265) senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
A Diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Electorat37.001.381 Modifica el valor a Wikidata
24.507.715
   66.23٪
Punt percentual 5.53
Nombre de vots vàlids24.258.228    Nombre de vots en blanc 217.227   Nombre de vots nuls 249.487
B Senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Electorat37.001.379 Modifica el valor a Wikidata
24.387.177
   65.91٪
Punt percentual 5.41
Nombre de vots vàlids23.374.127    Nombre de vots en blanc 451.449   Nombre de vots nuls 561.601
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PSOE  — Pedro Sánchez
A
5.997.533   24.72٪
 Punt percentual 0.28
B
93   44.71٪
 Punt percentual 14.42
Diputat 123 → 108 Nombre d'escons 15
Senador 123 → 93 Nombre d'escons 30
<1
2>
 PP  — Pablo Casado Blanco
A
4.917.095   20.27٪
 Punt percentual 4.01
B
83   39.9٪
 Punt percentual 13.94
Diputat 66 → 87 Nombre d'escons 21
Senador 54 → 83 Nombre d'escons 29
<1
2>
 VOX  — Santiago Abascal Conde
A
3.656.979   15.08٪
 Punt percentual 4.82
B
2   0.96٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 24 → 52 Nombre d'escons 28
Senador 2   
Podem
A
2.381.960   9.82٪
 Punt percentual 1.24
Diputat 42 → 26 Nombre d'escons 16
CS
A
1.650.318   6.8٪
 Punt percentual 9.06
Diputat 57 → 10 Nombre d'escons 47
ERC-Sobiranistes
A
874.859   3.61٪
B
11   5.29٪
 Punt percentual 0
Diputat 13
Senador 11 → 11
PSC
A
794.666   3.28٪
 Punt percentual 0.39
Diputat 12 → 12
ECP-GUANYEM EL CANVI
A
549.173   2.26٪
 Punt percentual 0.09
Diputat 7 → 7
JxCat-JUNTS
A
530.225   2.19٪
 Punt percentual 0.28
B
3   1.44٪
 Punt percentual 0.48
Diputat 7 → 8 Nombre d'escons 1
Senador 2 → 3 Nombre d'escons 1
EAJ
A
379.002   1.56٪
 Punt percentual 0.05
B
9   4.33٪
 Punt percentual 0
Diputat 6 → 6
Senador 9 → 9
Més País-Equo
A
353.541   1.46٪
Diputat 2
EH Bildu
A
277.621   1.14٪
 Punt percentual 0.15
B
1   0.48٪
 Punt percentual 0
Diputat 4 → 5 Nombre d'escons 1
Senador 1 → 1
CUP-PR
A
246.971   1.02٪
Diputat 2
PODEMOS-EU
A
188.231   0.78٪
 Punt percentual 0.13
Diputat 2 → 2
Més Compromís
A
176.287   0.73٪
Diputat 1
? ? ?
 PP-FORO
A
129.945   0.54٪
 Punt percentual 0.11
Diputat 1 → 2 Nombre d'escons 1
CC-NCa
A
124.289   0.51٪
Diputat 2
Bloc Nacionalista Gallec
A
120.456   0.5٪
 Punt percentual 0.14
Diputat 1
NA+
A
99.078   0.41٪
B
3   1.44٪
 Punt percentual 0
Diputat 2 → 2
Senador 3 → 3
? ? ?
 PRC
A
68.830   0.28٪
 Punt percentual 0.08
Diputat 1 → 1
? ? ?
 Terol Existeix
A
19.761   0.08٪
B
2   0.96٪
 Punt percentual 0.96
Diputat 1
Senador 2   
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 es van celebrar el 10 de novembre de 2019 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat, i van donar peu a la XIV legislatura. Es van convocar un cop acabat el termini per a formar govern, fracassades les negociacions després del debat d'investidura fallit de Pedro Sánchez celebrat el mes de juliol.[1]

La participació va ser menor que a les eleccions de l'abril del mateix any, amb una baixada d'un 1,89%.[2] Pedro Sánchez va tornar a guanyar les eleccions tot i que va perdre 3 escons. El PP de Pablo Casado va recuperar 21 escons i es va mantenir com segona força tot i la pujada de 28 diputats del partit d'extrema dreta Vox. La pujada d'aquests dos partits contrastà amb la forta caiguda de vots de Ciutadans, que va obtenir només 10 diputats i en va perdre 47, passant a ser la sisena força al Congrés. L'endemà, Albert Rivera va anunciar que dimitia com a president de la formació.[3]

Sistema electoral

[modifica]

Per al Congrés dels Diputats s'elegeixen 350 escons segons la regla D'Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d'Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d'habitants. A Ceuta i Melilla se'ls assignen els dos escons que queden.[4][5]

En aquestes eleccions, la distribució dels diputats del Congrés és la mateixa que en les anteriors del mes d'abril:[6]

Circumscripció Diputats Mapa
Madrid 37
Barcelona 32
València 15
Alacant i Sevilla 12
Màlaga 11
Múrcia 10
Cadis 9
Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia 8
Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa 7
Almeria, Badajoz, Còrdova, Girona, Guipúscoa, Tarragona i Toledo 6
Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid 5
Àlaba, Albacete, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca 4
Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol i Zamora 3
Sòria 2
Ceuta i Melilla 1

Per al Senat s'elegeixen 208 escons amb un sistema de llistes obertes en què els electors voten candidats individuals en lloc de partits. En els districtes electorals que elegeixen quatre escons, es poden votar fins a tres candidats; en aquells amb dos o tres escons, fins a dos candidats, i un candidat en el cas de les circumscripcions uninominals. Cadascuna de les 47 províncies peninsulars té assignats quatre escons. Pel que fa a les illes Balears i a les Canàries, les illes més grans (Mallorca, Gran Canària i Tenerife) elegeixen cadascuna tres senadors, i les més petites (Menorca, Eivissa i Formentera, Fuerteventura, la Gomera, el Hierro, Lanzarote o la Palma), un. Ceuta i Melilla elegeixen dos escons. El repartiment és, doncs, el següent:

Circumscripció Senadors Mapa
Circumscripció provincial 4
Gran Canària, Mallorca i Tenerife 3
Ceuta i Melilla 2
Fuerteventura, la Gomera, el Hierro,
Eivissa-Formentera, Lanzarote, Menorca i
la Palma		 1

Candidatures

[modifica]

Les principals candidatures presentades a les eleccions són:[7]

Partit o coalició Cap de llista Programa Lema
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

 Pedro Sánchez
(Madrid) 		[1] "Ahora, Gobierno. Ahora, España"
(Ara, Govern. Ara, Espanya)
Partit Popular (PP)

 Pablo Casado
(Madrid) 		[2] "Por todo lo que nos une"
(Per tot el que ens uneix)
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs)

 Albert Rivera
(Madrid) 		[3] "España en marcha"
(Espanya en marxa)
Unides Podem (Unidas Podemos)
 Pablo Iglesias
(Madrid) 		[4] "Un Gobierno contigo"
(Un Govern amb tu)
Vox (Vox) Santiago Abascal
(Madrid) 		[5] "España siempre"
(Espanya sempre)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

 Gabriel Rufián
(Barcelona) 		[6] "Tornarem més forts"
Junts per Catalunya–Junts (JuntsxCAT–Junts)

 Laura Borràs
(Barcelona) 		[7] "Per la independència, ni un vot enrere"
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV) Aitor Esteban
(Biscaia) 		[8] "Hemen"
(Aquí)
EH Bildu (EH Bildu)

 Oskar Matute
(Biscaia) 		[9] "Un paso más. Erabaki baietz!"
(Un pas més. Decideix que sí!)
Coalició Canària-Nova Canàries (CCa–PNC-NC)

 Ana Oramas
(Santa Cruz de Tenerife) 		"Hagamos más fuerte a Canarias"
(Fem més fortes les Canàries)
Navarra Suma (NA+)

 Sergio Sayas
(Navarra) 		"Navarra, clave en España"
(Navarra, clau a Espanya)
Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) José María Mazón
(Cantàbria) 		"Cantabria gana"
(Cantàbria guanya)
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

 Mireia Vehí
(Barcelona) 		[10] "Ingovernables"[8]
Més País (Més País)

 Íñigo Errejón
(Madrid) 		[11] "Desbloquear, avanzar, Más País"
(Desblocar, avançar, Més País)
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) Néstor Rego
(la Corunya) 		[12] "Facer valer Galiza, con voz propia"
(Fer valer Galícia, amb veu pròpia)
Terol Existeix Tomás Guitarte
(Terol)

Resultats

[modifica]

El PSOE va guanyar les eleccions amb un 28% dels vots i 120 escons, tres menys que fa sis mesos però surt més debilitat en perdre 700.000 vots i tres escons i el Partit Popular es va consolidar com a segona força amb el 20,81% dels vots i 87 escons, davant dels 66 que va obtenir a la contesa anterior. El bloc de l'esquerra, amb 158 diputats va superar el de la dreta amb 149 diputats, però no aconsegueix majoria absoluta i obté menys escons que a l'abril, quan va obtenir 158 davant de 166 de la dreta.[9]

A Catalunya, el bloc de partits independentistes (ERC, JxC i la CUP) guanyà per primer cop en vots i percentatge de vots i escons a la suma de partits contraris a sotmetre a referèndum el futur encaix de Catalunya amb l'Estat espanyol, en el còmput de les quatre demarcacions. Una circumstància que, fins llavors, només s'havia produït en les eleccions al Parlament i a les eleccions europees del mateix any.[10]

Al País Valencià el bloc de la dreta (PP, C’s i Vox) es va imposar amb disset diputades al Congrés a la suma de PSPV i Compromís, que perdé un escó. Les anteriors eleccions del 28 d'abril donaven un empat entre la suma dels escons del Partit Popular, Ciutadans i Vox, i els del PSPV, Compromís i Unides Podem, amb setze diputades per a cada bloc. Amb una participació inferior, del 72,39% (74,92% en abril), Ximo Puig, president del PSPV, es mantingué amb 10 diputats, Unides Podem passà de cinc a quatre i l'aliança de Compromís amb Més País continuà amb un únic diputat, Joan Baldoví. La davallada de Ciutadans al País Valencià fou conforme a la viscuda a nivell estatal. La formació de Rivera passa de sis a dos escons i se'n beneficià el Partit Popular, amb 8 diputats, un més que en els comicis anteriors; i Vox, que irrompé com a tercera força política al territori, aconseguint més del doble de les parlamentàries que va obtenir a finals d'abril, passant de tres a set. Aquesta formació d'extrema dreta fou la llista més votada en 23 localitats del País Valencià, algunes municipis amb més de 20.000 habitants, com Crevillent (Baix Vinalopó), Algemesí (Ribera Alta), la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) o el Pilar de la Foradada (Vega Baixa).[11]

A les Illes, Vox també duplicà la seva presència, passant d'un a dos diputats entre l'abril i novembre. Tot i ser la quarta força més votada a l'arxipèlag (la darrera entre les que aconseguiren representació, ja que Ciutadans perdé l'únic escó que tenia), totes quatre van quedà separades per un escàs marge de vots i es repartiren els vuit escons equitativament: dos per cap, entre el PSOE, PP, Podem–EUIB i Vox.[11]

Congrés dels Diputats

[modifica]
Escrutini de les eleccions al Congrés dels Diputats
Llista electoral Vots Escons
Vots % ±pp Total +/−
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 6.752.983 28,00 –0,67 120 –3
Partit Popular (PP) 5.019.869 20,82 +4,13 89 +23
Vox (Vox) 3.640.063 15,09 +4,83 52 +28
Units Podem (Unidas Podemos) 3.097.185 12,84 –1,48 35 –7
Units Podem (Podem-IU) 2.364.192 9,80 –1,26 26 –7
En Comú Podem (ECP–Guanyem el Canvi) 546.733 2,27 –0,08 7 ±0
En Comú (Podemos-EU-Mareas En Común-Equo) 186.260 0,77 –0,14 2 ±0
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) 1.637.540 6,79 –9,07 10 –47
Esquerra Republicana de Catalunya–Sobiranistes (ERC-Sobiranistes) 875.750 3,63 –0,28 13 –2
Esquerra Republicana de Catalunya–Sobiranistes (ERC-Sobiranistes) 869.934 3,61 –0,28 13 –2
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) 5.816 0,02 ±0,00 0 ±0
Més País (Més País) 577.055 2,39 Nou 3 +2
Més País-Equo (Més País–Equo) 326.666 1,35 Nou 2 +2
Més Compromís (Més Compromís) 175.092 0,73 +0,07 1 ±0
Més País-Chunta Aragonesista-Equo (Més País–CHA–Equo) 22.989 0,10 Nou 0 ±0
Junts per Catalunya–Junts (JxCat–Junts) 527.375 2,19 +0,28 8 +1
Partit Nacionalista Basc (PNB) 377.423 1,57 +0,06 6 ±0
EH Bildu (EH Bildu) 276.519 1,15 +0,16 5 +1
Candidatura d'Unitat Popular–Per la Ruptura (CUP–PR) 244.754 1,01 Nou 2 +2
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) 226.376 0,94 –0,31 0 ±0
Coalició Canària-Nova Canàries (CCa-PNC-NC) 123.981 0,51 –0,02 2 ±0
Bloc Nacionalista Gallec (BNG) 119.597 0,50 +0,14 1 +1
Navarra Suma (NA+) 98.448 0,41 ±0,00 2 ±0
Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) 68.580 0,28 +0,08 1 ±0
Recortes Cero–Grupo Verde (Recortes Cero–GV) 34.306 0,14 –0,04 0 ±0
Per Un Món Més Just (PUM+J) 27.016 0,11 +0,03 0 ±0
Terol Existeix (¡Teruel Existe!) 19.696 0,08 Nou 1 +1
Vots en blanc 216.515 0,90 +0,14
Total 24.116.352 350 ±0
Vots vàlids 24.116.352 98,98 +0,03
Vots nuls 249.499 1,02 –0,03
Participació 24.365.851 69,87
Abstenció
Cens 37.000.608
Font[12]

Resultats per circumscripció

[modifica]
Circumscripció CUP] Total
Àlaba 1 0 0 1 0 1 1 4
Albacete 2 1 0 0 1 4
Alacant 4 3 1 1 3 0 0 12
Almeria 2 2 0 0 2 6
Astúries 3 2 0 1 1 0 7
Àvila 1 1 0 0 1 3
Badajoz 3 2 0 0 1 6
Illes Balears 2 2 0 2 2 0 0 8
Barcelona 8 2 2 2 7 5 4 0 2 32
Biscaia 2 1 0 1 0 3 1 0 8
Burgos 2 2 0 0 0 4
Càceres 2 1 0 0 1 4
Cadis 3 2 1 1 2 0 9
Cantàbria 1 1 0 0 1 1 5
Castelló 2 1 0 1 1 0 0 5
Ceuta 0 0 0 0 1 1
Ciudad Real 2 2 0 0 1 5
Conca 2 1 0 0 0 3
Còrdova 2 2 0 1 1 6
la Corunya 3 3 0 0 0 1 1 8
Girona 1 0 0 0 2 1 2 0 6
Granada 3 2 0 1 1 0 7
Guadalajara 1 1 0 0 1 3
Guipúscoa 1 0 0 1 0 2 2 6
Huelva 3 1 0 0 1 5
Jaén 3 1 0 0 1 5
Lleó 2 1 0 0 1 4
Lleida 1 0 0 0 2 0 1 0 4
Lugo 2 2 0 0 0 0 4
Madrid 10 10 3 5 7 2 37
Màlaga 4 3 1 1 2 0 11
Melilla 0 1 0 0 0 1
Múrcia 3 3 0 1 3 0 10
Navarra 1 1 0 1 2 5
Osca 2 1 0 0 0 3
Ourense 2 2 0 0 0 0 4
Palència 1 2 0 0 0 3
Las Palmas 3 2 0 1 1 0 1 8
Pontevedra 3 3 0 0 0 1 0 7
la Rioja 2 2 0 0 0 4
Salamanca 1 1 0 0 1 4
Santa Cruz de Tenerife 2 2 0 1 1 0 1 7
Saragossa 3 2 0 1 1 0 7
Segòvia 1 1 0 0 1 3
Sevilla 5 2 1 2 2 0 12
Sòria 1 1 0 0 0 2
Tarragona 2 0 0 0 2 1 1 0 6
Terol 1 1 0 0 0 1 3
Toledo 2 2 0 0 2 6
València 4 4 1 2 3 0 1 15
Valladolid 2 2 0 0 1 5
Zamora 1 1 0 0 1 3
TOTAL 120 88 10 26 52 13 7 8 7 5 2 2 2 2 2 1 1 1 1 350

Senat

[modifica]
Escrutini de les eleccions al Senat
Llista electoral Elegits
directes 		Sen.
desig. 		Total
Escons +/−
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 92 –31 18 110
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 90 –30 17 107
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 2 –1 1 3
Partit Popular (PP) 84 +30 14 98
Esquerra Republicana de Catalunya - Sobiranistes (ERC-Sobiranistes) 11 ±0 2 13
Partit Nacionalista Basc (PNB) 9 ±0 1 10
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) 0 –4 8 8
Esquerra Confederal 0 ±0 6 6
Endavant Andalusia (AA) 0 ±0 1 1
Coalició Compromís (Compromís) 0 ±0 1 1
Grupo Común da Esquerda (Grupo Común da Esquerda) 0 ±0 1 1
Més per Mallorca (Més) 0 ±0 1 1
Catalunya en Comú (CatComú) 0 ±0 1 1
Més Madrid (Más Madrid) 0 ±0 1 1
Junts per Catalunya–Junts (JxCat–Junts) 3 +1 2 5
Vox (Vox) 2 +2 1 3
Navarra Suma (NA+) 3 ±0 0 3
Unió del Poble Navarrès (UPN) 1 ±0 0 1
Partit Popular (PP) 1 ±0 0 1
Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs) 1 ±0 0 1
EH Bildu (EH Bildu) 1 ±0 1 2
Terol Existeix (¡Teruel Existe!) 2 +2 0 2
Coalició Canària-Nova Canàries (CCa-PNC-NC) 0 ±0 1 1
Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) 0 ±0 1 1
Geroa Bai (GBai) 0 ±0 1 1
Agrupació Socialista Gomera (ASG) 1 ±0 0 1
Partit Aragonès (PAR) n/a n/a 1 1
Total 208 ±0 57 265
Font[13]

Resultats per circumscripció

[modifica]
Circumscripció Total
Àlaba 1 0 3 0 0 4
Albacete 2 2 0 4
Alacant 2 2 0 4
Almeria 2 2 0 4
Astúries 3 1 0 4
Àvila 1 3 0 4
Badajoz 3 1 0 4
Barcelona 1 0 3 0 0 4
Biscaia 1 0 3 0 0 4
Burgos 2 2 0 4
Càceres 3 1 0 4
Cadis 3 1 0 4
Cantàbria 1 3 0 4
Castelló 2 2 0 4
Ceuta 0 1 1 2
Ciudad Real 3 1 0 4
Còrdova 3 1 0 4
Conca 2 2 0 4
la Corunya 1 3 0 4
El Hierro 1 0 0 1
Eivissa-Formentera 1 0 0 1
Fuerteventura 1 0 0 1
Girona 0 0 2 2 0 4
Gran Canària 2 1 0 3
Granada 3 1 0 4
Guadalajara 2 2 0 4
Guipúscoa 0 0 3 0 1 4
Huelva 3 1 0 4
Jaén 3 1 0 4
La Gomera 0 0 0 1 1
La Palma 0 1 0 1
La Rioja 2 2 0 4
Lanzarote 1 0 0 1
Lleó 2 2 0 4
Lleida 0 0 3 1 0 4
Lugo 1 3 0 4
Madrid 2 2 0 4
Màlaga 3 1 0 4
Mallorca 2 1 0 3
Melilla 0 2 0 2
Menorca 0 1 0 1
Múrcia 0 3 1 4
Navarra 1 3 0 4
Osca 3 1 0 4
Ourense 1 3 0 4
Palència 1 3 0 4
Pontevedra 2 2 0 4
Salamanca 1 3 0 4
Saragossa 3 1 0 4
Segòvia 1 3 0 4
Sevilla 3 1 0 4
Sòria 2 2 0 4
Tarragona 1 0 3 0 0 4
Tenerife 2 1 0 3
Terol 0 2 0 2 4
Toledo 2 2 0 4
València 2 2 0 4
Valladolid 1 3 0 4
Zamora 1 3 0 4
TOTAL 92 84 11 9 3 3 2 2 1 1 208

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La falta de acuerdo entre los partidos obliga a otras elecciones» (en espanyol). El País, 17-09-2019 [Consulta: 17 setembre 2019].
  2. ↑ «Elecciones Generales España 2019». [Consulta: 11 novembre 2019].
  3. ↑ «Albert Rivera dimiteix». El Nacional. [Consulta: 11 novembre 2019].
  4. ↑ «Constitución Española» (en espanyol). Senat d'Espanya. [Consulta: 16 febrer 2019].
  5. ↑ «BOE.es - Documento consolidado BOE-A-1985-11672». [Consulta: 16 febrer 2019].
  6. ↑ «Real Decreto 551/2019, de 24 de septiembre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones». BOE, 24-09-2019.
  7. ↑ «Candidaturas presentadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 551/2019, de 24 de septiembre». BOE, 09-10-2019.
  8. ↑ «INGOVERNABLES (BSO)». Pentina't Lula. [Consulta: 11 novembre 2019].
  9. ↑ Mayo, M. G. «Resultados de las elecciones generales: La pírrica victoria del PSOE dificulta aún más la gobernabilidad» (en castellà). Expansion, 10-11-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
  10. ↑ Latorre, Eloi. «‘Sorpasso’ del vot independentista a Catalunya». Directa, 11-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Qui són els onze representants al Congrés de Vox dels Països Catalans?». Directa, 12-11-2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  12. ↑ «Resultats provisionals al Congrés» (en espanyol). Ministeri de l'Interior. [Consulta: 10 novembre 2019].
  13. ↑ «Resultats provisionals del Senat» (en espanyol). Ministeri de l'Interior. [Consulta: 10 novembre 2019].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_novembre_de_2019&oldid=34003995»