Mà invisible
El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La metàfora intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pretén obtenir un benefici personal i que posa el seu esforç en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que això formés part de les seves pretensions inicials.
- "No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos".[1]
Els seus propis interessos són els d'obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats gràcies a l'interès egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d'aquests no és la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sinó simplement la d'obtenir un benefici.
- "...gestionant aquesta indústria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell cerca únicament el seu propi benefici, i en això, com en molts altres casos, és dirigit per una mà invisible per assolir una fi que no era part de la seva intenció".[2]