Màkhaira

Espases antigues, fig. 1-3: xiphos, fig. 4: màkhaira.

Armes ibèriques: una falcata (a dalt) i un fragment d'un soliferreum.

Màkhaira (en grec μάχαιρα) era un terme emprat en l'antiga Grècia per referir-se a qualsevol arma de tall, ja fos ganivet o espasa. En aquest context, es denomina específicament màkhaira el tipus d'espasa grega la curvatura de la qual és menor que la de la seva «germana» grega kopis i similar a la falcata ibèrica (si bé la diferència del significat entre kopis i màkhaira no està completament clara en els texts antics), amb mantí sense guardamà i amb pom, que no era sinó una variant més rectilínia de la seva predecessora.

Orígens

Aquest tipus d'espasa, o desenvolupament d'espasa, no era exclusiu de la Grècia hel·lenística, sinó que va ser una arma -amb les seves variants regionals- emprada per molts pobles de l'Est d'Europa i Orient Pròxim (Pèrsia). I per això el seu disseny de fulla corba pot ser que fos el que va evolucionar -o va influir- fins a arribar a l'actual yatagan turc.

La màkhaira, que va ser una arma menys usada per la infanteria grega, va compartir protagonisme amb el xifos (spatha en la seva versió etrusca o romana) en la cavalleria hel·lènica.

Etimologia

En grec antic ‘μάχαιρα’ (màkhaira) significava «ganivet de guerra, sabre curt, daga», i possiblement provingués de la paraula μάχη (máhē), que significava «lluita, combat, batalla». El terme màkhaira va passar al llatí com machaera, «espasa», atès que en el llatí el fonema ‘χ’ no tenia contrapartida fonètica, encara que en l'idioma català es pot assimilar a ‘kh’ aspirada com equivalent a la ‘χ’ (khi) grega. (Vegeu l'article Kh).

• En grec modern, el diminutiu μαχαίρι (makheri) significa «ganivet».
  • Exemple: 1967. Cançó grega moderna d'amor rebutjat que esmenta un ganivet: ΕΝΑ ΜΑΧΑΙΡΙ (Pronunciat “Ena makhierri”). Giannis Poulopoulos. ΕΝΑ ΜΑΧΑΙΡΙ.

Fonts

• F. Quesada Sanz: «Máchaira, kopís, falcata» en Homenatge a Francisco Torrent, Madrid, 1994, pàg. 75-94.
• Gordon, D.H. (1958) Scimitars, Sabres and Falchions.in Man, Vol 58, Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.