Màrcia Cisteró i Saludes
| Nom original | (ca) Màrcia Cisteró  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1972 (51/52 anys) Barcelona |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, docent |
| Ocupador | La Perla 29 Universitat Autònoma de Barcelona |
  
| |
Màrcia Cisteró i Saludes (Barcelona, 1972) és una actriu i docent catalana, coneguda sobretot en el món del teatre per haver representat obres de Molière, Sòfocles, Anton Txékhov, Eduardo De Filippo, Ramón María del Valle-Inclán, Wajdi Mouawad, Brian Friel, William Shakespeare, Arnold Wesker o Bertolt Brecht, entre d'altres, sovint sota la direcció d'Oriol Broggi, amb qui va començar a treballar l'any 2000 a Tartuf.[1]
Trajectòria
[modifica]Ja de petita, Cisteró va començar a fer teatre al poble de la seva mare, Alforja, així com dansa clàssica i contemporània. Després de fer dos anys universitaris de Química, va decidir deixar la carrera per entrar a l'Institut del Teatre. En l'actualitat, és docent a la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
De la seva vessant actoral se n'ha escrit: «Els controls corporal i lingüístic que exhibeix la situen a un nivell d’excel·lència màxima; sens dubte, un model de referència per als actors que vulguin estar a l'altura d'un teatre nacional».[3] Als Premis Butaca de 2018 fou nominada en la categoria de millor actriu pel seu paper a Sopa de pollastre amb ordi.[4]
L'any 2018, va participar amb el paper de Margarida a Vida privada, l'adaptació que Sílvia Munt va fer per a Televisió de Catalunya de la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra. L'any 2021, protagonitzà Frederica Montseny, la dona que parla, un telefilm dedicat a la trajectòria vital de la dirigent anarcosindicalista que va ser ministra durant la Segona República espanyola.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Màrcia Cisteró i els regals de la vida». El País, 07-01-2021.
- ↑ Pardo, Xavi. «Màrcia Cisteró: "La vida de l'actor no és tan bonica com sembla"», 02-07-2018. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Miralles, Esteve. «“Moro com a país”: monòleg brillant, terrible». Núvol, 24-04-2014. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Gomila, Andreu. «Els finalistes del premis Butaca 2018», 15-10-2018. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Salvà, Bernat. «La primera ministra». El Punt Avui, 07-03-2021. [Consulta: 26 març 2021].