Wajdi Mouawad

Wajdi Mouawad
	; (2019)
Biografia
Naixement	16 octubre 1968 (56 anys); Dayr al-Kamar (Líban)
Formació	Escola Nacional de Teatre del Canadà
Activitat
Ocupació	actor, director de cinema, guionista, escriptor, dramaturg, director
Premis
	(2021) European Dramatist Award (en) ; (2010) Cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec; (2009) Grand prix du théâtre (en) ; (2004) Prix Jacqueline-Déry-Mochon (fr) ; (2000) Premis literaris del Governador General; Oficial de l'Orde del Canadà; Cavaller de les Arts i les Lletres ;
Lloc web	wajdimouawad.fr

Wajdi Mouawad (àrab: وجدي معوض, Wajdī Muʿawaḍ) (Dayr al-Kamar, Líban, 16 d'octubre del 1968) és un escriptor, actor i director de teatre de nacionalitat canadenca i d'origen libanès.^[1]

Biografia

Va néixer al si d'una família cristiana maronita. El 1977 els seus pares fugiren del seu municipi natal cap a Beirut per anar després a París (França), per escapar de la Guerra Civil Libanesa que va tenir lloc entre 1975 i 1990. Cinc anys més tard, el 1983, es van establir al Quebec.

Es va diplomar el 1991 a l'Escola Nacional de Teatre del Canadà. Del 2000 al 2004, va dirigir el Teatre de Quat'Sous de Mont-real i el 2005 fundà les companyies de creació Au carré de l'hypoténuse, a França, i Abé carré cé carré, a Mont-real, amb Emmanuel Schwartz.

Assolí renom internacional després de l'èxit de la seva tetralogia Le sang des promesses (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels), escrita i dirigida per ell.

El 2009, fou l'artista associat del Festival d'Avinyó occità, i rebé el Gran premi del teatre de l'Acadèmia francesa pel conjunt de la seva obra dramàtica. Del 2007 al 2012 fou director artístic del Teatre Francès al Centre National des Arts du Canada (Canada's National Arts Center) a Ottawa.^[2]

El 2012 publica la novel·la Anima, traduïda al català per Anna Casassas i Figueras i publicada com a Ànima per Edicions del Periscopi el 2014.

Obres

Com a escriptor

Obres de teatre

Alphonse, Leméac, 1996
Les mains d'Edwige au moment de la naissance, Leméac, 1999
Littoral, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 1999, 2009
Pacamambo, Actes Sud-Papiers Junior, 2000
Rêves, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2002
Incendies, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2003, 2009
Willy Protagoras enfermé dans les toilettes, Leméac, 2004
Forêts, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2006
Assoiffés, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2007
Le soleil ni la mort ne peuvent se regarder en face, coedició Leméac/Actes Sud, 2008
Seuls - Chemin, texte et peintures, Leméac/Actes Sud, 2008, ISBN 978-2-7427-7986-4
Ciels, Actes Sud, 2009, ISBN 978-2-7427-8381-6, estrenada en català com a Cels
Journée de noces chez les Cromagnons, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2011, ISBN 978-2-7427-9612-0
Sœurs, coedició Leméac/Actes Sud-Papiers, 2015 ISBN 978-2-330-04701-6

Traduccions

La sang de les promeses (traduïda al català per Cristina Genebat i Raimon Molins, pròleg d'Oriol Broggi i postfaci d'Anna Casassas, publicada per Edicions del Periscopi, 2017)

Obres radiofòniques

Loin des chaises
Wilfrid
William M.
Le Chevalier
Dans la cathédrale
Les trains hurlent quand on tue
Les Etrangers du bord du monde

Novel·les

Visage retrouvé, coedición Leméac / Actes Sud, 2002
Un obus dans le cœur, Actes Sud Junior-Leméac, 2007
Anima, Leméac / Actes Sud, 2012 (traduïda al català per Anna Casassas com a Ànima. Edicions del Periscopi)^[3]

Com a director d'escena

1992 — Al Malja i L'Exil de Naji Mouawad (germà de Wajdi Mouawad)
1992 — Macbeth de Shakespeare
1994 — Le Tour du monde de Joe Maquillon de Ghislain Bouchard
1995 — Tu ne violeras pas d'Edna Mazia
1995 — El Quixot de Miguel de Cervantes
1997 — Littoral
1998 — Willy Protagoras enfermé dans les toilettes
1998 — Trainspotting d'Irvine Welsh
1998 — Èdip rei de Sòfocles
1999 — Disco Pigs d'Enda Walsh
1999 — Les troianes d'Eurípides
1999 — Littoral, Festival d'Avinyó
2000 — Rêves
2000 — Ce n'est pas la manière dont on se l'imagine que Claude et Jacqueline se sont rencontrés, escrit en col·laboració amb Estelle Clareton
2000 — Lulu le chant souterrain de Frank Wedekind
2000 — Reading Hebron de Jason Sherman
2001 — El corder i la balena d'Ahmed Ghazali
2001 — Sis personatges en cerca d'autor de Luigi Pirandello
2001 — Manuscrit trouvé à Saragosse , òpera d'Alexis Nouss
2002 — Les tres germanes d'Anton Txékhov
2003 — Incendis
2005 — Ma mère chien de Louise Bombardier
2006 — Forêts
2007 — Incendies, en rus, Teatre Et Cetera Moscou
2008 — Seuls, Festival d'Avinyó
2009 — Littoral, Incendies, Forêts la trilogia, Festival d'Avinyó
2009 — Ciels, Festival d'Avinyó
2010 — Ciels, Odéon-Théâtre de l'Europe, Ateliers Berthier, París
2010 — Littoral, Incendies, Forêts la trilogia, Théâtre national de Chaillot
2010 — Seuls Festival d'Avinyó
2011 — Seuls Le Quartz
2011 — Temps Théâtre d'Aujourd'hui
2011 — Des femmes - Les Traquínies, Antígona, Electra, de Sòfocles
2013 — Des héros - Àiax, Èdip rei, de Sòfocles, Théâtre du Grand T, Nantes
2014 — Soeurs - Théâtre d'Aujourd'hui, Montréal

Cinema

2004 — Littoral, realitzat per Wajdi Mouawad
2010 — Incendies, Denis Villeneuve. La pel·lícula competí per a l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera als Premis Oscar 2011.

Premis i reconeixements

1998 — Premi a la millor producció teatral de Mont-real atorgat per l'Associació Quebequesa dels Crítics de Teatre per Willy Protagoras enfermé dans les toilettes
2000 — Premi Literari del Governador general del Canadà, en la categoria de teatre, per Littoral
2002 — Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França
2004 — Premi Jacqueline-Déry-Mochon, Canadà
2004 — Premi SACD de la francofonia pel conjunt de la seva obra
2005 — Premi Molière al millor autor francòfon, que rebutja per negar-se a competir contra altres dramaturgs però que dedica a tots els dramaturgs que envien obres a teatres on ningú les llegeix.^[4]
2009 — Oficial de l'Orde del Canadà
2014 — Premi Llibreter de Narrativa en la categoria d'Altres literatures atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya per Ànima

Referències

↑ «Wajdi Mouawad». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
↑ «Canada's National Arts Center» (en anglès). Media Zone, 19-04-2011. [Consulta: 10 desembre 2013].
↑ Segura, Cristian «El secret de Wajdi Mouawad». Diari Ara [Consulta: 1r abril 2014].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Wajdi Mouawad refuse un Molière^{[Enllaç no actiu]}, radio-canada.ca, Consulta: 21-10-2011 (en francès).

Enllaços externs

Web oficial de Wajdi Mouawad
Wajdi Mouawad reinventa la tragedia per Javier Vallejo, ELPAIS.com-Cultura-Babelia, 04/07/2009 (en castellà). Consulta — 21-10-2011.

[1] «Wajdi Mouawad». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[2] «Canada's National Arts Center» (en anglès). Media Zone, 19-04-2011. [Consulta: 10 desembre 2013].

[3] Segura, Cristian «El secret de Wajdi Mouawad». Diari Ara [Consulta: 1r abril 2014].^{[Enllaç no actiu]}

[4] Wajdi Mouawad refuse un Molière^{[Enllaç no actiu]}, radio-canada.ca, Consulta: 21-10-2011 (en francès).

[1]

[2]

[3]

[4]