Vés al contingut

Màxim Borrell i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMàxim Borrell i Vidal
Biografia
Naixement8 juny 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCampió de Catalunya (1971)

FIDE: 24500470 ChessGames: 94751

Màxim Borrell i Vidal (8 de juny de 1937) és un escriptor i jugador d'escacs català.[1] L'any 1971 fou Campionat de Catalunya d'escacs.[2] El juliol de 2016 la Federació Catalana d'Escacs acordà concedir-li l'insígnia de plata que li fou concedida a la Festa Catalana del setembre de 2016 a Mollet del Vallès.[3][4]

Obres

[modifica]
  • Borrell i Vidal, Màxim. Aperturas semicerradas. Barcelona: Bruguera, 1975, p. 251. ISBN 8402040748. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. Las aperturas del peón dama. Sus secretos, estrategia y práctica modernas. Barcelona: Bruguera, 1974, p. 219. ISBN 840203585X. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. Aperturas de flanco. Barcelona: Bruguera, 1975, p. 256. ISBN 8402040756. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. Aperturas abiertas. Barcelona: Bruguera, 1975, p. 254. ISBN 8402040713. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. Aperturas cerradas. Barcelona: Bruguera, 1975, p. 254. ISBN 840204073X. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. Ajedrez y prácticas modernas. Barcelona: Bruguera, 1974, p. 224. ISBN 840203585X. 
  • Borrell i Vidal, Màxim. AJEDREZ BRILLANTE Historia, anécdotas y curiosidades.. Barcelona: Bruguera, 1975, p. 251. ISBN 8402040764. 

Notes i referències

[modifica]
  1. «Nota biogràfica de Màxim Borrell i Vidal» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 març 2016].
  2. «Historial campions de Catalunya». escacs.cat. [Consulta: 24 març 2016].
  3. «Festa Catalana dels Escacs a Mollet 2016». escacs.cat. [Consulta: 31 desembre 2019].
  4. «Acords de la reunió de Junta Directiva». escacs.cat. [Consulta: 19 juliol 2016].


Títols
Precedit per:
Eduard Pérez
Campió de Catalunya d'escacs
1971
Succeït per:
Joaquim Serra i Margalef