Tècnica Levallois

Es coneix amb el nom de tècnica Levallois el procediment emprat en la indústria lítica de part del paleolític. Fou batejada amb el nom del jaciment parisenc de Levallois-Perret, on per primera vegada es trobaren mostres d'aquesta tècnica. Pròpia dels períodes o cultures de l'acheulià i mosterià (pels humans del Neanderthal) del paleolític, encara que perdurà també en el paleolític superior. Es caracteritza per l'obtenció de trossos o estelles, procedents d'una forma ja predeterminada a partir d'un nucli de pedra, mitjançant unes extraccions realitzades des de fora cap endins, a fi de contornejar-los. S'obtingueren ganivets de pedra o peces més menudes com, per exemple, les anomenades puntes Levallois.^[1]

Referències

↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.33. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tècnica Levallois

Demostració il·lustrada de la tècnica Levallois (nota: al contrari del que es mostra en aquesta pàgina, la tècnica del martell tou no es va fer servir mai en la tècnica Levallois).
Animated Levallois flint working Arxivat 2007-01-06 a Wayback Machine..

[RBA-1] Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.33. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].

[1]