El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.[1][2]
Sigui l'equació de quart grau
- ,
s'ha de reduir a la seva forma reduïda, fent una transformació de Tschirnhaus, per tant això resulta en el següent:
- ,
on
Aquesta equació de quart grau es factoritza en dos polinomis quadràtics:
A l'efectuar el producte i relacionar-lo amb l'equació quàrtica reduïda, obtenim el següent sistema d'equacions:
En aquest sistema, després de diverses operacions, obtenim una equació que aparentment és de sisè grau:
- ,
que en termes d' és una equació cúbica, per tant substituïm per .
- ,
que pot ser resolta pel mètode de Cardano (en cas que l'equació tingui dues o tres arrels reals, es pren la primera arrel com a primera prioritat), on ha de ser una arrel real positiva de l'equació cúbica resolvent.
Després de fer càlculs posteriors, obtenim les quatre solucions de l'equació original:
Demostració del mètode de Descartes
[modifica]
Donada l'equació quàrtica
Dividim l'equació inicial per la component quàrtica, obtenint:
Procedim a substituir per eliminar el terme cúbic:
- ,
on
En efecte, al desenvolupar la suma algebraica dels resultats dels productes presents, el terme està compensat igualment per , per la qual cosa es cancel·larà el terme . Per tant, el resultat d'aquesta suma algebraica és:
Indiquem factor comú en els termes amb :
Llavors, d'acord a les definicions recentment introduïdes, escriurem l'expressió simplement com
on aquesta expressió és l'equació quàrtica reduïda, les components es donen per:
En aquest moment, la idea important és factoritzar l'anterior en , acció que és possible ja que no està present el terme cúbic en el polinomi, i que al desenvolupar la multiplicació distributivament ve donada de forma explícita per les següents raons:
- .
A l'identificar l'anterior amb els termes , i No s'ha pogut entendre (MathML amb SVG o PNG alternatiu (recomanat per a navegadors moderns i eines d'accessibilitat): Resposta invàlida («Math extension cannot connect to Restbase.») del servidor «http://localhost:6011/ca.wikipedia.org/v1/»:): {\displaystyle t}
, obtenim les següents relacions:
- ,
- ,
- .
Si volem trobar el valor de primerament, considerem les relacions exposades com un sistema d'equacions de tres incògnites:
Passem al membre dret de la primera equació, obtenint:
Passem al membre dret de la segona equació, obtenint:
Amb els resultats obtinguts, formem un nou sistema d'equacions.
Sumem i restem les dues equacions del nou sistema, i unim els resultats en un altre nou sistema:
Multipliquem les equacions de sistema recent, obtenint:
Ens adonem que existeix , per tant el reemplacem per :
Passem a l'altre membre de la igualtat amb signe oposat, això dona:
Com que hi ha un terme fraccionari, procurem multiplicar l'equació per :
Finalment, indiquem factor comú en i :
Fem la substitució (obtenint una equació cúbica resolvent):
Llavors, sigui una arrel positiva de l'equació cúbica resolvent. Solucionem per :
Per tant, hem trobat la solució per . Per tant, reemplaçant en el sistema anterior al recent, obtenim les solucions i :
Reemplacem els valors d' , i les dues equacions quadràtiques:
Apliquem la llei del producte nul en tots dos factors, això els separa en dues equacions quadràtiques diferents:
Calculem el discriminant de cada equació quadràtica:
Resolem les dues equacions per separat:
Llavors les solucions de l'equació cuártica reduïda són:
I al mateix temps les solucions de l'equació original són: