Mètrica de De Sitter–Schwarzschild
En la relativitat general, la solució de De Sitter-Schwarzschild descriu un forat negre en un pegat causal de l'espai de De Sitter. A diferència d'un forat negre d'espai pla, hi ha un forat negre de Sitter més gran possible, que és l'espai-temps de Nariai. El límit de Nariai no té singularitats, els horitzons cosmològics i els forats negres tenen la mateixa àrea, i es poden mapejar entre si mitjançant una simetria de reflexió discreta en qualsevol pegat causal.[1][2][3]
Introducció
[modifica]En la relativitat general, els espais temps poden tenir horitzons d'esdeveniments de forats negres i també horitzons cosmològics. La solució de De Sitter–Schwarzschild és la solució més senzilla que té totes dues.[4]
Mètrica
[modifica]La mètrica de qualsevol solució esfèricament simètrica en forma de Schwarzschild és: [5]
Les equacions d'Einstein al buit donen una equació lineal per a f(r), que té com a solucions:
La primera és una solució d'energia d'estrès zero que descriu un forat negre en l'espai temps buit, la segona (amb b positiu) descriu l'espai de Sitter amb una energia d'estrès d'una constant cosmològica positiva de magnitud 3 b. Superposant les dues solucions s'obté la solució de De Sitter-Schwarzschild:
Els dos paràmetres a i b donen la massa del forat negre i la constant cosmològica respectivament. En d + 1, la caiguda de la llei de potència inversa a la part del forat negre és d − 2. En 2 + 1 dimensions, on l'exponent és zero, la solució anàloga comença amb 2 + 1 de Sitter espai, retalla una falca i enganxa els dos costats de la falca junts per fer un espai cònic.
dóna
per al radial, i
per al component de temps.
Referències
[modifica]- ↑ R. Bousso. «Adventures in de Sitter space». A: G. W. Gibbons. The future of theoretical physics and cosmology (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 539–569. ISBN 978-0-521-86015-4.
- ↑ H. Nariai Sci. Rep. Tohoku Univ., 34, 1950, pàg. 160.
- ↑ H. Nariai Sci. Rep. Tohoku Univ., 35, 1951, pàg. 62.
- ↑ Borghini, Stefano; Chruściel, Piotr T.; Mazzieri, Lorenzo «On the Uniqueness of Schwarzschild–de Sitter Spacetime» (en anglès). Archive for Rational Mechanics and Analysis, 247, 2, 09-03-2023, pàg. 22. DOI: 10.1007/s00205-023-01860-1. ISSN: 1432-0673. PMC: PMC9998593. PMID: 36915373.
- ↑ Fernández-Silvestre, Diego; Foo, Joshua; Good, Michael R. R. «On the duality of Schwarzschild-de Sitter spacetime and moving mirror». Classical and Quantum Gravity, 39, 5, 03-03-2022, pàg. 055006. DOI: 10.1088/1361-6382/ac4b03. ISSN: 0264-9381.