Vés al contingut

Mòllera noruega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMòllera noruega
Trisopterus esmarkii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN18125208 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereTrisopterus
EspècieTrisopterus esmarkii Modifica el valor a Wikidata
Nilsson, 1855
Nomenclatura
Sinònims
  • Boreogadus esmarki (Nilsson, 1855)
  • Gadus esmarkii (Nilsson, 1855)
  • Trisopterus esmarki (Nilsson, 1855)[1]

La mòllera noruega (Trisopterus esmarkii) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids[2] present a l'oceà Atlàntic nord-oriental: des del sud-oest del mar de Barentsz[3] i, de vegades també, Bjørnøya, fins al canal de la Mànega, Islàndia[4] i les illes Fèroe.[5] És capturat principalment per a la fabricació de farina de peix, farratges i oli. L'any 1999 se'n van pescar 112.556 tones a tot el món, essent Dinamarca (amb 57.441 tones), Noruega (51.067) i les illes Fèroe els principals països dedicats a la seua pesca. Les zones de pesca més importants són el nord de la mar del Nord, Skagerrak i, en menor mesura, la costa de Noruega.[6][7][5]

Morfologia

[modifica]

Pot arribar a fer 35 cm de llargària màxima (normalment, en fa 19). És marró grisenc al dors, argentat als flancs i blanc al ventre. Mandíbula inferior lleugerament més llarga que la superior. Barbeta força curta. Té una taca fosca a la vora superior de la base de l'aleta pectoral.[5][8][9][7]

Ecologia

[modifica]

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom[10] i de clima temperat (79°N-48°N, 27°W-30°E), el qual viu entre 50 i 300 m de fondària sobre fons fangosos.[5] Menja principalment crustacis planctònics (copèpodes, eufausiacis, gambes i amfípodes) i, en menor mesura, peixets, ous i larves.[11][12]

És depredat pel congre (Conger conger)[13] -a Irlanda-, el bacallà (Gadus morhua) -Regne Unit-, l'eglefí (Melanogrammus aeglefinus) -Noruega-,[14] Merlangius merlangus,[15] l'abadejo (Pollachius pollachius), el peix carboner (Pollachius virens) -Gran Bretanya-,[16] Trisopterus luscus -Regne Unit-, Himantolophus groenlandicus,[17] el rap (Lophius piscatorius) -Irlanda-,[18] Molva dipterygia, Molva molva -Noruega-, el lluç europeu (Merluccius merluccius),[19] la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus),[20] l'areng (Clupea harengus),[21] la foca de Grenlàndia (Phoca groenlandica) -Noruega-,[22] Leucoraja naevus i el dofí mular (Tursiops truncatus) -Gran Bretanya-.[23][24][25][26]

La maduresa sexual és assolida als dos anys de vida i quan fa entre 14 i 15 cm de llargada. El període de fresa ocorre entre el gener i el juliol (sobretot, entre el març i el maig) i els adults migren per reproduir-se. Les principals àrees de fresa es troben al nord-oest d'Escòcia, Noruega, les illes Fèroe i Islàndia. Una femella que faci entre 15 i 19 cm de longitud és capaç de pondre 27.000-51.200 ous.[7] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 5 anys[27][5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  4. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Trisopterus esmarkii» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1990, Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 FAO - Fisheries and Aquaculture Department (anglès)
  8. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7
  9. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  10. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  11. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  12. ↑ Economou, A.N., 1991. Food and feeding ecology of five gadoid larvae in the northern North Sea. J. Cons. Int. Explor. Mer. 47:339-351
  13. ↑ O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826
  14. ↑ Albert, O.T., 1994. Ecology of haddock (Melanogrammus aeglefinus, L.) in the Norwegian Deep. ICES J. Mar. Sci. 51:31-44
  15. ↑ Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991, The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156
  16. ↑ Du Buit, M.H., 1991. Food and feeding of saithe (Pollachius virens, L.) off Scotland. Fish. Res. 12:307-323
  17. ↑ Bertelsen, E. i G. Krefft, 1988, The ceratioid family Himantolophidae (Pisces, Lophiiformes). Steenstrupia, Vol. 14(2), pp. 9-89.
  18. ↑ Crozier, W.W., 1985, Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  19. ↑ Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  20. ↑ De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p
  21. ↑ Last, J.M., 1989. The food of herring, Clupea harengus, in the North Sea, 1983-1986. J. Fish Biol. 34:489-501.
  22. ↑ Ugland, K.I., K.A. Jodestol, P.E. Aspholm, A.B. Kroyer i T. Jakobsen, 1993. Fish consumption by invading harp seals off the Norwegian coast in 1987 and 1988. ICES J. Mar. Sci. 50 :27-38
  23. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001, Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  24. ↑ FishBase (anglès)
  25. ↑ Armstrong, M J., 1982. The predator-prey relationships of Irish Sea poor-cod (Trisopterus minutus L.), pouting (Trisopterus luscus, L.), and cod (Gadus morhua, L.). J. Cons. Int. Explor. Mer. 40(2):135-152
  26. ↑ Daan, N., B. Johnson, J.R. Larsen i H. Sparholt, 1993. Analysis of the ray (Raja spec.) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:15. 17 p
  27. ↑ Nigrelli, R.F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. P. 212-230. A: G.E.W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.). Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mòllera_noruega&oldid=33832732»