Vés al contingut

Mónica del Raval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mònica del Raval)
Plantilla:Infotaula personaMónica del Raval
Biografia
Naixement(es) Ramona Coronado García Modifica el valor a Wikidata
16 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata
Villamanrique (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMónica del Raval
Reina del Raval Modifica el valor a Wikidata
Residènciael Raval (1987–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprostituta (1982–2015), actriu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2009Mónica del Raval Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3425799 TMDB.org: 1100077 Modifica el valor a Wikidata

Ramona Coronado García, més coneguda com a Mónica del Raval (Villamanrique, 16 de febrer de 1964 - Barcelona, 3 de setembre de 2024),[1][2] va ser una prostituta catalana d’origen manxec.[3]

Biografia

[modifica]

Va néixer al poble manxec de Villamanrique, situat a la província de Ciudad Real.[4] Va començar a exercir la prostitució a Madrid, al carrer de la Ballesta, prop de la Gran Via, amb divuit anys.[2] Abans habitava amb els seus pares i els seus germans a Alcàsser (Horta Sud). Després d'anar-se'n de casa, va estar-se 7 mesos al denominat «barri xino» de València i va passar per Alacant, Eivissa i Mallorca abans d'establir-se definitivament a Barcelona el 1987,[5] on va adoptar el nom de Mónica. Se la solia veure davant del Liceu i al Raval,[6] barri en què va viure durant dècades i es va fer coneguda per la seva aparença revinguda i per usar abundant maquillatge i lluir una corona de plàstic, cosa que li va valdre el sobrenom de «Reina del Raval».[5][7] Allà mateix va fer amistat amb la reconeguda Carmen de Mairena.[7] Al llarg de la seva carrera, va anar canviant de nom artístic segons el lloc on treballava: abans de ser Mónica a Barcelona, es feia dir Marta a Eivissa, Heidi a València i Carolina a Alacant.[1]

L’any 2008, es va estrenar un documental sobre ella, dirigit per Francesc Betriu i titulat Mónica del Raval, que en va fer créixer el renom.[7] El 2012, va aparèixer en el programa Callejeros, que li va dedicar un capítol especial.[8] El 2015, va anunciar que es retirava de l’ofici de prostituta després d’haver jagut, segons ella, amb més de 80.000 homes.[9][10] Posteriorment, va comercialitzar marxandatge propi i va participar en diverses pel·lícules: Nos parecía importante (2016), La maldita primavera (2017) i Puta y amada (2018).[1] Cap al final de la seva vida, va emmalaltir i es va traslladar a una residència de gent gran, així que va deixar la vida pública.[8] El 2018, va patir complicacions de salut per les quals va estar mesos hospitalitzada, però es va mantenir estable.[1] Finalment, el 3 de setembre del 2024, la seva amiga drag queen Samantha Ballentines[7] va anunciar que havia mort a 60 anys. En l’actualitat, és reivindicada com a icona de la contracultura, l'inconformisme i el moviment LGBT,[8] així com per una part del feminisme.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Calatayud, Ketty «Mor la Reina del Raval, la icònica prostituta de Barcelona, als 60 anys». El Nacional, 04-09-2024 [Consulta: 4 setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 «La reina del Raval» (en castellà). Cuatro, 16-06-2012. [Consulta: 16 abril 2023].
  3. «Mor Mónica del Raval, una icona de la Barcelona underground». 324cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 04-09-2024. [Consulta: 8 setembre 2024].
  4. «Muere a los 60 años Mónica del Raval, la icónica prostituta de Barcelona a la que popularizó 'Callejeros'» (en castellà). elDiario.es, 04-09-2024. [Consulta: 8 setembre 2024].
  5. 5,0 5,1 Fort Llopis, Noelia. «Discursos des de baix: Mónica del Raval». A: El treball sexual des del poder i des del carrer. Comparativa de discursos ( PDF) (tesi). Universitat de Barcelona, setembre 2018, p. 40 [Consulta: 4 setembre 2024]. 
  6. «Mónica del Raval». Filmoteca de Catalunya, 2012. [Consulta: 16 abril 2023].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Simon, Lluís. «Mor Mònica del Raval, la prostituta del documental de Francesc Betriu». El Punt Avui, 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 Brotons, Cristina. «Mor als 60 anys Mónica del Raval, icona de la Barcelona canalla». Betevé, 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].
  9. Z., J. «Muerte y resurrección de Mónica del Raval, la prostituta más famosa de Barcelona» (en castellà). El Español, 26-12-2018. [Consulta: 16 abril 2023].
  10. Brotons, Cristina. «Mor als 60 anys Mónica del Raval, icona de la Barcelona canalla». Betevé, 04-09-2024. [Consulta: 4 setembre 2024].