Vés al contingut

Francesc Betriu i Cabeceran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el director de cinema català. Si cerqueu l'empresari català, vegeu «Francesc Betriu i Tàpies».
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Betriu i Cabeceran
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Francesc Betriu Cabeceran Modifica el valor a Wikidata
18 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
Organyà (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Oficial de Cinema (1963–1965)
Universitat de Barcelona - economia (1958–1961) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, crític de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0079244 Allocine: 407480 Allmovie: p81746 TMDB.org: 1006815 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940 — 7 d'octubre de 2020) fou un director de cinema i guionista català.[1][2]

Biografia

Formació

[modifica]

Betriu va començar la carrera de Farmàcia, la qual va abandonar de seguida.[3] Entre 1958 i 1961 va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. En acabar, es va traslladar a Madrid on va cursar Ciències Polítiques a la Universitat de Madrid (1961-1964), compaginant-ho amb la diplomatura en Sociologia pel CSIC (1963-1964) i els estudis especialitzats en Direcció de l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (1963-1965), d'on va acabar expulsat per la falta d'assistència.[2]

Etapa laboral

[modifica]

Betriu va començar la seva carrera professional com a crític cinematogràfic, col·laborant en diverses publicacions. Va ser corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas de 1963 a 1967 i, paral·lelament, va dirigir la Revista de Sociología del 1964 al 1965 i al mateix temps va formar part del Grup de Teatre Independent Los Goliardos.[2] Més tard, va desenvolupar tasques de director escènic per a la Companyia Teatral Mesti, que va formar durant el seu servei militar a Sidi Ifni entre 1967 i 1968.[4]

La seva tasca com a guionista i director de cinema es va consolidar a la dècada dels setanta. Betriu va guionitzar i dirigir diversos curtmetratges, documentals, llargmetratges i algunes sèries de televisió. Entre 1969 i 1972 va ser director-gerent de la productora In-Scram S.A., amb la qual va produir quatre curtmetratges en solitari i diversos més amb X Films. Amb aquesta productora i en col·laboració amb Cine Corto de Borau i Luis Mamerto López-Tapia van formar la distribuïdora Zootropo. També va treballar com a promotor televisiu i va col·laborar en diversos projectes de Lola Films.[2] Va viure entre Sant Pol de Mar i València.[cal citació]

Reconeixements

[modifica]

Francesc Betriu va ser reconegut al llarg de la seva carrera per la seva aportació al cinema. El Cercle d'Escriptors Cinematogràfics li va concedir la medalla al curtmetratge de 1970 per Bolero de amor i el premi revelació de 1972 per Corazón solitario.[5]

Va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia en dues ocasions: la primera el 1974 per la pel·lícula Corazón solitario de 1973[6] i la segona el 2014 en reconeixement a la seva trajectòria professional.[7]

L'any 1988 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de cinema per la pel·lícula Sinatra. Betriu no va anar a la cerimònia d'entrega i el premi el va recollir Alfredo Landa.

L'any 1999 el Festival de Cinema de Peníscola va homenatjar el cineasta lleidatà exhibint la seva filmografia.[8]

El 2017 rebia el Premi Jordi Dauder a la Creativitat en el Cinema Català que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.[8]

El 19 de gener del 2020, l'endemà del seu 80è aniversari, va rebre el Gaudí d'Honor 2020 per la seva "consistent i dilatada carrera”, així com pel seu “ferm compromís social i per la diversitat de la producció”.[9][10] Aquest premi va arribar a la Universitat de Lleida el 29 de gener del mateix any, i forma part del fons documental del qual havia fet donació, quatre mesos abans, per a la seva catalogació i estudi.[11][12]

Filmografia

[modifica]
Any Títol Com Notes
Director Guionista
1965 Historias de la fiesta Sí Sí Dirigeix Mariano Ozores
1965 Los Beatles en Madrid Sí Sí documental; censurat i no muntat
1966 Tierra de milagros Sí Sí documental; inacabat
1967 Tinto con amor Sí Sí Dirigeix Francisco Montolio
1967 Dichoso mundo Sí Sí sèrie
1969 Gente de mesón Sí Sí curtmetratge
1970 Bolero de amor Sí Sí Sí Sí curtmetratge
1971 Los aceituneros/Del olivar a la mesa Sí Sí documental
1973 Corazón solitario Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1975 Furia española Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1976 La viuda andaluza Sí Sí Sí Sí Transposició de La lozana andaluza de Francisco Delicado[4]
1977 Retorn del president Tarradellas Sí Sí documental
1977 Ensenyament Sí Sí curtmetratge
1977 Coses que tornen Sí Sí curtmetratge
1977 Autopista B30 Sí Sí curtmetratge
1978 La tercera edat Sí Sí curtmetratge
1978 L'estatut Sí Sí curtmetratge
1978 L'especulació del sol Sí Sí curtmetratge
1978 Atur Sí Sí curtmetratge
1978 Platges i piscines Sí Sí curtmetratge
1979 Los fieles sirvientes Sí Sí Sí Sí pel·lícula
1981-82 La plaça del Diamant Sí Sí Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda
1982 Barcelona i el mar Sí Sí curtmetratge documental
1982 Especulació del sól Sí Sí curtmetratge documental
1985 Rèquiem per un camperol Sí Sí Basada en la novel·la Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender
1985 ¿Què és el Parlament de Catalunya? Sí Sí documental
1987 Vida privada Sí Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3. i 1.4.
1988 Sinatra Sí Sí Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Raúl Núñez
Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor llargmetratge del 1988[cal citació]
1988 Eurocops Sí Sí sèrie; episodi: Cuellos Blancos
1993 Un día Volveré Sí Sí Sí Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3., 1.4., 1.5. i 1.6.
1996 La duquesa roja Sí Sí pel·lícula
1997 Una pareja perfecta Sí Sí Adaptació de la novel·la de Miguel Delibes Diario de un jubilado
1999 Petra Delicado (sèrie) Sí Sí sèrie; diversos episodis
2000 El paraíso ya no es lo que era Sí Sí Sí Sí Basada en el conte homònim de Carmen Rico Godoy
2003 Amor de madre (La madre de mi marido) Sí Sí telefilm
2009 Mònica del Raval Sí Sí Sí Sí documental
2013 El día que murió Gracia Imperio Sí Sí Sí Sí documental

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor el cineasta Francesc Betriu als 80 anys». [Consulta: 7 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147. 
  3. ↑ Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  4. ↑ 4,0 4,1 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798. 
  5. ↑ «Palmarés histórico» (en castellà). Medallas CEC. Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC). Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 9 octubre 2020].
  6. ↑ «La entrega de los «Premios San Jorge», gran fiesta de confraternidad cinematográfica» (en castellà). La Vanguardia. Hemeroteca, 23-04-1974.
  7. ↑ «58º Premis Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 29-04-2014.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Jordi Cadena i Francesc Betriu, Premis Jordi Dauder 2017». Acadèmia del Cinema Català, 07-03-2017.
  9. ↑ Nicolai, Aldo «Francesc Betriu, Premi Gaudí d'Honor 2020». El País, 27-11-2019.
  10. ↑ «Premi Gaudí d'Honor 2020 a Francesc Betriu». TV3, 20-01-2020.
  11. ↑ «Arriba a la UdL el fons del cineasta lleidatà Francesc Betriu». Universitat de Lleida. [Consulta: 8 octubre 2020].
  12. ↑ «Fons Francesc Betriu». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i Documentació, 29-10-2022. [Consulta: 27 novembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Betriu_i_Cabeceran&oldid=34319915»