Vés al contingut

Múscul pubococcigeal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaMúscul pubococcigeal
Músculs de la part baixa de l'abdomen.
Detalls
Llatímusculus pubococcygeus
Part demúscul elevador de l'anus Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn el pubis i aponeurosi pelviana.[1]
InsercióEn les vèrtebres sacres S3-S4, i en el perineu.[1]
InnervacióNervis sacres S3-S4.[1]
AccionsSuport de les vísceres pelvianes, elevació i constricció de l'anus.[1]
Identificadors
TAA04.5.04.003 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 19090 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.424
Termes anatòmics dels músculs

El múscul pubococcigeal (musculus pubococcygeus) està situat en el sòl de la pelvis on forma juntament amb els feixos iliococcigeal i puborectal el múscul elevador de l'anus. L'elevador de l'anus es divideix en diverses parts, però principalment està constituït per tres músculs: iliococcigeal, puborectal i pubococcigeal.[2][nota 1][1]

El múscul pubococcigeal controla el flux de l'orina i es contreu durant l'orgasme. També actua de suport en el part.[3]

Exercicis de Kegel

[modifica]
Diagrama amb els exercicis de Kegel

Els exercicis de contracció del múscul pubococcigeal o exercicis de Kegel ajuden a enfortir aquest múscul. Són una sèrie de contraccions voluntàries dels músculs perineals, per tal d'enfortir tots els músculs estriats de l'àrea del perineu. Aquest moviments reforcen la musculatura estriada en l'àrea del perineu. Sovint es refereixen a ells amb aquesta denominació pel seu desenvolupador, Arnold Kegel.[4] Com el múscul pubococcigeal envolta la vagina, l'exercici i entrenament també permeten obtenir beneficis sexuals. Aquests exercicis també serveixen per a estimular altres músculs com l'isquiocavernós, el bulbocavernós i el cremàster en els homes, ja que en la contracció voluntària del múscul pubococcigeal també participa el reflex cremastèric, que eleva els testicles cap amunt, tot i que això no es dona en tots els homes. Els exercicis de Kegel s'han prescrit per millorar la disfunció erèctil per fuga venosa i per ajudar els homes a controlar l'ejaculació precoç,[5] i per al tractament de la incontinència urinària en ambdós sexes.[6][7] Com el múscul pubococcigeal es contreu voluntàriament, una dona pot reconèixer l'acció d'aquest múscul en intentar interrompre el flux de l'orina, o en sentir la contracció vaginal contra el seu dit.

Notes

[modifica]
  1. El Diccionari enciclopèdic de medicina contempla un sol múscul (elevador de l'anus) amb tres parts: pubococcigeal, puborectal i iliococcigeal. No dona el grau de múscul independent al múscul pubococcigeal. No obstant això, els tres tenen una clara denominació de músculs a la Terminologia Anatomica: musculus iliococcygeus, musculus pubococcygeus i musculus puborectalis.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 15 febrer 2014].
  2. Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36ª. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 618-619. ISBN 84-205-2299-6. 
  3. «Core stabilization, Core Coordination,article by Aline Newton,M.A.,certified Advanced Rolfer, the biomechanics of core stabilization, with core as a center of movement instead of a center of holding». Alinenewton.com. Arxivat de l'original el 2012-03-21. [Consulta: 20 febrer 2012].
  4. Kegel exercises Gannet Health Services. Cornwell University website
  5. How To do Kegel Exercises (for men) Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine. Silverberg, Corey. About.com
  6. Dumoulin C, Hay-Smith J «Pelvic floor muscle training versus no treatment, or inactive control treatments, for urinary incontinence in women». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2010, pàg. CD005654. DOI: 10.1002/14651858.CD005654.pub2. PMID: 20091581.
  7. Campbell SE, Glazener CM, Hunter KF, Cody JD, Moore KN «Conservative management for postprostatectomy urinary incontinence». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2012, pàg. CD001843. DOI: 10.1002/14651858.CD001843.pub4. PMID: 22258946.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]