Múscul recte posterior menor del cap
El crani vist des de la part posterior. El recte posterior menor del cap es mostra en vermell. | |
Músculs profunds de l'esquena. El recte posterior menor del cap és visible al centre de la part superior. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | Musculus rectus capitis posterior minor |
Part de | set of suboccipital muscles (en) |
Origen | En el tubercle posterior de l'atles.[1] |
Inserció | En l'os occipital;.[1] |
Innervació | Branca posterior del nervi cervical I.[1] |
Accions | Extensió del cap.[1] |
Identificadors | |
TA | A04.2.02.005 |
FMA | 32526 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.401 |
Termes anatòmics dels músculs |
El múscul recte posterior menor del cap (musculus rectus capitis posterior minor) sorgeix des d'un estret tendó provinent del tubercle de l'arc posterior de l'atles, s'eixampla mentre puja i s'insereix en la zona medial de la línia nucal inferior de l'os occipital i en la superfície del forat magne; també s'adhereix a la duramàter.
Col·labora amb el múscul recte posterior major del cap i els oblics menor del cap i major del cap, reforçant la seva acció. Hi ha connectors de teixit connectiu en la juntura entre l'atles i l'os occipital, entre aquest múscul (el recte posterior menor del cap) i la duramàter. Recentment, s'han descobert connexions similars en el teixit del múscul recte posterior major del cap.[2] La disposició perpendicular d'aquestes fibres serveixen per restringir el moviment de la medul·la espinal cap a la duramàter. S'ha observat que el lligament nucal és continu amb la part posterior de la duramàter de l'espina dorsal i la porció lateral de l'os occipital.
Les estructures anatòmiques innervades pels nervis cervicals de la C1 a C3 són potencialment productores de mals de cap. Entre elles, hi ha les articulacions dels tres segments cervicals superiors, la duramàter i l'espina dorsal. Les connexions entre la duramàter i els teixits musculars i connectius tant de l'espina cervical superior com de l'os occipital podrien respondre anatòmica i fisiològicament el perquè del mal de cap cervicogènic. Això pot ser útil en el futur per millor l'eficàcia en els tractaments per a aquest tipus de migranyes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ Anatomical Connection Between the Rectus Capitis Posterior Major and the Dura Mater. Scali F, Marsili ES, Pontell ME. "Anatomical connection between the rectus capitis" a journals.lww.com.
- ↑ Gary D. Hack, Peter Ratiu, John P. Kerr, Gwendolyn F. Dunn, Mi Young Toh «Visualization of the Muscle-Dural Bridge in the Visible Human Female Data Set». The Visible Human Project, National Library of Medicine.
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Imatges
[modifica]-
Animació on s'observa la posició del múscul recte posterior menor del cap (destacat en vermell).
-
Vista lateral del crani. El recte posterior menor del cap destaca en vermell.
-
Os occipital. Superfície exterior.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- LUC rpmn
- PTCentral Arxivat 2005-08-04 a Wayback Machine.