Vés al contingut

Múscul tensor de la fàscia lata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaMúscul tensor de la fàscia lata
Triangle femoral esquerre. El tensor de la fàscia lata en vermell.
Tensor de la fàscia lata amb el lligament iliotibial.
Detalls
LlatíMusculus tensor fasciae latae
Part desuperficial gluteal muscles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEn la cresta ilíaca.[1]
InsercióEn el tracte iliotibial de la fàscia lata.[1]
IrrigacióPrincipalment l'artèria circumflexa femoral lateral i l'artèria glútia superior.
InnervacióNervi gluti superior.[1]
AccionsTensió de la fàscia lata.[1]
Identificadors
TAA04.7.02.010 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 22423 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.476
Termes anatòmics dels músculs

El múscul tensor de la fàscia lata (musculus tensor fasciae latae) és un múscul que es troba a la part superior i lateral de la cuixa, a la regió glútia. Té forma una forma aplanada i prima. Està innervat pel nervi gluti superior (L5, S1).

Inserció i origen

[modifica]

La seva inserció proximal, l'origen, està ubicada en la part anterolateral de la cresta ilíaca, en l'espina ilíaca anterosuperior. La seva inserció distal s'insereix en el còndil o tuberositat lateral de la tíbia (al tubercle de Gerdy); aquest múscul es continua a través del tracte iliotibial. El punt d'inserció es troba en el còndil lateral de la tíbia.[2]

Funció

[modifica]

Com indica el seu nom, tensa la fàscia lata. Abdueix i rota medialment la cuixa i inclina la pelvis; en alguns casos pot arribar a ser un extensor del genoll. A més, contribueix lleugerament a la flexió de l'articulació del maluc. El tensor de la fàscia lata tensa la banda iliotibial i els suports del genoll, sobretot quan el peu oposat s'aixeca.[3]

Imatges

[modifica]
  • Disseccions on es pot observar el tensor de la fàscia lata.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. Saladin, Kenneth. Anatomy and Physiology. 5a. ed. Mc-Graw Hill, 2010.
  3. Saladin, Kenneth. Anatomy and Physiology. 6a ed. Mc-Graw Hill, 2010.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

[modifica]