Vés al contingut

Música per a piano de Gabriel Fauré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalMúsica per a piano de Gabriel Fauré
Forma musicalpiano repertoire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CompositorGabriel Fauré Modifica el valor a Wikidata

El compositor francès Gabriel Fauré (1845–1924) va treballar molts gèneres, incloent-hi cançons, música de cambra, peces orquestrals, i feines corals.[1] Les seves composicions per a piano inclouen algunes de les seves feines més conegudes.

El conjunt més important d'obres per a piano de Fauré són tretze nocturns, tretze barcarolles, sis impromptus, i quatre valsos-capricis. Aquest conjunt de peces va ser compost durant diverses dècades al llarg de la seva vida, i s'hi pot observar els canvis en el seu estil. Les seves altres obres per a piano, també notables, inclouen peces breus sovint publicades en forma de reculls o col·leccions. En aquest grup hi trobem Romances sans paroles, Balada en Fa#M, Mazurka en Si♭M, Thème et variacions en Do#M, i Huit pièces brèves. Per duet de piano, Fauré també va compondre la Dolly Suite i, juntament amb el seu amic i alumne André Messager, una paròdia de Wagner en la suite curta Souvenirs de Bayreuth.

Molta de la música per a piano de Fauré és difícil d'interpretar, però rarament es pot considerar virtuosístca. A Fauré li desagradava la música excessivament vistosa, i la característica predominant de la seva obra per a piano és una contenció i reteniment clàssics.

Introducció

[modifica]

Tot i que va viure gran part de la seva vida de la seva feina com a organista d'església, a Fauré li interessava molt el piano.[2] En paraules seves "La música per a piano no té lloc per al farciment. Hom ha de ser honest i fer-la interessant constantment. És potser el mitjà més difícil de tots."[3] Els seus treballs per a piano estan marcats per una lucidesa clàssica; Fauré no estava gens impressionat pels pianistes virtuosos, dels quals comentava que "com millors són, pitjor toquen les meves peces."[4][5] Fins i tot un virtuós com Franz Liszt va dir que trobava la música de Fauré difícil de tocar: La primera vegada que va tocar una peça seva digué, "m'he quedat sense dits".

L'experiència de Fauré com a organista van influir en la seva manera d'escriure per a teclat, sovint utilitzant figures arpegiades, amb els temes distribuïts entre les dues mans, requerint digitacions més habituals per a organistes que per a pianistes.[6][7] Aquesta tendència podria ser a més incentivada pel fet que Fauré era ambidextre, i no solia seguir la convenció que la melodia es toca amb la mà dreta i l'acompanyament amb l'esquerra. 

Les seves obres primerenques per a piano mostren influències de Chopin i, al llarg de la seva vida, va utilitzar per a les peces que escrivia títols similars als de Chopin, especialment nocturns i barcarolles.[8][9] Una influència també destacable fou la de Schumann, la música per a piano del qual era la preferida per Fauré.[10] 

Quan Fauré era un estudiant a l'École Niedermeyer va iniciar-se a conceptes nous d'harmonia, deixant de considerar certs acords com a "dissonants".Amb el seu ús de discòrdies suaus i efectes coloristes, Fauré es va anticipar les tècniques dels compositors Impressionistes.[4]

En els seus darrers anys la música de Fauré va ser escrita sota l'ombra de la sordesa creixent del compositor, fet que el va portar a escriure una música cada vegada menys encisadora i més austera, que més tard el compositor Aaron Copland titllaria de "intensitat en un fons de calma."[11] El crític Bryce Morrison ha fet notar que els pianistes generalment prefereixen tocar les obres més primerenques i accessibles, en detriment de la música més tardana, que expressa "una passió passió privada i un aïllament, una ràbia alternada amb resignació" que deixa als oients inquiets.[12]

Nocturns

[modifica]

Els nocturns, juntament amb les barcaroles, es consideren en general les peces per a piano més importants del compositor.[9] Fauré admirava la música de Chopin, i era feliç de compondre en les mateixes formes i els patrons que havia establert prèviament el compositor polonès.[13] Morrison Anota que els nocturns de Fauré segueixen el model de Chopin contrastant serenes seccions exteriors amb episodis centrals més vius o turbulents.[9] El fill del compositor, Philippe, va comentar que els nocturns "no estan basats necessàriament en reflexions o en emocions inspirades per la nit. Són generakment peces líriques i apassionades, de vegades angoixades o completament elegíaques."[14]

Llistat dels Nocturns de Fauré
  • Nocturn num.1 en Mi b menor Op.33/1 (c.1875)
  • Nocturn num.2 en Si major Op.33/2 (c.1880)
  • Nocturn num.3 en La b major Op.33/3 (c.1882)
  • Nocturn num.4 en Mi b major Op.36 (c.1884)
  • Nocturn num.5 en Si b major, Op.37 (c.1884)
  • Nocturn num.6 en Re b major, Op.63 (1894)
  • Nocturn num.7 en Do # menor, Op.74 (1898)
  • Nocturn num.8 en Re b major, Op.84/8 (1902)
  • Nocturn num.9 en Si menor, Op.97 (1908)
  • Nocturn num.10 en Mi menor, Op.99 (1908)
  • Nocturn num.11 en Fa # menor, Op.104/1 (1913)
  • Nocturn num.12 en Mi menor, Op.107 (1915)
  • Nocturn num.13 en Si menor, Op.119 (1921)
Portrait of a middle-aged man, in semi right profile
retrat de G. Fauré segons John Singer Sargent, 1896

Barcaroles

[modifica]

Les Barcaroles van néixer com a cançons populars cantades pels gondolers de Venècia. En paraules de Morrison, l'ús del terme per part de Fauré era més convenient que precís.[9] Fauré no se sentia còmode posant títols atractius a les peces musicals, i va dir que ni tan sols utilitzaria títols genèrics com "barcarolle" si els seus editors no hi insistien. El seu fill Philippe digué que " Per part d'ell els seus Nocturns, Impromptus, i fins i tot les Barcaroles s'haurien titulat  senzillament Peça de Piano num.X.".[15]

Igual que els nocturns, les barcaroles s'estenen gairebé durant tota la carrera compositiva de Fauré, i s'ho pot observar l'evolució del seu estil des del senzill encant de les peces primerenques a l'enigmàtica qualitat de les obres tardanes.[16] 

Llista de Barcaroles de Fauré
  • Barcarolle num.1 en La menor, Op.26 (1880)
  • Barcarolle num.2 en Sol major, Op.41 (1885)
  • Barcarolle num.3 en Sol b major Op.42 (1885)
  • Barcarolle num.4 en La b major, Op.44 (1886)
  • Barcarolle num.5 en Fa # menor, Op.66 (1894)
  • Barcarolle num.6 en Mi b major, Op.70 (1896)
  • Barcarolle num.7 en Re menor, Op.90 (1905)
  • Barcarolle num.8 en Re b major, Op.96 (1906)
  • Barcarolle num.9 en La menor, Op.101 (1909)
  • Barcarolle num.10 en La menor, Op.104/2 (1913)
  • Barcarolle num.11 en Sol menor, Op.105 (1913)
  • Barcarolle num.12 en Mi b major, Op.106bis (1915)
  • Barcarolle num.13 en Do major, Op.116 (1921)

Notes i referències

[modifica]
Referències
  1. ↑ Jones, p. 8
  2. ↑ Nectoux (1991), p. 41
  3. ↑ Quoted in Howat (2009), p. 324
  4. ↑ 4,0 4,1 Slonimsky, Nicholas.
  5. ↑ Nectoux (1991), p. 379
  6. ↑ Nectoux (1991), p. 51
  7. ↑ Jones, p. 51.
  8. ↑ Nectoux (1991), p. 49
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Morrison, p. 12
  10. ↑ Nectoux (1991), p. 43
  11. ↑ Morrison, p. 14
  12. ↑ Morrison, p. 7
  13. ↑ Nectoux, Jean-Michel.
  14. ↑ Quoted in Nectoux (1991), p. 48
  15. ↑ Nectoux (1991), p. 48
  16. ↑ Morrison, p. 10

Fonts

[modifica]
  • Anderson, Keith (1993). Anderson, Keith. Notes to Fauré Nocturnes, Volume 2. Hong Kong: Naxos Records, 1993. OCLC 32147707.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Nocturnes, Volume 2. Hong Kong: Naxos Records, 1993. OCLC 32147707.  
  • Anderson, Keith (1996). Anderson, Keith. Notes to Fauré Barcarolles. Hong Kong: Naxos Records, 1996. OCLC 178968388.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Barcarolles. Hong Kong: Naxos Records, 1996. OCLC 178968388.  
  • Anderson, Keith (2000). Anderson, Keith. Notes to Fauré Four-hand Piano Music. Hong Kong: Naxos Records, 2000. OCLC 163133009.  Anderson, Keith. Notes to Fauré Four-hand Piano Music. Hong Kong: Naxos Records, 2000. OCLC 163133009.  
  • Bricard, Nancy (2006). Bricard, Nancy. Fauré – Selected Piano Works. Van Nuys: Alfred Publishing, 2006. ISBN 0-7390-3415-4.  Bricard, Nancy. Fauré – Selected Piano Works. Van Nuys: Alfred Publishing, 2006. ISBN 0-7390-3415-4.  
  • Cochard, Alain (1997). Cochard, Alain. Notes to Fauré Préludes and Impromptus. Hong Kong: Naxos Records, 1997. OCLC 40173081.  Cochard, Alain. Notes to Fauré Préludes and Impromptus. Hong Kong: Naxos Records, 1997. OCLC 40173081.  
  • Doyle, Roger (2003). Doyle, Roger. «Boulanger, Nadia (1887–1979)». A: Martha Furman Schleifer (ed). Women Composers 7. Nova York: G.K. Hall, 2003. ISBN 0-7838-8192-4.  Doyle, Roger. «Boulanger, Nadia (1887–1979)». A: Martha Furman Schleifer (ed). Women Composers 7. Nova York: G.K. Hall, 2003. ISBN 0-7838-8192-4.  
  • Duchen, Jessica (2000). Duchen, Jessica. Gabriel Fauré. London: Phaidon, 2000. ISBN 0-7148-3932-9.  Duchen, Jessica. Gabriel Fauré. London: Phaidon, 2000. ISBN 0-7148-3932-9.  
  • Duchen, Jessica (2011). Duchen, Jessica. Notes to Fauré – The Complete Barcarolles. London: Avie Records, 2011. OCLC 730423306.  Duchen, Jessica. Notes to Fauré – The Complete Barcarolles. London: Avie Records, 2011. OCLC 730423306.  
  • Hinson, Maurice (1993). Hinson, Maurice. Mendelssohn – Songs without Words. Van Nuys: Alfred Publishing, 1993. OCLC 30302722.  Hinson, Maurice. Mendelssohn – Songs without Words. Van Nuys: Alfred Publishing, 1993. OCLC 30302722.  
  • Howat, Roy (2009). Howat, Roy. The Art of French Piano Music. New Haven and London: Yale University Press, 2009. ISBN 0-300-14547-0.  Howat, Roy. The Art of French Piano Music. New Haven and London: Yale University Press, 2009. ISBN 0-300-14547-0.  
  • Howat, Roy (2011). Howat, Roy. Notes to Piano Works by Gabriel Fauré. Stuttgart: Oehms Classics, 2011. OCLC 758441499.  Howat, Roy. Notes to Piano Works by Gabriel Fauré. Stuttgart: Oehms Classics, 2011. OCLC 758441499.  
  • Howat, Roy (2011). Howat, Roy. «Russian Imprints in Debussy's Music». A: Elliott Antokoletz and Marianne Wheeldon (eds). Rethinking Debussy. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-975564-6.  Howat, Roy. «Russian Imprints in Debussy's Music». A: Elliott Antokoletz and Marianne Wheeldon (eds). Rethinking Debussy. Oxford: Oxford University Press, 2011. ISBN 978-0-19-975564-6.  
  • Koechlin, Charles (1946). Koechlin, Charles. Gabriel Fauré (1845–1924). London: Dobson, 1946. OCLC 232498.  Koechlin, Charles. Gabriel Fauré (1845–1924). London: Dobson, 1946. OCLC 232498.  
  • Jones, J Barrie (1989). Jones, J Barrie. Gabriel Fauré – A Life in Letters. London: B. T. Batsford Ltd, 1989. ISBN 0-7134-5468-7.  Jones, J Barrie. Gabriel Fauré – A Life in Letters. London: B. T. Batsford Ltd, 1989. ISBN 0-7134-5468-7.  
  • Morrison, Bryce (1995). Morrison, Bryce. Notes to The Complete Piano Music of Gabriel Fauré. London: Hyperion Records, 1995. OCLC 224489565.  Morrison, Bryce. Notes to The Complete Piano Music of Gabriel Fauré. London: Hyperion Records, 1995. OCLC 224489565.  
  • Nectoux, Jean-Michel (ed) (1984). Nectoux, Jean-Michel (ed). Gabriel Fauré – His life through his letters. London: Marion Boyars, 1984. ISBN 0714527688.  Nectoux, Jean-Michel (ed). Gabriel Fauré – His life through his letters. London: Marion Boyars, 1984. ISBN 0714527688.  
  • Nectoux, Jean-Michel (1991). Nectoux, Jean-Michel. Gabriel Fauré – A Musical Life. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-23524-3.  Nectoux, Jean-Michel. Gabriel Fauré – A Musical Life. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-23524-3.  
  • Nectoux, Jean-Michel (ed) (2004). Nectoux, Jean-Michel (ed). The correspondence of Camille Saint-Saëns and Gabriel Fauré – sixty years of friendship. Aldershot, UK and Burlington, VT, USA: Ashgate, 2004. ISBN 0-7546-3280-6.  Nectoux, Jean-Michel (ed). The correspondence of Camille Saint-Saëns and Gabriel Fauré – sixty years of friendship. Aldershot, UK and Burlington, VT, USA: Ashgate, 2004. ISBN 0-7546-3280-6.  
  • Orledge, Robert (1979). Orledge, Robert. Gabriel Fauré. London: Eulenburg Books, 1979. ISBN 0-903873-40-0.  Orledge, Robert. Gabriel Fauré. London: Eulenburg Books, 1979. ISBN 0-903873-40-0.  
  • Phillips, G M (1999). Phillips, G M. Gabriel Fauré – A guide to research. Connecticut: Garland Publishing, 1999. ISBN 0-8240-7073-9.  Phillips, G M. Gabriel Fauré – A guide to research. Connecticut: Garland Publishing, 1999. ISBN 0-8240-7073-9.  
  • Pinkas, Sally (2002). Pinkas, Sally. Notes to Gabriel Fauré – Nocturnes. Cambridge, MA: Musica Omnia, 2002. OCLC 50655489.  Pinkas, Sally. Notes to Gabriel Fauré – Nocturnes. Cambridge, MA: Musica Omnia, 2002. OCLC 50655489.  
  • Sackville-De l'oest, Edward; Desmond Shawe-Taylor (1955). Sackville-West, Edward; Desmond Shawe-Taylor. The Record Guide. London: Collins, 1955. OCLC 5686577.  Sackville-West, Edward; Desmond Shawe-Taylor. The Record Guide. London: Collins, 1955. OCLC 5686577.  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Música_per_a_piano_de_Gabriel_Fauré&oldid=32578450»