M. Carme Roure Canosa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1915  Lleida (Segrià) |
| Mort | 2004 (88/89 anys) |
 | |
M.Carme Roure Canosa (Lleida, 1915 - Barcelona, 2004) va ser una mestra, activista política i exiliada després de la Guerra Civil espanyola.[1]
M.Carme Roure, filla d'impressors de Lleida,[2] juntament amb la seva germana Pepita va estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Lleida durant la Segona República quan n'era directora Pepita Uriz, pedagoga que havia estat desterrada per Primo de Rivera.[2] Carme Roure es va traslladar a Barcelona, on va iniciar la militància política com a membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Posteriorment va formar part del sindicat d'ensenyament socialista (Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament, FETE-UGT) i del PSUC des de la seva fundació (1936).[1]
Durant la Guerra Civil va col·laborar en la premsa del partit, en publicacions com UHP, l'òrgan del PSUC i la UGT de Lleida. Com a mestra, en la seva joventut formà part dels corrents pedagògics renovadors a les terres de Lleida durant el primer terç del segle xx.[1]
Acabada la guerra es va exiliar primer a França i posteriorment es va establir a l'URSS, on va es va dedicar a l'ensenyament. Roure va estar a la Colònia infantil de Krasnovidovo, amb Baltasar Gasa que actuava d'educador, i va ensenyar espanyol a l'Institut de llengües estrangeres de Moscou.[3] Més tard es va traslladar a Mèxic (1957), on la seva germana Pepita treballava a l'Institut Luís Vives de Mèxic DF, fundat pel Govern de la República amb el suport del president Lázaro Cárdenas. Carme va continuar exercint la seva professió a la Universidad Nacional Autónoma com a professora de rus.[1]
Després d'alguns viatges a Espanya des de mitjans dels seixanta, no va ser fins avançat el procés de transició democràtica que va decidir retornar definitivament a Catalunya (1978). La Llei d'Amnistia li va permetre la seva rehabilitació com a mestre i encara va poder tornar a treballar en una escola de Barcelona fins a la jubilació. En aquesta darrera etapa es va afiliar a CCOO. Al final del 2004, amb poques setmanes de diferència, van morir Pepita i Carme Roure.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «M. Carme Roure Canosa». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 «Recuperem la memòria» (PDF) p. 16. T.E. Butlletí de la Federació Ensenyament CCOO, num. 261, 01-03-2005. [Consulta: 8 març 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Marqués, Salomó. Maestros Catalanes del Exilio. El Colegio de Jalisco, 2003, p. 41. ISBN 9789686255836.