Vés al contingut

MG 18 TuF

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMG 18 TuF
Tipusmetralladora pesant Modifica el valor a Wikidata
País d'origenImperi Alemany Imperi Alemany
Història de servei
GuerresPrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Dissenyada1918 Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorMauser Modifica el valor a Wikidata
FabricantMAN SE Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Munició13,2x92 SR Modifica el valor a Wikidata

La MG 18 TuF, de l'alemany Maschinengewehr 18 Tank und Flieger, fou una metralladora pesant de l'Imperi Alemany dissenyada l'any 1917 com a arma antitancs i antiaèria.[1]

Després de l'aparició en massa de tancs i avions durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys van començar a dissenyar armes per contrarestar-los. Inicialment es va desenvolupar la munició 13,2x97SR TuF (Tank und Flieger, tancs i avions), per usar-se amb el fusell antitancs Mauser 1918 T-Gewehr. Aprofitant aquest nou cartutx també es va iniciar el desenvolupament d'una metralladora, basant-se en el model experimental de metralladora de propòsit general MG 16, tot i que estèticament era similar a una petita MG 08.[2]

A causa del seu elevat pes, les MG 18 TuF es desplegaven sobre una muntura amb rodes, model M1916. La fàbrica encarregada de la producció fou la Maschinenfabrik Augsburg-Nürnberg, que en va produir 100 de les 6.000 originalment planificades.[2] Els models fabricats mai van arribar a entrar en combat.[3] Durant el Tractat de Versalles, després de perdre la Primera Guerra Mundial, els aliats van prohibir a Alemanya desenvolupar tancs, avions, submarins i també noves armes antitancs.[4]

Una Mg 08, que era la versió original i petita de la Mg 18.

Referències

[modifica]
  1. «Maschinengewehr 08/18 (MG 08/18)» (en alemany). MaximGun.de, 2014. [Consulta: 28 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 Zaloga, 2018, p. 11.
  3. «MG 08, lMG 08/15 and lMG 08/18 Maxim machine gun (Germany)» (en anglès). World Guns. [Consulta: 28 maig 2016].
  4. Tractat de Versailles, articles 165, 170, 171, 172, 198 i tules II i III.

Bibliografia

[modifica]
  • Zaloga, Steven J. The Anti-Tank Rifle. Oxford: Osprey Publishing, 2018, p. 80. ISBN 978 1 4728 1723 5 [Consulta: 17 juliol 2018].