Vés al contingut

Macaco menjacrancs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMacaco menjacrancs
Macaca fascicularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima39 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN12551 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaCercopithecidae
GènereMacaca
EspècieMacaca fascicularis Modifica el valor a Wikidata
(Raffles, 1821)
Nomenclatura
Sinònims
Macaca irus F. (Cuvier, 1818)
ProtònimSimia fascicularis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El macaco menjacrancs (Macaca fascicularis) és un macaco que viu al sud-est asiàtic.

Els nounats tenen el pelatge de color negre, però els adults el tenen de color verd grisós o marró vermellós. Tenen el musell fosc. Els mascles tenen bigotis i les femelles tenen barba.

Pot fer fins a 50 cm de llargada, amb una cua de 50-60 cm. Els mascles pesen uns 5-7 kg i les femelles uns 3-4 kg.

Viu en grups que conté una mitjana de 30 exemplars, amb aproximadament 2,5 femelles per cada mascle.

En captivitat, pot viure fins a 30-35 anys.

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Els macacs menjacrants són omnívors i frugívors. Viuen en grups matrilineals de 10 a 85 individus cadascun amb filopatria femenina i mascles que emigren del grup natal durant la pubertat. Els macacs menjacrancs són l'únic mico del vell món conegut que utilitzi eines de pedra en la seva recerca diària d'aliments, i tenen un comportament de robatori i intercanvi en alguns llocs turístics.

El macac menjacranc és l'espècie de primats més comercialitzada, més sacrificada, més perseguida i més popular per a l'ús en la recerca científica. A causa d'aquestes amenaces, se li donà la categoria d'En perill d'extinció a la Llista Vermella de la UICN el 2022.[1]

Etimologia

[modifica]

Macaca prové de la paraula portuguesa macaco, que deriva de makaku, una paraula en ibinda, una llengua de l'Àfrica central (kaku significa mico en ibinda).[2][3] L'epítet específic fascicularis fa referència a "una petita banda o ratlla" en llatí. Sir Thomas Raffles, que va donar a l'animal el seu nom científic el 1821, no va especificar què volia dir amb l'ús d'aquesta paraula.[4]

A Indonèsia i Malàisia, el macac menjacrancs i altres espècies de macac es coneixen genèricament amb el nom de kera. [5][6]

El macac menjacrancs té altres noms comuns. Sovint se'l coneix com a macac de cua llarga a causa de la seva cua, tan llarga com la resta del seu cos.[5][7] El nom de macac menjacrancs es deu als freqüents albiraments de macacs en platges en busca de crancs.[8] Un altre nom comú per a M. fascicularis, utilitzat sovint en entorns de laboratori, és el de mico cynomolgus, que deriva del grec Kynamolgoi o "multidors de gossos".[9][10]

Percepció i terminologia

[modifica]

Als macacs menjacrancs se'ls ha descrit de moltes maneres: intel·ligents, pestífers, explotats, sagrats, invasius.[11]

L'any 2000 el macac menjacrancs va ser afegit a la llista de les 100 espècies més invasores.[12] Per exemple, es consideren espècies exòtiques invasores a Maurici, on alguns estudis suggereixen que escampen llavors de plantes invasores [13] , competeixen amb espècies autòctones com la guineu voladora de Maurici [14] i tenen un impacte perjudicial sobre espècies autòctones amenaçades.[15] Alguns estudis, però, assenyalen que la depredació d'ocells per part de macacs menjacrancs podria haver estat sobreestimada [16][17][18] i que el principal motor d'extinció de les aus a Maurici ha estat la destrucció dels seus hàbitats per part dels humans. Aquesta discussió és significativa, ja que la percepció que els macacs menjacrancs són invasius i perjudicials per a la biodiversitat "autòctona" dels hàbitats on viuen s'utilitza com a justificació per al seu ús en la investigació biomèdica.[19][20][21][22][23][24]

Taxonomia

[modifica]

Anteriorment, els macacs menjacrancs es dividien en deu subespècies, però el macac de cua llarga filipí (Macaca fascicularis philippinensis) està en disputa i s'ha eliminat provisionalment de les avaluacions de la Llista Vermella de la UICN.[25]

Macaca fascicularis fascicularis té la distribució geogàfica més gran, seguit de Macaca fascicularis aurea. Les altres set subespècies estan aïllades en illes petites. D'una banda, Macaca fascicularis antriceps, Macaca fascicularis condorensis i Macaca fascicularis karimondjiwae habiten petites illes de costes poc profundes, mentre que Macaca fascicularis umbrosa, Macaca fascicularis fusca, Macaca fascicularis lasiae i Macaca fascicularis tua habiten les illes envoltades d'aigües profundes.[26]

Evolució

[modifica]

El macac es va originar al nord-est d'Àfrica fa uns 7 milions d'anys i es va estendre per la major part de l'Àsia continental el 5,5 milions d'anys, [27][28] dividint-se en quatre grups (sylvanus, sinica, silenus i fascicularis).

Anàlisis filogenètics semblen indicar que el grup fascicularis es va originar a partir d'una antiga hibridació entre els grups sinica i silenus fa 3,45-3,56 milions d'anys, poc després de la separació inicial de dos llinatges progenitors (protosinica i protosilenus) fa 3,86 milions. Aquesta divergència i la posterior hibridació es van produir durant les ràpides fluctuacions glacial-eustàtiques al Pleistocè primerenc: els alts nivells del mar podrien haver conduït a la separació inicial de protosinica i protosilenus mentre que la posterior baixada del nivell del mar hauria facilitat el contacte secundari necessari per a la hibridació.[28]

El registre fòssil actual indica que els macacs menjacrancs van habitar la península de Sonda com a mínim des del Pleistocè primerenc, fa un milió d'anys. És probable que els humans introduguessin els macacs menjacrancs a les illes de Timor i Flores (al costat est de la línia de Wallace) fa uns 4.000-5.000 anys. De fet, els macacs menjacrancs són l'única espècie a banda i banda de la línia de Wallace a banda dels humans.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jones-Engel, Lisa; Fuentes, Agustin; Kite, Sarah; Phiapalath, Phaivanh; Griffioen, Christel «IUCN Red List of Threatened Species: Macaca fascicularis». IUCN Red List of Threatened Species, 07-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-09-21.
  2. ↑ «macaque | Etymology of macaque by etymonline» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2025].
  3. ↑ «Definition of MACAQUE» (en anglès), 30-12-2024. [Consulta: 2 gener 2025].
  4. ↑ Raffles, Thomas Stamford «XVII. Descriptive Catalogue of a Zoological Collection, made on account of the Honourable East India Company, in the Island of Sumatra and its Vicinity, under the Direction of Sir Thomas Stamford Raffles, Lieutenant-Governor of Fort Marlborough; with additional Notices illustrative of the Natural History of those Countries». Transactions of the Linnean Society of London, os-13, 1, 01-06-1821, pàg. 239–274. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1821.tb00064.x. ISSN: 1945-9432.
  5. ↑ 5,0 5,1 Hansen, M.F.; Ang, A.; Trinh, T.; Sy, E.; Paramasiwam, S.; Ahmed, T.; Dimalibot, J.; Jones-Engel, L.; Ruppert, N.; Griffioen, C.; Lwin, N.; Phiapalath, P.; Gray, R.; Kite, S.; Doak, N.; Nijman, V.; Fuentes, A. & Gumert, M.D. (2022) [amended version of 2022 assessment]. "Macaca fascicularis". IUCN Red List of Threatened Species. 2022: e.T12551A221666136. doi:10.2305/IUCN.UK.2022-2.RLTS.T12551A221666136.en.
  6. ↑ Raffles, Thomas Stamford «XVII. Descriptive Catalogue of a Zoological Collection, made on account of the Honourable East India Company, in the Island of Sumatra and its Vicinity, under the Direction of Sir Thomas Stamford Raffles, Lieutenant-Governor of Fort Marlborough; with additional Notices illustrative of the Natural History of those Countries». Transactions of the Linnean Society of London, os-13, 1, 01-06-1821, pàg. 239–274. DOI: 10.1111/j.1095-8339.1821.tb00064.x. ISSN: 1945-9432.
  7. ↑ Cawthon Lang, K. «Primate Factsheets: Long-tailed macaque (Macaca fascicularis) Taxonomy, Morphology, & Ecology». Primate Info Net. [Consulta: 25 setembre 2013].
  8. ↑ Kassim, Norazila; Hambali, Kamarul; Amir, Aainaa «Nutritional Composition of Fruits Selected by Long-Tailed Macaques (Macaca fascicularis) in Kuala Selangor, Malaysia» (en anglès). Tropical Life Sciences Research, 28, 1, 31-01-2017, pàg. 91–101. DOI: 10.21315/tlsr2017.28.1.6. ISSN: 2180-4249. PMC: PMC5300017. PMID: 28228918.
  9. ↑ Roos, Christian; Zinner, Dietmar. Diversity and Evolutionary History of Macaques with Special Focus on Macaca mulatta and Macaca fascicularis. San Diego: Academic Press, 2015, p. 3–16. DOI 10.1016/b978-0-12-417144-2.00001-9. ISBN 978-0-12-417144-2. 
  10. ↑ «Definition of CYNOMOLGUS MONKEY» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2025].
  11. ↑ Quammen, D. «Forward: Thirteen ways of looking at a monkey». A: Gumert. Monkeys on the edge: ecology and management of long-tailed macaques and their interface with humans. Cambridge: Cambridge University Press, 2011, p. xi–xii. ISBN 978-0521764339. 
  12. ↑ Lowe, S. «100 Of The World's Worst Invasive Species». Invasive Species Specialist Group. Arxivat de l'original el 16 March 2017. [Consulta: 26 setembre 2013].
  13. ↑ Reinegger, R. D.; Oleksy, R. Z.; Gazagne, E.; Jones, G. International Journal of Primatology, 44, 1, 2023, pàg. 140–170. DOI: 10.1007/s10764-022-00324-9 [Consulta: free].
  14. ↑ Reinegger, R.D.; Oleksy, R.Z.; Bissessur, P.; Naujeer, H.; Jones, G. Journal of Mammalogy, 102, 2, 2021, pàg. 428–439. DOI: 10.1093/jmammal/gyaa182 [Consulta: free].
  15. ↑ Bissessur, P.; Bunsy, Y.; Baider, C.; Florens, F. B. V. Journal for Nature Conservation, 49, 2019, pàg. 108–117. Bibcode: 2019JNatC..49..108B. DOI: 10.1016/j.jnc.2019.04.002.
  16. ↑ Sussman, R. W.; Tattersall, I. Primates, 22, 2, 1981, pàg. 192–205. DOI: 10.1007/BF02382610.
  17. ↑ Sussman, R.W.. «Macaca fascicularis in Mauritius: implications for macaque-human interactions and for future research on long-tailed macaques». A: Gumert. Monkeys on the edge: ecology and management of long-tailed macaques and their interface with humans. Cambridge University Press, 2011, p. 207–235. ISBN 978-0521764339. 
  18. ↑ Sussman, R. W.; Tattersall, I. Folia Primatologica, 46, 1, 1986, pàg. 28–43. DOI: 10.1159/000156234.
  19. ↑ Padayatchy, N. «The support of conservation programs through the biomedical usage of long-tailed macaques in Mauritius». A: Gumert. Monkeys on the edge: ecology and management of long-tailed macaques and their interface with humans. Cambridge University Press, 2011, p. 236–251. ISBN 978-0521764339. 
  20. ↑ Naiken, S.; Griffiths, M.-A.; Edouard, L; Padayatchy, N. American Journal of Primatology, 77, 12, 2015, pàg. 1290–1298. DOI: 10.1002/ajp.22482. PMID: 26375598.
  21. ↑ Stanley, M.-A.. «Supplying primates for research». A: Bolton. Conservation and the Use of Wildlife Resources. Dordrecht: Springer Netherlands, 1997, p. 191–198. DOI 10.1007/978-94-009-1445-2_11. ISBN 978-94-009-1445-2. 
  22. ↑ Peretti, J. H. Environmental Values, 7, 2, 1998, pàg. 183–192. DOI: 10.3197/096327198129341537. JSTOR: 30301628.
  23. ↑ Subramaniam, B. Meridians, 2, 1, 2001, pàg. 26–40. DOI: 10.1215/15366936-2.1.26. JSTOR: 40338794.
  24. ↑ van Dooren, T. Conservation and Society, 9, 4, 2011, pàg. 286–298. DOI: 10.4103/0972-4923.92140. JSTOR: 26393053 [Consulta: free].
  25. ↑ Hansen, M. F.; Gill, M.; Nawangsari, V. A.; Sanchez, K. L.; Cheyne, S. M. Primate Conservation, 35, 2021.
  26. ↑ 26,0 26,1 Gumert, M.D.. «The common monkey of southeast Asia: Long-tailed macaque populations, ethnophoresy, and their occurrence in human environments». A: Gumert. Monkeys on the edge: ecology and management of long-tailed macaques and their interface with humans. Cambridge University Press, 2011, p. 3–44. ISBN 978-0521764339. 
  27. ↑ Kanthaswamy, S.; Satkoski, J.; George, D.; Kou, A.; Erickson, Bethany Joy-A. International Journal of Primatology, 29, 5, 2008, pàg. 1295–1311. DOI: 10.1007/s10764-008-9295-0. PMC: 2583101. PMID: 19122840.
  28. ↑ 28,0 28,1 Zhang, B.-L.; Chen, W.; Wang, Z.; Pang, W.; Luo, M.-T. Science Advances, 9, 22, 2023, pàg. eadd3580. Bibcode: 2023SciA....9D3580Z. DOI: 10.1126/sciadv.add3580. PMC: 10413639. PMID: 37262187.









Macac adult menja cranc amb un nadó


Macac menjacrancs i la seva cria menjant un plàtan a Maurici


Ús d'eines de pedra pels macacs menjacrancs al parc nacional de Laem Son a Tailàndia
Un macac menjacrancs utilitzant una pedra com a eina







 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Macaco_menjacrancs&oldid=34505226»