Província de Blagòevgrad

Província de Blagòevgrad
	Oбласт Благоевград
Tipus	província de Bulgària
Localització
	41° 45′ N, 23° 15′ E / 41.75°N,23.25°E
País	Bulgària
Capital	Blagoevgrad
	14
Conté la subdivisió	Hadjidímovo ; Iakoruda ; Municipi de Bansko ; Municipi de Belitsa ; Municipi de Blagòevgrad ; Municipi de Garmen ; Municipi de Gotse Delchev ; Municipi de Kresna ; Municipi de Razlog ; Municipi de Sandanski ; Municipi de Satovcha ; Municipi de Simitli ; Municipi de Strumyani ; Pètritx
Població humana
Població	288.161 (2022) (44,68 hab./km²)
Llengua utilitzada	macedònic
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	Yugozapaden Planning Region (en)
Superfície	6.449,47 km²
Altitud	555 m
Limita amb	província de Kiustendil ; Província de Pazardzhik ; Província de Sofia ; província de Smolian
Creació	8 gener 1999
PIB nominal	3.785.000.000 levs (2021)
Identificador descriptiu
Fus horari	Eastern European Time
ISO 3166-2	BG-01
Codi NUTS	BG413
Lloc web	bl.government.bg

La província de Blagòevgrad (en búlgar: Oбласт Благоевград), també coneguda en alguns contexts com a Macedònia de Pirin^[1] (búlgar: Пиринска Македония, Pirinska Makedoniya), és una província (óblast) del sud-oest Bulgària. Part de la regió Macedònia, limita amb altres províncies de Bulgària, així com amb Grècia i amb Macedònia del Nord. Té 14 municipalitats amb 12 ciutats. La principal ciutat és Blagòevgrad, i altres ciutats importants són Bansko, Gotse Deltxev, Melnik, Petritx, Razlog, Sandanski i Simitli.

Demografia

Segons el cens del 2011, la població de la província consta de 251.097 búlgars (inclosos búlgars musulmans), 17.027 turcs i 9.739 gitanos.

196.942 dels residents són cristians ortodoxos, 40.667 són musulmans i 1.499 protestants.

Segons el cens del 2001 el búlgar és la llengua materna de 306.118 persones, el turc és parlat per 19.819, mentre que 9.232 afirmen ser parlants de romaní.

Macedònia Pirin

Aquesta província també respon al nom de Macedònia de Pirin, que és reclamada per alguns nacionalistes de Macedònia del Nord com a regió ocupada en el concepte irredemptista de Gran Macedònia. Nogensmenys la majoria dels media nordmacedonis (source Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.) i la majoria dels polítics (source Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine.) sistemàticament envien informació amb dos elements bàsics: negar el passat búlgar de la Macedònia i reclamar el reconeixement de la minoria ètnica macedònia a Pirin amb acusacions de violacions dels drets humans.

Avui la idea d'una Macedònia «unida» és reivindicada únicament per una minoria marginal de partits nacionalistes i organitzacions de Macedònia del Nord. Segons els activistes macedonis en favor dels drets humans Chris Popov i Michael Radin, el nombre probable de macedonis ètnics és d'uns 200,000, segons Krasimir Kanev del Comitè Búlgar Hèlsinki són entre 15,000 i 25,000 (source Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.) i segons l'activista macedoni local, Stoyko Stoykov, són entre 5,000 i 10,000 (source Arxivat 2008-06-29 a Wayback Machine.). Només uns 814 habitants de la província (de 323,552) es definien com a macedonis ètnics el 2011, els búlgars són la majoria de 251,097 (dades oficials en búlgar aquí). Tanmateix, alguns han reclamat que en els recents censos l'opció «macedoni» no figura a la llista (només els tres grups ètnics principals), tot i que la gent s'hi pot inscriure (el qüestionari es pot veure aquí, veure secció n14), la qual cosa vol dir que el nombre actual és discutit pels nacionalistes macedonis o els seus partidaris. Aquest nombre baix de macedonis ètnics a la regió és explicat pels partidaris del Macedonisme com a resultat de la repressió. També afirmen que el nombre de macedonis a la província era més gran als censos del 1946 i 1956, afirmant que aleshores la Bulgària hi reconegué una minoria macedònia i els reconegué el dret a l'autodeterminació (cosa que no es dona avui). Això és explicat pels búlgars com a part de la política de la Comintern i del Partit Comunista de Bulgària d'aleshores, que donava suport a la proposta soviètica d'unió de Bulgària en Iugoslàvia amb la corresponent incorporació de Macedònia de Pirin a la República Socialista de Macedònia. Amb el temps la idea de promoure una consciència nacional separada a Macedònia de Pirin va perdre el suport de les autoritats.

Notes

↑ Malgrat una història d'ús per a nacionalistes búlgars, el terme Macedònia de Pirin avui és considerada ofensiva per a alguns búlgars, qui afirmen que és usada pels macedonistes com a part del concepte irredemptista de Gran Macedònia. Tanmateix, molta gent al país també pensa que el nom és un terme geogràfic i històric. El seu ús, però, és controvertit.

Bibliografia

Who are the Macedonians? Hugh Poulton. London: 1995.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Blagòevgrad

Província de Blagòevgrad - Lloc web oficial

[1] Malgrat una història d'ús per a nacionalistes búlgars, el terme Macedònia de Pirin avui és considerada ofensiva per a alguns búlgars, qui afirmen que és usada pels macedonistes com a part del concepte irredemptista de Gran Macedònia. Tanmateix, molta gent al país també pensa que el nom és un terme geogràfic i històric. El seu ús, però, és controvertit.

[1]