República Popular de Bulgària

Народна република България
*Narodna republika Bŭlgariya*
**República Popular de Bulgària**
Bandera	Escut
	Localització de Bulgària a Europa.
Informació
Capital	Sofia; 42° 42′ N, 23° 20′ E / 42.700°N,23.333°E
Idioma oficial	Búlgar
Moneda	Lev
Geografia
Superfície	1946: 110.994 km²
Població	1946 (est.): 7.029.349 (Densitat: 63,3 h/km²); 1989 (est.): 8.990.055 (d: 81,1/km²)
Període històric
Establiment	15 de setembre de 1946
Dissolució	Novembre de 1990
Política
Forma de govern	Estat socialista
Secretari General
• 1946-1949:	Gueorgui Dimitrov
• 1949-1954:	Valko Txervenkov
• 1954-1989:	Tòdor Jívkov
• 1989-1990:	Pétar Mladénov
President
• 1946-1947 (primer):	Vasil Kolarov
• 1989-1990 (últim):	Pétar Mladénov
Membre de	ONU, Pacte de Varsòvia

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial^[1] i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est). El Partit Comunista Búlgar (BCP) governava juntament amb el "partit de l'oposició", la Unió Popular Agrària Búlgara.

Bulgària va ser vista per Occident com un estat satèl·lit de la Unió Soviètica,^[2]^[3] un país membre del Comecon i del Bloc de l'Est, aliat de la Unió Soviètica durant la Guerra Freda i membre del Pacte de Varsòvia.

El 1989, es van iniciar reformes democràtiques després d'un període de liberalització tàcita. Després en la tardor d'aquell any, Tòdor Jívkov, que havia estat governant una llarga etapa, va ser apartat del poder en un congrés del BCP. El 1990, el BCP va canviar el seu nom pel de Partit Socialista Búlgar (BSP) i va adoptar una ideologia política de centreesquerra. Després de les primeres eleccions lliures que es van celebrar des de 1931 (i que va guanyar el BSP), es va canviar el nom del país pel de República de Bulgària.

Referències

↑ Lewkowicz, Nicolas. The German Question and the Origins of the Cold War (en aanglès). Ipoc Press, 2008, p. 44. ISBN 8895145275.
↑ Rose, Richard; Munro, Neil. Elections without order: Russia's challenge to Vladimir Putin (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 54. ISBN 978-0-521-01644-5. «Bulgària era un satèl·lit lleial que es va beneficiar econòmicament, seguint la línia de Moscou»
↑ Streissguth, Thomas. The Rise of the Soviet Union (en anglès). Greenhaven, 2002, p. 225. ISBN 978-0-7377-0929-2.

Bibliografia

Deulonder, Xavier. A l'ombra del Mur de Berlín : l'Europa de l'Est sota el comunisme. Madrid: Bubok:, 2016. ISBN 9788468684789.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Popular de Bulgària

[1] Lewkowicz, Nicolas. The German Question and the Origins of the Cold War (en aanglès). Ipoc Press, 2008, p. 44. ISBN 8895145275.

[2] Rose, Richard; Munro, Neil. Elections without order: Russia's challenge to Vladimir Putin (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 54. ISBN 978-0-521-01644-5. «Bulgària era un satèl·lit lleial que es va beneficiar econòmicament, seguint la línia de Moscou»

[3] Streissguth, Thomas. The Rise of the Soviet Union (en anglès). Greenhaven, 2002, p. 225. ISBN 978-0-7377-0929-2.

[1]

[2]

[3]