Macra de Reims
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle III  | ||
| Mort | 2 març 287 (Gregorià) Mont-d'Origny (França) | ||
| Període | Baix Imperi Romà | ||
| Enaltiment | |||
| Cronologia | |||
| 24 febrer 303-313 | persecució de Dioclecià
| ||
Macra de Reims o de Fismes, segons la tradició cristiana, va ser una màrtir i verge cristiana, morta poc abans o durant la persecució de Dioclecià. És considerada santa per l'Església Catòlica i la seva festivitat se celebra el 6 de gener.
Hauria viscut durant els anys de la persecució de Dioclecià,[1] tot i que altres situen la seva mort abans, cap a l'any 287.[2] La seva hagiografia, d'acord amb el Flos Sanctorum, explica que Macra residia a Augsburg, on va ser perseguida pel seu governador, Reciovar, per la seva fe cristiana. Va ser empresonada i turmentada al poltre i llençant-la al foc, però n'hauria sortit il·lesa. Reciovar, llavors, va manar fer-li tallar els pits i la va tancar en una presó fosca sense alimentar-la. El relat diu que, estant afligida, se li va aparèixer un ancià venerable enmig de la nit per confortar-la, sanar-li les ferides i restituir-li els pits. Arran d'això, el governador va ser més cruel i va manar llençar-la sobre rebles i trossos de teules i brases ardents, i seria llavors quan va morir Macra mentre es dedicava a l'oració a Déu.[3]
La mort de Macra se situa a Fismes, una localitat a prop de Reims,[4] ciutat on es diu que va ser enterrada el 6 de gener,[3] data de la seva festivitat.[5] Altres autors situen la seva mort el 2 o 3 de març.[2] Per la localització, algun autor atribueix la seva mort a Maximià, que llavors es trobava a la província de Bèlgica, en un moment en què es documenten morts de sants com Fermí d'Amiens, entre altres.[4] Hom afirma que el seu cos va ser trobat per Leudulf, un vaquer,[3] i que amb d'altres fidels van depositar les seves restes en un sepulcre sumptuós a l'església de Fismes, anomenada de Santa Macra, durant el regnat de Carlemany.[2]
L'església de Fère-en-Tardenois, a la diòcesi de Soissons, porta el nom d'aquesta santa, que la commemora i en celebra culte l'11 de juny.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres... (en castellà). Madrid: Imprenta de D. José Félix Palacios, 1845, p. 7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Butler, Alban. Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints (en francès). Lovaina: Chez Vanlinthout et Vandenzande, 1830, p. 281.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sanctoro, Ioan Basilio. Flos Sanctorum y vidas de los Sanctos (en castellà). vol. 1, 1576.
- ↑ 4,0 4,1 Rohrbarcher, R. F.. Historia Universal de la Iglesia Católica (en castellà). vol. 4. Madrid: Casa Editorial de San Francisco de Sales, 1902, p. 318.
- ↑ «Santa Macra, verge i màrtir». Santoral. llaurado.info. [Consulta: 2 març 2023].