Macua
 Família macua a Moçambic | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 8.662.500 (2016)[1] |
| Llengua | Makhuwa, suahili |
| Religió | Cristianisme, Islam, religions tradicionals |
| Geografia | |
| Estat | Moçambic |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Moçambic 8.037.000 Tanzània 606.000 Zimbàbue 17.000 Mayotte 2.500 | |
Els macua, makua o makwa, són un poble bantu del nord de Moçambic, principalment de la província de Nampula. Alguns viuen també a Tanzània, al districte Masasi de la regió de Mtwara. Ocupen part de la regió del riu Zambezi i són en total de 8.662.500 dels que 600.000 viuen a Tanzània, i la resta a Moçambic, on el 1980 representaven el 30% de la població.
Religió
[modifica]La majoria són cristians, amb bona part de musulmans (les conversions van començar el 1870 per confraries vingudes de les Comores) i animistes. Un grup makua viu a Sud-àfrica, principalment a la regió de Durban; aquest grup és musulmà. Conserven la descendència matrilineal fins i tot els musulmans. El 1973 es calculava que el 50% n'eren animistes, el 35% musulmans i el 10% cristians.[2]
Llengua
[modifica]Els macua parlen la llengua macua, kimakua o makhuwa, de la família de llengües nigerocongoleses. Les primeres paraules foren donades a conèixer al món occidental per l'oficial de la marina francesa Jean Mosquet el 1607 i estaven emparentades amb el suahili. En canvi, els seus veïns wa yao rebutgen l'islam.
Història
[modifica]Els makua vivien al nord de Moçambic almenys des del segle xv. Entre 1580 i 1590 es van revoltar contra els portuguesos.[3] Hi ha una diàspora macua establida a Sud-àfrica, concretament al barri de Bluff de la ciutat de Durban. Però a causa de la Group Areas Act foren desplaçats a la força de Bluff i establerts a Bayview, Chatsworth (Durban) el 1960. Encara que la majoria dels macua sud-africans estan establerts a Bayview, alguns viuen a Wentworth, Marianhill, Marianridge, Umlazi, Newlands East i West, Pietermaritzburg, Ciutat del Cap i Johannesburg.
Referències
[modifica]- ↑ Els grups Makhuwa a The Joshua Project
- ↑ Kathleen E. Sheldon Pounders of Grain: A History of Women, Work, and Politics in Mozambique. illustrated. Greenwood Publishing Group, Incorporated, 2002, p. 15–16. ISBN 9780325071015.
- ↑ Pg 120. The Portuguese Period in East Africa. By Justice Strandes. 1971. Nairobi. Kenya.
Bibliografia
[modifica]
- Mary Tew, The peoples of the Lake Nyasa region, Oxford, 1950
- (portuguès) Elisa Fuchs (éd. scient.), Contos macuas, Associação dos Amigos da Ilha de Moçambique, 1992, 62 p.
- Christian Geffray, Ni père ni mère: critique de la parenté, le cas makhuwa, Seuil, Paris, 1990, 184 p. ISBN 2-02-011613-8
- Pierre Macaire, L'héritage Makhuwa au Mozambique, L'Harmattan, Paris, Montréal, 1996, 431 p. ISBN 2-7384-4656-6
- (portuguès) Eduardo Medeiros, Os senhores da floresta : ritos de iniciação dos rapazes macuas e lómuès, Campo das Letras, Porto, 2007, 529 p. ISBN 978-989-625-181-9
- (portuguès) A. J. de Mello Macahado, Entre os Macuas de Angoche : historiando Moçambique, Prelo, Lisbonne, 1970, 734 p.
- (anglès) Joseph Frederick Mbwiliza, A history of commodity production in Makuani, 1600-1900 : mercantilist accumulation to imperialist domination, Dar es Salaam University Press, Dar es Salaam, 1991, 163 p. ISBN 9976-60-167-0
- (portuguès) Alexandre Valente de Matos (coll.), Provérbios macuas, Instituto de investigação científica tropical, Lisbonne, 1982, 376 p.
 | ||
