Madīnat al-Zahrā

Madīnat al-Zahrā
	Madinat Al-Zahra (es); مدينة الزهراء (ar); Conjunto Arqueológico Madinat Al-Zahra (es)
Tipus	jaciment arqueològic, ciutat i museu arqueològic
Localització
	37° 53′ 10″ N, 4° 52′ 04″ O / 37.88608°N,4.86779°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província de Còrdova
Municipi	Còrdova
Creació	segle X
Identificador descriptiu
Codi postal	14005
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	2018 (42a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv)
Identificador	1560
Bé d'interès cultural
Data	25 juliol 2003
Identificador	RI-51-0000252
Bé d'interès cultural
Data	23 agost 1997
Identificador	RI-51-0000252
Bé d'interès cultural
Data	18 juny 1996
Identificador	RI-51-0000252
Bé d'interès cultural
Data	6 abril 1931
Identificador	RI-51-0000252
Bé d'interès cultural
Data	26 juliol 1923
Identificador	RI-51-0000252
Lloc web	museosdeandalucia.es…

Madínat az-Zahrà (àrab: مدينة الزهراء, Madīnat az-Zahrāʾ, ‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.^[1]

Història

Construïda el 936 pel califa Abd-ar-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova, en direcció oest als darrers contraforts de la serra Morena, al vessant del Jàbal al-Arús, o muntanya de la Casada o serra de la Núvia, enfront de la vall del Guadalquivir, i orientada de nord a sud sobre un replà de la serra. az-Zahrà era la dona preferida del califa, i el nom de la ciutat estaria dedicat a ella, però també és possible que el nom vulgui dir ‘la ciutat de l'esplendor’, ja que az-Zahrà es pot traduir també per ‘brillant’.

Fou destruïda el 1010 durant la guerra civil que va posar final al califat de Còrdova quan es va revoltar Muhàmmad II al-Mahdí contra el hàjib Abd-ar-Rahman Sanxuelo i va usurpar el califat en perjudici d'Hixam II.

La ciutat va desaparèixer i els mateixos historiadors musulmans en donen pocs detalls. Al cap d'una generació, ni tan sols se'n coneixia l'emplaçament. Però donen prou detalls per situar-la quan parlen del lloc de Xabular o Rambla (‘terreny arenós'), que subsisteix en el Cortijo del Arenal, dins del qual hi ha el Pago de la Tejavana, on es reconeix com el lloc on va estar situada, però en queden molt pocs vestigis i resulta que la construcció fou feta amb materials de qualitat mitjana o baixa. Els palaus, això no obstant, són descrits amb boniques corbes de marbre esculpits amb forma de sarcòfags romans com a fonts, i alguns exemples es conserven als museus. El palau de Munyat al-Amiriyya era en aquest complex.

El 2010 tenia 185.542 visitants.^[2]

Principals monuments

La porta Nord (a la muralla del nord)
La casa Militar (Dar al-Jund)
El Gran pòrtic, la zona més noble
Saló Ric, l'element principal de la ciutat tant per qualitat com per importància històrica; era el saló de les grans cerimònies i del tron. Rep el nom per la sumptuositat de la decoració. Es va construir en tres anys i està format per una sèrie de sales compartimentades i amb arcades.
Mesquita Aljama, amb els jardins laterals, forma el centre del conjunt
La casa del Safareig (o habitatge del Safareig), possible casa de l'hereu, situada al costat de la casa de Jàfar
La casa de Jàfar (Dar Jàfar), que porta el nom per Jàfar ibn Abd-ar-Rahman, hàjib el 961.
La casa Reial, residència d'Abd-ar-Rahman III