Madame de Maintenon
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Françoise d'Aubigné 27 novembre 1635 Niort (França) |
Mort | 15 abril 1719 (83 anys) palau de Versalles (França) |
Sepultura | Maison royale de Saint-Louis |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | salonnière, epistològrafa, filòsofa |
Altres | |
Títol | Marquesa |
Família | Famille d'Aubigné (en) |
Cònjuge | Lluís XIV de França (1683, 1684–1715) Paul Scarron (1651–1660) |
Pares | Constant d'Aubigné i Jeanne de Cardillac |
Germans | Constant d'Aubigné Charles d'Aubigné |
Parents | Françoise Charlotte d'Aubigné, neboda Théodore-Agrippa d'Aubigné, avi Marthe-Marguerite Caylus, nebots valencians segons |
Françoise d'Aubigné, marquesa de Maintenon, més coneguda com a Madame de Maintenon (Niort, 27 de novembre de 1635-Saint-Cyr-l'École, 15 d'abril de 1719, va ser educadora, salonnière i, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França, amb qui es casà la nit del 9 al 10 d'octubre de 1685.[1][2][3][4][5]
Després del seu primer matrimoni va passar a ser Madame Scarron, més tard rebria el títol de marquesa de Maintenon. Un cop vídua, va freqüentar la societat de la cort com a institutriu dels fills il·legítims del rei Lluís XIV, com la seva amant i després en fou la seva segona esposa, en matrimoni morganàtic i secret. Amb la seva relació amb el rei de França, va tenir gran influència sobre la vida política de la seva època.[1][2][5]
Infantesa
[modifica]Va néixer a la presó de Niort, on el seu pare Constant d'Aubigné, fill del famós poeta hugonot Théodore Agrippa d'Aubigné, havia estat empresonat per falsificador. Ella era catòlica i va anar amb sos pares a l'illa Guadalupe de les Antilles, on el seu pare esperava ser nomenat governador, però no va ser així i ell va tornar a França deixant la seva família a les Antilles fins que aquesta també va tornar a França el 1645. A França Madame de Maintenon es convertí durant uns anys a la fe hugonota.[5]
Primer matrimoni
[modifica]Després de tornar al catolicisme, l'abril de 1652, als 17 anys, se li va proposar matrimoni amb el poeta Paul Scarron (1610–1660), protegit de Madame de Neuillant. El matrimoni durà 8 anys durant els quals Madame Scarron es convertí en l'animadora d'un saló literari mundà inaugurat pel seu marit, on hi van assistir personatges com Jean Racine i Madame de Sévigné.[1] Durant aquests anys de saló, va dedicar-se a estudiar els corrents filosòfics de l'època, especialment el llibertinisme i el cartesianisme.[2]
El 1660, amb 25 anys, Françoise d'Aubigné quedà vídua.Va viure durant uns anys en un convent. Anna d'Àustria, esposa de Lluís XIII i mare de Lluís XIV, va concedir a la vídua de Scarron una petita pensió. A la mort de la reina mare es convertí en la governanta i instituriu dels fills il·legítims reials, Lluís August de Borbó i Lluís Alexandre. El 1673, una vegada legitimats els dos primers fills de Madame de Montespan, Madame Scarron es traslladà a Versalles amb els nens.[3]
Marquesa de Maintenon
[modifica]Segons el diari del rei, la relació entre ambdós va començar el 1675:
« | ... il ya quelques jours, un gentilhomme de gris vêtu, peut-être un prince errant incognito entreprit durant la nuit une nymphe égarée dans le parc de Saint-Germain. Il savoit le nom de cette nymphe qu'elle étoit belle, bonne, pleine d'esprit mais sage. La nymphe cependant se laissa faire et ne lui refusa aucune faveur. Cette nymphe ressemblait à s'y méprendre à Mme Sc.; et je crois deviner qui étoit le prince vêtu de gris. Ce prince est comme moi, il déteste les femmes légères, il honnit les prudes, il aime les sages. | ...fa uns dies, un gentilhome de gris vestit, potser un príncep errant incognito, trobà durant la nit una nimfa extraviada al parc de Saint-Germain. Va saber el nom d'aquella nifa, que era bella, bona, plena d'enginy però sàvia. La nimfa tanmateix es deixà fer i no li negà cap favor. Aquella nimfa s'assemblava moltíssim a Mme Sc.; i crec endevinar qui era el príncep vestit de gris. Aquest príncep és com jo, detesta les dones lleugeres, avergonyeix les puritanes, estima les sàvies. | » |
El rei la proclamà Madame de Maintenon (senyora de Maintenon) i li va donar l'any 1680 el lloc de cambrera de l'esposa de Lluís, el Gran Delfí de França (1661–1711).
Matrimoni amb el Rei Sol
[modifica]Quan va morir sobtadament la reina Marie-Thérèse, el rei es va acostar a Maintenon. S'uniren en matrimoni morganàtic en una cerimònia secreta entre el 9 i 10 d'octubre de 1683. Els fills d'un matrimoni morganàtic no són bastards, però tampoc són legítims.[1][2][3]
Tasca pedagògica
[modifica]Madame de Maintenon, que sempre havia defensat l'educació de les dones en diverses conferències, va fundar l'any 1686 Saint-Cyr (més tard anomenada Saint-Cyr-l'École), la Maison Royale de Saint-Louis, un col·legi femení, que fou subvencionat pel rei. L'escola, dissenyada per educar dues-cents cinquanta alumnes, tenia un pla d'estudis que pretenia superar l'educació estrictament religiosa pròpia de les escoles de l'època i promoure un ensenyament basat en el diàleg; així, doncs, a més de religió, s'hi ensenyava lectura i escriptura, matemàtiques, llatí, música, pintura, dansa, costura i economia domèstica. A tal efecte fundà un cos de mestres laiques, les Dames de Saint-Louis.[2]
Saint-Cyr va conèixer tres períodes diferents. Uns primers anys (1686-1689) el centre promogué especialment l'activitat cultural i artística, amb concerts, obres de teatre, debats i serveis litúrgics. S'hi estrenà Esther, de Jean Racine. En un segon període (1690-97), volent atenuar la mundanitat de la fase anterior, i sota la influència del quietisme de Madame Guyon, es promogué especialment la pietat, l'oració, el misticisme. A finals del segle XVII, l'educació a Saint-Cyr promogué la formació moral pràctica. I, entre les virtuts morals que propugnava conrear entre les alumnes -adaptacions a l'experiència femenina coetània de les virtuts considerades tradicionalment masculines- en destaca la temprança.[2]
A partir de 1808 va passar a ser l'Escola Militar Especial de Saint-Cyr.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «marquesa de Maintenon | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Conley, John J. «Maintenon, Françoise d’Aubigné | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Françoise d’Aubigné, marquise de Maintenon» (en anglès). Encycopaedia Britannica, 14-12-2023. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Heyden-Rynsch, Verena von der. Los salones europeos: las cimas de una cultura femenina desaparecida (en castellà). 1. ed. Barcelona: Ediciones Península, 1998. ISBN 84-8307-095-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Maintenon, Françoise d’Aubigné | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès americà). [Consulta: 10 febrer 2024].