Vés al contingut

Madonna del Ghisallo

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Madonna del Ghisallo
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimVerge Maria i Ghisàl (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica, conjunt d'edificis, museu especialitzat, museu privat i santuari Modifica el valor a Wikidata
Construcció1623 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMagreglio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia Gino Bartali Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 55′ 27″ N, 9° 16′ 04″ E / 45.924255°N,9.267771°E / 45.924255; 9.267771
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Treballadors0 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals6.608 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Església de la Madonna del Ghisallo

La Madonna del Ghisallo és una petita església situada a Magreglio, a la província de Como, Itàlia. Aquesta església és coneguda per tots els aficionats al ciclisme pel fet que es troba en el cim del port de Ghisallo, una ascensió que forma part del trajecte tradicional de la Volta a Llombardia i, també sovint, del Giro d'Itàlia.

Bicicleta de Gimondi exposada al Museu

La Madonna del Ghisallo és particularment venerada pels ciclistes. El 1949 el papa Pius XII la va proclamar patrona universal dels ciclistes.[1] Una torxa beneïda pel Papa, va ser portada de Roma fins al santuari per una comitiva de la qual els dos últims rellevistes foren Gino Bartali i Fausto Coppi. Al santuari s'han dipositat nombrosos records de ciclistes cèlebres, en especial les bicicletes de Bartali, Coppi i també les d'Eddy Merckx, Felice Gimondi i Francesco Moser. També es troben diverses samarretes de corredors.

Al costat del santuari hi ha un Museu del ciclisme que fou inaugurat en presència de Fiorenzo Magni el 14 d'octubre de 2006 amb motiu del Giro de Llombardia.[1]

Port de Ghisallo

[modifica]

L'ascensió des de Bellagio, a la riba del llac Como, té 10,6 quilòmetres de llargada, en què se superen 552 metres de desnivell fins als 754 m, on es troba el coll. La pendent mitjana és del 5,2%, amb rampes màximes que arriben fins al 14%.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Friebe, Daniel; Goding, Pete. Ascensiones míticas : 50 puertos de leyenda que deberías coronar. Barcelona: Lunwerg, 2012, p. 30-33. ISBN 9788497858618.