Vés al contingut

Madrona (Pinell de Solsonès)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «riera de Madrona».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMadrona
Imatge
El nucli de Madrona. Al fons, l'església vella i el castell.
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 58′ 04″ N, 1° 20′ 14″ E / 41.9677°N,1.33731°E / 41.9677; 1.33731
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaSolsonès
MunicipiPinell de Solsonès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població28 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud549,5 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Festa patronal15 d'agost
Aplec a l'església de
Santes Creus de Bordell (El diumenge després del 3 de maig)
Codi INE25166000100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2516670001700 Modifica el valor a Wikidata

Madrona[1] és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès. El poblament és totalment dispers, format a base de masies (vegeu llista de masies de Madrona).

Geografia

[modifica]

El poble, de poblament íntegrament dispers, ocupa el sector nord-occidental del terme municipal, limitant al nord amb el terme municipal de Bassella, ja a la comarca de l'Alt Urgell. Per l'est limita amb el terme del poble de Pinell, al sud amb el del poble de Sallent i a l'oest amb el ja citat terme municipal de Bassella (Alt Urgell) i el de Vilanova de l'Aguda (Noguera).

A l'extrem nord-occidental del terme hi ha l'enclavament de Sant Mer que pertany al ja citat municipi de Bassella, tot i que, en la divisió diocesana, pertany a la parròquia de Madrona.

Mapa del municipi de Pinell de Solsonès amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.
La riera de Madrona al seu pas per sota Madrona

El terme de Madrona és solcat, d'oest a est per la Riera de Madrona. Per la dreta travessen el terme, seguint la direcció preponderant NE-SW, el tram baix del Barranc de Sant Tirs, el Clot de Ripoll, el Barranc de Maçana i la Rasa de Martins mentre que per l'esquerra, seguint la direcció preponderant SE-NW, el travessen el Barranc de Vallcirera, el Barranc de Sangrà, el Clot de l'Infern, el Barranc de Pinós, el Clot de la Masia Cremada i el Barranc de Guardiola que fa de frontera per la banda de ponent del terme.

El terme és cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus, quasi exclusivament de secà, es localitzen a les clarianes de les masies.

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200000013152828
200100013152828
200200013152828
200300012152727
200400012152727
200500012132525
200600015142929
200700017133030
200800017143131
Font: INE


Jaciments arqueològics
[2]
Edificis històrics
[3]
Església vella de Sant Pere de Madrona entre 1890 i 1923

Nucli

[modifica]

El poble es va formar a redós de l'antiga església parroquial de Sant Pere de Madrona i del castell de Madrona situats ambdós a uns 550 metres d'altitud[4] dalt la carena de l'extrem oriental del serrat de Madrona, al vessant esquerre de la vall de la riera de Madrona.

La primitiva església de Sant Pere de Madrona era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta. Actualment, aquesta cripta i una part dels murs de l'església són esfondrats.

Aquesta església ja és esmentada l'any 839 a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell.

En el període 1771-76 es va construir la nova església parroquial. Es tracta d'un gran edifici neoclàssic decorat amb pintures murals sobre els dotze apòstols als murs laterals.

També s'han ensorrat l'antic castell de Madrona i la casa rectoral.

A banda d'aquestes, el nucli està constituït per algunes edificacions més.


Galeria de fotos del nucli de Madrona
El nucli vist des del castell (Oest). A la dreta, la carretera que puja cap al Collet de Sangrà
El nucli vist des de la vall de la riera de Madrona (NE)
La rectoria. Façana sud-ooccidental.
La façana nord-occidental de la rectoria i el pont que la comunica amb l'església nova.
La façana sud-oriental de la rectoria
L'Hostal de Madrona.
La casa que hi ha a llevant de l'església romànica. En primer terme, la bassa. A l'inici del bosc de la dreta, el pou.
El pou.

Història

[modifica]

La primera referència documental referida a Madrona és a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 839 en la qual s'hi cita la parròquia de Madrona.

A partir d'aquesta primera ressenya documental, els documents més antics que s'han trobat sobre el terme de Madrona fan referència al lloc de Miralles. Són documents de compravenda, cessions o donacions d'alous que abasten el període comprès entre els anys 936 i 1047. Del que se'n dedueix d'aquests documents és que aquest lloc, que cal ubicar al SO de la masia de la Codina on encara ha persistit el topònim de tossal de Miralles, tenia un castell o torre depenent del castell de Madrona, església i una vila i que estava afranquit de pagar impostos al comte d'Urgell per ser lloc de fontera.

En aquest reguitzell de documents se citen els límits de les terres a què fan referència, cosa que ens proporciona referència documental d'alguns topònims del poble. Entre altres, hi apareixen citats els següents:

Per a altres referències històriques, vegeu Sant Pere de Madrona, Castell de Madrona i llista de masies de Madrona).

A la pàgina 13 del Volum XI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,[5] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:

Madrona: localitat amb ajuntament de la província de Lleida (12 llegües.), partit judicial i diòcesi de Solsona (2 i 1/2 ll.), audiència territorial i capitania general de Barcelona (22 ll.).- Està situada la població sobre un terreny muntanyós. CLIMA sa, una mica fred i ventilat pels vents de l'oest i del nord. Es compon de 22 CASES disperses pel terme en diferents masies, de les quals les principals són les denominades La Codina, Estany, Finestres, Masana, Caballol, Sangrá, Castellana i Bancal dels Ars. Hi ha església parroquial (San Pedro), contigua a la casa del rector, en el punt més cèntric del terme, de la que depenen les annexes de Sta. Creus i San Antonio de Bordell: la capellania és de termini i la serveix 1 rector i 1 vicari amb l'obligació de dir missa a les annexes els dies de precepte. Confina el TERME, prenent com a punt de partida l'església parroquial, pel nord amb el d'Altés (3/4 llegües); a l'est els de Pinell i Ciuró (1/2 ll.); al sud, Sallent de Sanahuja (1 ll.), i a l'oest amb els de Castellnou de Basella i Guardiola, Mirambell i el de Portella (1/2 ll.): dintre d'ell s'hi troben, com hem dit, diverses masies que constitueixen la població i en elles existeixen 7 capelles pròpies dels amos de les cases: també corre per ell un torrent anomenat el riu de Madrona, que s'asseca amb freqüència; té el seu naixement al terme de Clará, i travessant els de Madrona i Castellnou de Basella, desguassa al Segre duent sempre el mateix nom. El TERRENY és de secà, una part de baixa qualitat, i la resta de mitjana: tot ell està tallat per serres baixes, en les quals hi ha alguns boscos de pins, roures i alzines, no molt poblats: els CAMINS són de travessa de Pons a Solsona, en bon estat; i la CORRESPONDÈNCIA es rep de l'estafeta de l'últim punt per compte dels interessats, PRODUCCIÓ: sègol, ordi, civada, llegums, patates, mongetes, glans i poc vi, molt dolent; cria bestiar oví, boví i porcí, encara que tot de poca consideració: i caça de perdius, conills i llebres, POBLACIÓ: 17 veïns, 152 habitants. RIQUESA IMPOSABLE: 57.784 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48% d'aquesta riquesa. Se celebren 2 fires a la serra denominada del Bancal dels Ars, cap al sud del terme, on hi ha tan sols un hostal del mateix nom; la primera el 19 de setembre, i la segona el 28 de gener; a ambdues hi acudeix bestiar mular, lanar, cabrum, porcí i abundant boví; a la primera s'hi porta molt cànem de les hortes d'Oliana, Tiurana, Pons i Artesa de Segre: tan sols duren fins a la caiguda de la tarda, i són molt concorregudes, sens dubte per la circumstància que no s'exigeixen els drets municipals.

A la pàg. 431 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de Madrona
POBLACIÓ   COMP.

AJUNTAMENT

EXÈRCIT

Joves allistats a l'edat de

RIQUESA IMPOSABLE
Veïns 17 Alcalde 1 18 anys 1 Territorial

(rals / veí)

48.750
Habitants
152
Tinent
-
19 anys
-
Industrial

(rals / veí)

7.526
Contribuents
16
Regidors
2
20 anys
-
Consum

(rals / veí)

1.508
Síndics
1
21 anys
2
TOTAL
57.784
Suplents
3
22 anys
-
23 anys
-
24 anys
2

Altres Madrona

[modifica]

A Catalunya

[modifica]

A Espanya

[modifica]

A la resta del Món

[modifica]


Galeria de fotos de la localitat de Madrona (USA)
Madrona Park
Casa de Madrona
Una altra casa a Madrona
Madrona Park

Referències

[modifica]
  1. ↑ Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.
  2. ↑ Aquesta és la llista dels jaciments del poble de Madrona inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya
  3. ↑ Aquesta és la llista d'elements arquitectònics de Madrona que estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Arxivat 2011-04-19 a Wayback Machine.
  4. ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000
  5. ↑ Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ). 
  6. ↑ Madrona(castellà)

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madrona
  • Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 170 i 171
  • Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205. , pàg. 446 a 450
  • Els articles referits a Madrona i a les excavacions arqueològiques de Pinell de la Hiperenciclopèdia.
  • El web de l'Ajuntament de Pinell de Solsonès.
  • El mapa de l'ICC
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Madrona_(Pinell_de_Solsonès)&oldid=32678244»