Vés al contingut

Magdalena penitent (Budapest)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaMagdalena penitent
castellà: Magdalena penitente

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1576 ↔ 1577
1576 (Gregorià)
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Mida156,5 (alçària) × 121 (amplada) cm
Propietat deIvan Ivanovich Shchukin (–1907)
Charles Sedelmeyer
Marczell von Nemes (1913–1921) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu de Belles Arts de Budapest (XIV Districte de Budapest) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari5640 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Magdalena penitent és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre el 1576 i el 1578, durant el primer període de l'artista a Toledo. S'exhibeix en el Museu de Belles Arts de Budapest.

Dins del catàleg raonat d'obres d'El Greco elaborat per Harold Wethey, aquesta obra consta amb el número 261 forma part del Tipus-III, entre les diverses versions conservades sobre el tema de la Magdalena Penitent.

És una obra que guarda grans paral·lelismes amb Tizià, per la monumentalitat, pels detalls, el paisatge i per la pinzellada ràpida. També significa un dels grans avenços en l'estil d'El Greco.[1]

Anàlisi

[modifica]

L'Església espanyola de la Contrareforma va fomentar la devoció a Maria Magdalena com a model per tal d'avançar vers la santedat, mitjançant el penediment i la meditació.

La figura de la santa es perfila sobre una roca on hi creix una heura, i l'entrada de la cova on vivía com a Anacoreta. Magdalena apareix embolicada en un gran mantell blavós que deixa al descobert les seves espatlles. Amb una calavera i els Evangelis a la mà, també duu l'oli amb el qual va ungir Jesucrist. El seu esguard es dirigeix vers el Cel, però tanmateix la seva espatla i el seu pit nus, deixen dubtes sobre la sinceritat i la determinació d'abandonar els desitjos mundans.

El rostre de la santa recorda obres de Tizià, encara que El Greco comença a desenvolupar el seu estil propi, creant una figura àmplia i estilitzada, però amb dits llargs i ossuts. Encara que l'atmosfera general del quadre és típicament veneciana, l'estil d'El Greco ha començat a particularitzar-se.

El paisatge és molt bonic, però totalment diferent de les vistes de Toledo que El Greco va pintar posteriorment. En aquest quadre, veiem una sortida de sol en una llacuna, que possiblement és una evocació de la seva anterior estada a Venècia. També el cel és totalment diferent dels cels tempestuosos i amenaçadors que El Greco va pintar més tard. En aquest cas, des del Cel brollen raigs vers Magdalena, potser indicant un moment de benaurança, al mateix temps individual i cósmica.[2]

Curiositats

[modifica]

Juntament amb les dues primeres versions del tema: L'expulsió dels mercaders (El Greco, Minneapolis) i L'expulsió dels mercaders (El Greco, Washington), que pertanyen a l'etapa italiana d'El Greco, aquesta formosa "Magdalena Penitent" es pot considerar pràcticament l'únic exemple d'erotisme femení en tot el corpus pictòric d'El Greco. Això porta a pensar que potser aquesta obra va ser iniciada a Itàlia, o que potser és la còpia d'una obra actualment perduda, realitzada en la seva etapa italiana.

Còpies

[modifica]

Harold E. Wethey esmenta les còpies següents del Tipus-III

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Wethey, Harold E. Obra citada., pàg. 151. 
  2. Wethey, Harold E. Obra citada, pàg. 151. 
  3. Wethey, Harold E. Obra citada, pàg.264. 

Bibliografia

[modifica]
  • Wethey, Harold E.; El Greco y su Escuela, (Volumen-II); Ediciones Guadarrama, S.A.; Madrid-1967
  • Álvarez Lopera, José. El Greco. Madrid: Arlanza, 2005. ISBN 84-9550-344-1. 
  • Scholz-Hänsel, Michael. El Greco. Colonia: Taschen, 2003. ISBN 978-3-8228-3173-1.