Magnesiobeltrandoïta-2N3S
Magnesiobeltrandoïta-2N3S | |
---|---|
Fórmula química | (Mg₆Al₂)(Al18Fe3+₂)O38(OH)₂ |
Localitat tipus | Marmore, Vall de Valtournanche, Vall d'Aosta, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,7226(3) Å; c = 23,0231(9) Å; |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Grup espacial | p3m1 |
Color | negre |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 6 a 6,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | marró fosc |
Densitat | 3,93 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2016-073 |
Any d'aprovació | 2016 |
Símbol | Mbt-2N3S |
Referències | [1] |
La magnesiobeltrandoïta-2N3S és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al supergrup de la högbomita.
Característiques
[modifica]La magnesiobeltrandoïta-2N3S és un òxid de fórmula química (Mg₆Al₂)(Al18Fe3+₂)O38(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu regional de ciències naturals, secció de mineralogia, petrografia i geologia, a Torí (Itàlia), amb el número de catàleg: m/u17182.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Marmore, a la call de Valtournanche (Vall d'Aosta, Itàlia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Magnesiobeltrandoite-2N3S» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 novembre 2019].