Vés al contingut

Maixabel Lasa Iturrioz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaixabel Lasa Iturrioz

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Legorreta (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, emprenedora, funcionària Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJuan Mari Jauregi (1975–2000), vídua Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9899111 TMDB.org: 2592305 Modifica el valor a Wikidata

Maixabel Lasa Iturrioz (Legorreta, Guipúscoa, 1951) és una activista i política basca per la convivència en el País Basc, directora de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc entre 2001 i 2012. Vídua de Juan María Jáuregui, polític basc del PSE assassinat per ETA, va ser una de les primeres víctimes que va accedir a entrevistar-se amb els assassins del seu marit a la presó.[1][2]

Biografia

[modifica]

Inicis en la política

[modifica]

En els anys 1970 va començar a participar en política al PCE-EPK, al costat del seu marit Juan María Jáuregui.[3] En els anys 1980 es va afiliar al Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE).[4]

Víctima del terrorisme

[modifica]

L'any 2000, ETA va assassinar al seu marit. Lasa es va quedar sense el seu company des dels 16 anys,[5] la persona que més l'havia «influenciat», amb qui portava 25 anys casada i compartia una filla, María.[6]

Atenció per igual a les víctimes

[modifica]

Un any més tard, al desembre de 2001, va ser nomenada directora de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc, presidit per Juan José Ibarretxe (PNB), ocupant ininterrompudament aquest càrrec durant tres legislatures, al llarg d'onze anys.[7] El seu nomenament va ser rebut per totes forces polítiques i col·lectius d'afectats amb summe respecte, però amb moltes incògnites sobre com reconduir la direcció d'aquest departament després del Pacte de Lizarra i la ruptura de la treva d'ETA el 1999. Al costat de Txema Urkijo es van haver de guanyar la confiança de les víctimes per a posar en marxa una nova etapa en les polítiques de reinserció i de restauració entre víctimes i assassins que va oferir molt bons resultats.[4]

La seva decisió, des del Govern Basc, d'atendre per igual a les víctimes de totes les violències, fossin causades per ETA, els GAL o pels abusos policials,[8][9] la va convertir en objecte de les ires d'algunes organitzacions de víctimes i partits polítics.[10]

Trobades restauratives

[modifica]

Va participar en el projecte de justícia restaurativa de la via Nanclares,[11] trobades que van sorgir de la sol·licitud d'una sèrie de persones preses d'ETA que volien reunir-se amb víctimes. A Lasa li va arribar una sol·licitud de Luis Carrasco, un dels tres assassins del seu marit, l'any 2011.[12] Lasa sempre ha defensat les segones oportunitats i va pensar que quina millor forma que posar en pràctica un dels seus principis.[5] Es va adonar que aquestes persones sentien veritablement el mal que havien causat i estaven penedides.[3][13][14] El 2014 Ibon Etxezarreta i el 2021 Patxi Makazaga, els altres dos culpables d'assassinar Jáuregui, van també demanar reunir-se amb ella.[6][15]

Les trobades restauratives van començar en 2011,[11] es van realitzar 14 amb màxima discreció,[16] i es van donar a conèixer l'any 2012 perquè es van acabar de fer, ja que el Partit Popular va obstaculitzar la seva continuïtat.[17][18]

Sortida del PSE

[modifica]

L'any 2020, Lasa es va donar de baixa del PSE-EE després d'haver estat expedientada pel partit per fer costat a Txema Urkijo, de Más País, lamentant que els socialistes confonguessin una relació personal amb una política.[4]

Maixabel, la pel·lícula

[modifica]

Lasa defineix la pel·lícula Maixabel (2021), d'Icíar Bollaín com un cant a la necessitat de convivència de totes les persones, de viure entre diferents però respectant-nos i un cant a la deslegitimació de l'ús de la violència.[19][20] La pel·lícula mostra com van ser les trobades restauratives, perquè molta gent els desconeix i hi ha hagut moltes faules durant aquests anys.[17]

« "Amb la violència no s'aconsegueix absolutament res, el que has d'aconseguir és les coses d'una altra forma, fent pedagogia, escoltant el veí i solucionant els problemes que tenim en el dia a dia, utilitzant fonamentalment la paraula".[19] »

Col·laboracions

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2009 Premi de la Fundación López de Lacalle per la seva "estimable i infatigable labor en defensa de la llibertat, els valors democràtics i la tolerància".[22]
  • 2013 Premi Nacional de Drets Humans, de l'Associació pro Drets Humans d'Espanya per l'experiència de diàleg entre exmembres d'ETA i les seves víctimes.[23]
  • 2015 Memorial Joan XXIII, pel seu treball per a impulsar el diàleg entre els diferents actors relacionats amb la violència al País Basc.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «RTVE participa en 'Maixabel', la nueva película de Icíar Bollaín» (en castellà), 25-02-2021. [Consulta: 10 juny 2021].
  2. ↑ «'Maixabel': Icíar Bollaín nos da las claves de su nueva película» (en castellà). Fotogramas, 22-04-2021. [Consulta: 10 juny 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Maixabel Lasa: «'Prefiero ser la viuda de Juan Mari que ser tu madre', le dije al preso que mató a mi marido»» (en espanyol europeu), 27-07-2015. [Consulta: 27 setembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Gorospe, Pedro «Maixabel Lasa se da de baja del PSE tras ser expedientada por apoyar a Txema Urkijo, de Más País» (en castellà). , 30-01-2020 [Consulta: 27 setembre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 Deia. «Blanca Portillo: "Imagino que Maixabel no sabe hasta qué punto es trascendental lo que ha hecho"» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «La mujer que se sentó cara a cara con los asesinos de su marido» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  7. ↑ «Maixabel Lasa dejará el cargo de directora vasca de Víctimas del Terrorismo» (en espanyol europeu), 23-10-2012. [Consulta: 27 setembre 2021].
  8. ↑ «Lasa propone un plan para incluir a las víctimas de la extrema derecha y del GAL» (en espanyol europeu), 24-06-2008. [Consulta: 27 setembre 2021].
  9. ↑ «PSE y PP descalifican a Landa por la ley de «víctimas policiales» y el PNV la estudiará» (en espanyol europeu), 25-06-2008. [Consulta: 27 setembre 2021].
  10. ↑ Z, R. G. «Lo que no le cuentan de Maixabel» (en castellà). [Consulta: 28 setembre 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 SL, TAI GABE DIGITALA. «Diez años de una experiencia deslegitimadora de la violencia» (en castellà), 18-05-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
  12. ↑ «Maixabel Lasa Iturrioz».
  13. ↑ autoria. «Maria Jauregi: “Desde el cese de ETA vamos perdiendo el miedo a hablar”» (en local). [Consulta: 27 setembre 2021].
  14. ↑ Justo, David. «"Estaba aterrorizado": Luis Tosar revela cómo fue su primer encuentro con el etarra Ibon Etxezarreta» (en castellà), 21-09-2021. Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: 27 setembre 2021].
  15. ↑ «Pide reunirse con Maixabel Lasa el preso de ETA condenado por asesinar a su marido» (en castellà), 02-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
  16. ↑ País, El «La historia de 14 “encuentros restaurativos”» (en castellà). , 24-10-2013 [Consulta: 28 setembre 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 Marcos, Mónica Zas. «Maixabel Lasa, víctima de ETA: "Perdonar tiene una connotación religiosa y yo soy agnóstica"» (en castellà), 27-09-2021. [Consulta: 28 setembre 2021].
  18. ↑ «"Algún día veremos a víctima y victimario en una misma mesa"». [Consulta: 28 setembre 2021].
  19. ↑ 19,0 19,1 Press, Europa. «Maixabel Lasa afirma que "con la violencia no se consigue absolutamente nada"», 26-09-2021. [Consulta: 27 setembre 2021].
  20. ↑ Ordaz, Pablo. «Icíar Bollaín y Maixabel Lasa: así se convirtió en cine el encuentro de una víctima de ETA con un terrorista» (en castellà), 09-09-2021. [Consulta: 27 setembre 2021].
  21. ↑ Antonio Rivera y Eduardo Mateo. Víctimas y política penitenciaria : claves, experiencias y retos de futuro, 2019. ISBN 978-84-9097-671-5. OCLC 1099869811 [Consulta: 27 setembre 2021]. 
  22. ↑ «Maixabel Lasa y Pagazaurtundua reciben el Premio López de Lacalle», 2009.
  23. ↑ «Lasa, Urkijo y Arrese, premiados en Madrid por su labor por la paz» (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2021].
  24. ↑ «Maixabel Lasa rep avui el Memorial Joan XXIII en un acte al Claustre» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maixabel_Lasa_Iturrioz&oldid=33112103»