Make-Make

Make-Make
	; Make-Make amb dos homes ocell, representats en un petròglif
Tipus	deïtat de la fertilitat ; deïtat creadora
Dades
Religió	mitologia Rapa Nui
Altres
Part de	mitologia Rapa Nui

Make-Make, també escrit Makemake, és una deïtat polinèsica de la mitologia rapa nui.

Descripció

En la mitologia rapa nui, Make-Make es considerava el creador del món. Com que és una illa molt apartada, amb el pas del temps, les peticions dels rapa nui cap als déus estaven molt lligades a l'adquisició d'aliments. Per això Make Make, llegendària deïtat d'un origen més guerrer (matato’a) desplaçaria al quasi oblidat Haua, així com també a Tangaroa, el déu major polinesi. Per això Make-Make està també relacionat amb la fertilitat.

Posteriorment, els conflictes interns, en què es destruïren la major part dels moais, feren sorgir com a resposta un culte diferent a Make-Make; ara present en la cerimònia del tangata manu ('home ocell'), en què els distints clans competien anualment pel poder polític de l'illa de Rapa Nui.

En alguns pobles de la Polinèsia, Make-Make es representa com la unió de dues aus mirant en sentits contraris.

El mite

El mite explica que després que Make-Make creàs la Terra sentia que alguna cosa hi mancava. Un dia va prendre una carabassa que contenia aigua, i amb sorpresa s'adonà que en mirar a l'aigua, s'hi veia el seu rostre reflectit. Make-Make saludà la seua pròpia imatge mentre observava que s'hi veia un bec, ales i plomes. Així va ser com, mentre observava el seu reflex, en aquest moment un ocell se li posà a l'espatlla. Observant la gran similitud entre la seua imatge i l'ocell, uní el seu reflex al de l'ocell, i nasqué així el seu primogènit.

Però, malgrat això, Make-Make volgué crear un ésser que tingués la seua imatge, que parlàs i pensàs com ell volia. Primerament fecundà les aigües marines, i hi aparegueren els peixos. Aquest no era el resultat esperat, i per això fecundà una pedra acolorida que hi havia a terra i en sorgí un home.

Make-Make estava molt content d'haver-lo creat, perquè era així com el desitjava; però va observar que es veia molt solitari i per això creà també una dona.

Molt de temps després, Make-Make se li apareixeria en somnis a Hau-Maka, i li indicaria com arribar a una illa deshabitada (l'illa de Pasqua), perquè en aquest lloc tinguessen la seua nova llar el rei Hotu Matu'a i el seu poble.

Make-Make i Haua portarien les aus als motu (illots) enfront de Rano Kau i així se li retria culte amb la cerimònia anual de tangata manu ('l'home ocell').

Objecte astronòmic

La Unió Astronòmica Internacional ha assignat la denominació Makemake a l'objecte transneptunià conegut anteriorment com a 2005 FY9, i és el quart planeta nan reconegut, i el primer que es correspon amb un déu de la mitologia rapa nui.

Referències

"Mite i realitat de Rapanui: la cultura de l'Illa de Pasqua" (1999); autor: Ramón Campbell, Make-make, el déu creador (pàg. 84).
"Llegendes xilenes" (1994), Fernando Emmerich, el culte del déu Make Make (pàg. 27).
"Els parcs nacionals de Xile: una guia per al visitant" (2004); autor: Hernán Torres Santibáñez & Marcela Torres Truja: el ritu de l'home ocell o tangata manu en honor del déu Make Make, la més gran divinitat mitològica de la cultura rapanui (p. 58).
"Tercera teoria sobre l'origen de l'ésser humà" (2009); autor: Erik Armijo; observaren que els rapanui, per molt de temps, havien conservat i desenvolupat un grandiós culte, Make-Make, segons el qual Déu va pastar la Terra en forma redona i va crear l'home i la dona. (Pàg. 42).
"L'illa de Pasqua i els seus misteris" (1970); autor: Stephen Chauvet (pàg. 89).
"La terra de Hotu Matu'a: història i etnologia de l'illa de Pasqua" (2004); autor: Sebastián Englert; consta, sense cap dubte, que amb anterioritat a la evangelització catòlica de l'illa, Make Make era considerat el déu creador de totes les coses i que se li tributava culte (pàg. 133).
"El Make Make", tom 9, Zona Rapa Nui, col·lecció "Mites i llegendes de Xile" (2009), publicat per Icarito la Tercera.