Vés al contingut

Malaltia per esgarrapada de gat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia per esgarrapada de gat
Micrografia d'una preparació amb tinció d'hematoxilina / eosina d'un nòdul limfàtic afectat per la malaltia per esgarrapada de gat
Tipusbartonel·losi, malaltia dels ganglis limfàtics, malaltia bacteriana, malaltia immunitària i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomescalfred Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciógangli limfàtic Modifica el valor a Wikidata
Causat perBartonella henselae Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B98 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A28.1
CIM-9078.3
Recursos externs
DiseasesDB2173
MedlinePlus001614
eMedicineemerg/84
Patient UKCat-Scratch-Disease Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002372 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet50839 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0238909 i C0007361 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11258 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia per esgarrapada de gat (MEG) o limforeticulosi benigna (per inoculació) és una malaltia infecciosa, habitualment lleu i de curació espontània, causada pel bacteri Bartonella henselae. Aquest microorganisme patogen es transmet principalment per l'esgarrapada o, amb menor freqüència, la mossegada d'un gat infectat, tot i que s'han descrit alguns casos en què no hi ha hagut contacte amb aquests animals. En els gats, la infecció provoca una bacterièmia quasi sempre asimptomàtica, de llarga durada i intermitent, i es transmet per picada de puça. Hi ha una major prevalença en zones càlides i humides, relacionada amb la major prevalença d'infestació per puces. La transmissió entre persones no ha estat documentada.

Etiologia

[modifica]

B. henselae és un bacteri gram-negatiu i aerobi del qual els gats en són el reservori natural i vectors, tot i haver-se aïllat també en gossos i d'altres animals. El gènere Bartonella té diverses espècies de les quals només deu causen malalties als humans com per exemple la malaltia de Carrión, en la qual el reservori són les persones, o l'angiomatosi bacil·lar que afecta sobretot pacients immunodeprimits, però la més freqüent és la MEG. És un gènere de creixement lent i difícil d'aïllar, que infecta eritròcits i cèl·lules endotelials.

Epidemiologia

[modifica]

A nivell de localització, la distribució de la malaltia és mundial i no s'observen brots epidèmics, però sí gran varietat en els nivells de seroprevalença segons la localització: és més alta en zones càlides i humides i entorns amb elevada infestació per puces. Als països nòrdics pràcticament no s'aïlla Bartonella sp.. Hi ha una major freqüència de malaltia en nens i adolescents, possiblement relacionada amb el fet que hi ha major nombre de conductes de joc amb gats (pel mateix motiu hi ha major prevalença en gats petits que en adults) i amb el fet que, un cop superada la infecció aguda, es desenvolupa immunitat a llarg termini. Sovint, doncs, si es desenvolupa simptomatologia, és en el primer contacte o episodi d'esgarrapada o mossegada d'un gat. La majoria d'animals domèstics i alguns de salvatges són reservoris de Bartonella sp.. Els vectors de transmissió més freqüents són artròpodes. La malaltia és pròpia de col·lectius que estan en contacte permanent amb animals (veterinaris, grangers, etc.).

Patogènesi

[modifica]

B. henselae indueix l'expressió d'antígens específics de la superfície dels macròfags, s'enganxa als limfòcits i redueix la funció oxidant dels leucòcits polimorfonuclears. Les lesions que provoca varien en funció de l'estat immunitari de l'hoste, des dels granulomes causats per hiperplàsia de nòduls limfàtics en hostes immunocompetents fins a la formació de tumors de proliferació vascular en immunodeprimits.

Simptomatologia

[modifica]

La infecció causa inflamació en el lloc d'inoculació, des d'una pàpula a una pústula. En alguns casos, al cap d'1 a 2 setmanes s'observa adenopatia regional en els ganglis de drenatge de la zona (normalment, axil·lars, cervicals o inguinals) que amb poca freqüència donen dolor. Entre un 10 i un 15% d'hostes presenten abscessos ganglionars i, un percentatge més baix, manifestacions atípiques. En alguns casos s'ha descrit concomitància amb la malaltia de Parinaud, conjuntivitis, neuritis òptica i, fins i tot, en pacients pediàtrics, encefalopatia que remet fins a la curació total.

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic és clínic. Es pot complementar amb serologia (hi ha falsos negatius però és més ràpida que el cultiu i menys complexa que la PCR), PCR (reacció en cadena de la polimerasa) i cultiu (creixement lent).

Tractament

[modifica]

La majoria de pacients no requereixen tractament. La malaltia cura espontàniament en setmanes o mesos. Si es valora la necessitat d'administrar antibiòtics, està indicada l'azitromicina com a fàrmac d'elecció. També es pot pautar claritromicina o rifampicina.

Pronòstic

[modifica]

El pronòstic és excel·lent en el cas de pacients immunocompents. En un 5-10% dels casos la simptomatologia és més greu, però inclús en aquests casos la remissió és el més habitual. La resolució espontània es dona, en general, al cap d'2-4 mesos, però podria arribar a trigar 1 o 2 anys.

Prevenció i profilaxi

[modifica]

La prevenció és complicada pel fet que hi ha molts gats seropositius. En qualsevol cas, és recomanable lluitar contra les infestacions per puces i ensenyar els nens a agafar correctament els gats. En cas d'esgarrapada o mossegada cal rentar la zona amb aigua i sabó.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]