Vés al contingut

Malaltia de les artèries coronàries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Malalties coronàries)
Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de les artèries coronàries
modifica
Tipusmalaltia arterial, malaltia cardiovascular i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i pediatric cardiac surgery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
gemfibrozil (en) Tradueix, simvastatina, eptifibatide (en) Tradueix, colestiramina, atorvastatina, fluvastatina, colesevelam, lovastatin (en) Tradueix, dextrothyroxine (en) Tradueix, fenofibrat, tirofiban (en) Tradueix, sulfinpyrazone (en) Tradueix, probucol (en) Tradueix, cerivastatina, pravastatina, colestipol, clofibrat, isosorbide (en) Tradueix, evolocumab (en) Tradueix, perindopril (en) Tradueix i carbocromèn Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaPPP1R12B (en) Tradueix, UBE2Q2P1 (en) Tradueix, ATXN3, ARMH3 (en) Tradueix, CAPS2 (en) Tradueix, CDH9 (en) Tradueix, KCNK13 (en) Tradueix, KCNQ3 (en) Tradueix, LRP6 (en) Tradueix, MSI2 (en) Tradueix, NRG1 (en) Tradueix, PLD5 (en) Tradueix, PRKCA, SEMA6D (en) Tradueix, WDR33 (en) Tradueix, ZFPM2, ADAMTS7 (en) Tradueix, CUX2 (en) Tradueix, MYL2 (en) Tradueix, FLT1 (en) Tradueix, ATP2B1 (en) Tradueix, PHACTR1, ALDH2 (en) Tradueix, PLPP3 (en) Tradueix, LIPA (en) Tradueix, FNDC1 (en) Tradueix, ANKS1A (en) Tradueix, TCF21 (en) Tradueix, ZC3HC1 (en) Tradueix, HHIPL1 (en) Tradueix, MIA3, WDR12, MRAS, LPA (en) Tradueix, SH2B3 (en) Tradueix, JCAD (en) Tradueix, SLC12A9 (en) Tradueix, RNF130 (en) Tradueix, LAMC2 (en) Tradueix, CSMD1, ABCA1 (en) Tradueix, EDC4, DOCK6 (en) Tradueix, KLHL29 (en) Tradueix, OPRM1 (en) Tradueix, IGSF5 (en) Tradueix, CELSR2, DTNB (en) Tradueix, TNIK (en) Tradueix, PDGFD (en) Tradueix, PLEKHO2 (en) Tradueix, ZFHX3 (en) Tradueix, DNM2 (en) Tradueix, SMARCA4 (en) Tradueix, TCF7L2, ABO, NUMB (en) Tradueix, MTHFD1L (en) Tradueix, PSRC1 (en) Tradueix, SMAD3 (en) Tradueix, KHDC3L (en) Tradueix, MEF2A (en) Tradueix, KALRN, GUCY1B1 (en) Tradueix i Apolipoproteïna E Modifica el valor a Wikidata
Afectaartèria coronària Modifica el valor a Wikidata
Causat perarterioesclerosi Modifica el valor a Wikidata
Causa deinfart de miocardi i angina de pit Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I20-I25, K76.1, I25.10, I25, I25.9 i I25.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9410-414.99, 414.0, 414.9 i 414.00 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM300464, 607339, 608316, 608318, 608320, 610947, 611139, 612030 i 614293 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007115 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine349040 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKepidemiology-of-coronary-heart-disease Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003324 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0010068, C0151744, C0264694, C0010054 i C1956346 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:3393 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de les artèries coronàries (o, simplement, malaltia coronària) és de fet un grup de malalties entre les que cal incloure: l'angina de pit, l'angina inestable, l'infart miocardíac i la mort sobtada cardíaca.[1] Està dins del grup de les malalties cardiovasculars, de les quals és la més comuna. Un símptoma típic és l'angina de pit o bé una molèstia, el dolor pot manifestar-se a l'espatlla, els braços, l'esquena, el coll, o la mandíbula.[2] Normalment els símptomes tenen lloc en fer exercici físic, o al patir un estrès emocional, els símptomes normalment duren uns pocs minuts, i es nota una certa millora amb el descans.[2] Es pot tenir una certa dificultat per respirar, i de vegades no hi ha símptomes.[2] Normalment la primera indicació és un atac de cor. Altres complicacions inclouen la insuficiència cardíaca, o els trastorns de la freqüència cardíaca.[3]

Els factors de risc inclouen: la hipertensió arterial, el fumar tabac, la diabetis, la manca d'exercici, l'obesitat, la hipercolesterolèmia, la mala alimentació, la manca de vitamina C, el consum elevat d'alcohol, l'enuig, l'ansietat (retroalimentant-se al provocar ansietat el fet de ser hospitalitzats)[4] i la depressió.[5]

La malaltia té lloc quan hi ha ateroesclerosi a les artèries coronàries.

Hi ha un nombre de proves mèdiques que es poden realitzar amb el propòsit de fer un diagnòstic de la malaltia, entre aquestes proves s'inclou: l'electrocardiograma, la prova d'esforç o ergometria, la tomografia computada del cor, l'angiografia coronària i la coronariografia.[6]

Es pot prevenir la malaltia coronària amb una dieta sana, fent exercici regularment, mantenint un pes saludable i evitant fumar.[7] De vegades, es fan servir medicaments per a la diabetis o per controlar la pressió arterial.[7]

Hi ha una baixa evidència de que calgui fer una revisió mèdica a les persones que tinguin un risc baix de desenvolupar la malaltia i, lògicament, que no pateixin cap símptoma.[8] El tractament requereix els mateixos consells, entre ells està la prevenció.[9][10] Es pot recomanar prendre medicaments addicionals com: antiagregant plaquetari, incloent aspirina, betablocadors, o nitroglicerina. Es poden fer servir procediments mèdics com l'angioplàstia coronària o el bypass coronari, en cas de patir una malaltia del cor greu.[9][11]

En les persones amb una malaltia coronària greu, el bypass coronari i l'angioplàstia coronària, poden ajudar a millorar l'esperança de vida, juntament amb els altres tractaments, i poden fer disminuir el risc de patir un atac de cor.[12]

En 2015, la malaltia de les artèries coronàries va ser la causa més comuna de mort en el món, amb un total de més de 8,9 milions de morts,[13][14] el que representa un 16% de totes les morts.[14]

El risc de morir d'una malaltia de les artèries coronàries ha minvat entre els anys 1980 i 2010, especialment en els països desenvolupats.[15] El nombre de casos de persones que pateixen una malaltia en les artèries coronàries, ha minvat també entre 1990 i 2010.[16] En 2010 en els Estats Units d'Amèrica aproximadament un 20% de les persones majors de 65 anys, van tenir una malaltia en les artèries coronàries, mentre que aquesta mateixa malaltia es va presentar en un 7% de les persones d'entre 45 i 64 anys, i en un 1.3 % de les persones d'entre 18 i 45 anys.[17] El risc de patir una malaltia de les artèries coronàries és més alt entre els homes.[17]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Wong, ND «Epidemiological studies of CHD and the evolution of preventive cardiology.». Nature reviews. Cardiology, 11, 5, 5-2014, pàg. 276–89. DOI: 10.1038/nrcardio.2014.26. PMID: 24663092.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «What Are the Signs and Symptoms of Coronary Heart Disease?», 29-09-2014. [Consulta: 23 febrer 2015].
  3. ↑ «Coronary Artery Disease (CAD)», 12-03-2013. [Consulta: 23 febrer 2015].
  4. ↑ Ciric-Zdravkovic, Snezana V.; Zikic, Olivera V.; Stanojevic, Dragana M.; Sci, M.; Petrovic-Nagorni, Svetlana M. «Anxiety in patients with acute coronary syndromes». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, 9-2014, pàg. 165–171. DOI: 10.4321/S0213-61632014000300004.
  5. ↑ Lichtman, J. H.; Froelicher, E. S.; Blumenthal, J. A.; Carney, R. M.; Doering, L. V.; Frasure-Smith, N.; Freedland, K. E.; Jaffe, A. S.; Leifheit-Limson, E. C.; Sheps, D. S.; Vaccarino, V.; Wulsin, L. «Depression as a Risk Factor for Poor Prognosis Among Patients With Acute Coronary Syndrome: Systematic Review and Recommendations: A Scientific Statement From the American Heart Association». Circulation, 129, 12, 24-02-2014, pàg. 1350–1369. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000019.
  6. ↑ «How Is Coronary Heart Disease Diagnosed?», 29-09-2014. Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
  7. ↑ 7,0 7,1 «How Can Coronary Heart Disease Be Prevented or Delayed?». Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
  8. ↑ «Screening low-risk individuals for coronary artery disease». Current Atherosclerosis Reports, 16, 4, 4-2014, pàg. 402. DOI: 10.1007/s11883-014-0402-8. PMID: 24522859.
  9. ↑ 9,0 9,1 «How Is Coronary Heart Disease Treated?», 29-09-2014. Arxivat de l'original el 24 febrer 2015.
  10. ↑ «Exercise as a therapeutic intervention in patients with stable ischemic heart disease: an underfilled prescription». The American Journal of Medicine, 127, 10, 10-2014, pàg. 905–11. DOI: 10.1016/j.amjmed.2014.05.007. PMID: 24844736.
  11. ↑ «Coronary artery bypass graft surgery vs percutaneous interventions in coronary revascularization: a systematic review». JAMA, 310, 19, 11-2013, pàg. 2086–95. DOI: 10.1001/jama.2013.281718. PMID: 24240936.
  12. ↑ «Conservative strategy for treatment of stable coronary artery disease». World Journal of Clinical Cases, 3, 2, 2-2015, pàg. 163–70. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i2.163. PMC: 4317610. PMID: 25685763.
  13. ↑ «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 10-2016, pàg. 1545–1602. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31678-6. PMC: 5055577. PMID: 27733282.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
  15. ↑ «Temporal trends in ischemic heart disease mortality in 21 world regions, 1980 to 2010: the Global Burden of Disease 2010 study». Circulation, 129, 14, 4-2014, pàg. 1483–92. DOI: 10.1161/circulationaha.113.004042. PMC: 4181359. PMID: 24573352.
  16. ↑ «The global burden of ischemic heart disease in 1990 and 2010: the Global Burden of Disease 2010 study». Circulation, 129, 14, 4-2014, pàg. 1493–501. DOI: 10.1161/circulationaha.113.004046. PMC: 4181601. PMID: 24573351.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Prevalence of coronary heart disease--United States, 2006-2010». MMWR. Morbidity and Mortality Weekly Report, 60, 40, 10-2011, pàg. 1377–81. PMID: 21993341.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_de_les_artèries_coronàries&oldid=29745183»