Vés al contingut

Antiagregant plaquetari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de fàrmacAntiagregant plaquetari
Dades clíniques
Grup farmacològicmedicament i hematologic agent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ChEBI50427 Modifica el valor a Wikidata

Un fàrmac antiagregant plaquetari (AP) és aquell que disminueix l'agregació plaquetària[1] i inhibeix la formació de trombes. Els antiagregants plaquetaris són eficaços en la circulació arterial, on els anticoagulants tenen poc efecte, i poden ser administrats tant per via oral com parenteral.[2] S'utilitzen àmpliament en la prevenció primària i secundària de la malaltia cerebrovascular trombòtica o en la malaltia cardiovascular.[3]

A principis de la dècada de 1950, el metge estatunidenc Lawrence Craven (1883-1957) fou qui recomanà per primera vegada l'ús de l'aspirina per evitar els infarts de miocardi. Els britànics John Robert Vane i Priscilla Piper[4] i Harvey Weiss, investigador de l'Hospital del Mont Sinaí,[5] descrigueren els principals mecanismes antiagregants d'aquest fàrmac durant els anys 60.[6] Al llarg dels anys següents, diferents grups de recerca van descobrir les bases moleculars de l'agregació plaquetària. El 1994 la FDA aprovà la utilització de l'abciximab en angioplàsties coronàries i el 1998 va comprobar-se l'eficàcia dels primers inhibidors de la recaptació d'adenosina.[7]

Els mecanismes d'acció dels APs són molt diversos, però tots alteren d'una forma o d'una altra els processos d'activació de les plaquetes propis de l'hemostàsia primària.[8] Dita alteració pot ser permanent o reversible.[9]

En molts casos, és recomanable emprar una combinació d'APs -habitualment aspirina i un altre modificador de la funció plaquetària- per aconseguir una major efectivitat terapèutica.[10][11] Aquesta forma de tractament dual s'utilitza, per exemple, en la prevenció d'infarts cerebrals després d'un accident isquèmic transitori.[12]

Per tal d'evitar determinades complicacions postoperatòries, els APs es poden associar amb alguns tipus d'anticoagulants.[13] En certs supòsits, és possible combinar APs i anticoagulants orals d'acció directa no antagonistes de la vitamina K sense augmentar els riscos iatrogènics.[14] Amb la finalitat de minimitzar el possible desenvolupament d'hemorràgies digestives altes, pot ser convenient compaginar la presa d'APs amb la d'inhibidors de la bomba de protons.[15][16] S'han descrit altres fenòmens hemorràgics relacionats amb els APs: hematúria, equimosis cutànies, lesions purpúriques, sagnat gingival o hemoptisi. El nombre d'efectes adversos, però, és reduït si es compara amb la quantitat total de malalts que reben aquesta classe de medicaments.[17]

Es creu que les propietats de l'àcid protocatecúic,[18] una substància fenòlica present a les plantes del gènere Lonicera, podrien ser idònies per desenvolupar un nou AP amb un baix risc de complicacions hemorràgiques.[19] També s'han avaluat positivament els efectes antitrombòtics de la paeoniflorina[20] provinent de les arrels de Paeonia suffruticosa,[21] ja que és un compost que inhibeix de forma selectiva l'agregació plaquetària induïda per la fricció hemodinàmica sanguínia.[22] Diversos alcaloides d'origen vegetal que presenten característiques antiagregants molt versàtils es consideren bons candidats per formar part de futurs medicaments.[23]

Molts verins de serp contenen molècules que alteren la formació del tap plaquetari a través de diferents vies.[24] D'entre elles, les desintegrines (uns pèptids de baix pes molecular, rics en cisteïna i amb una seqüència arginina-glicina-àcid aspàrtic) purificades obtingudes de membres de la família Viperidae, com ara les provinents de l'espècie Protobothrops flavoviridis,[25] són potents inhibidors de l'agregació plaquetària.[26] Una toxina d'aquestes característiques, BmooPAi, provinent de la serp Bothrops moojeni,[27] es considera una base efectiva pel desenvolupament d'un potencial antiagregant plaquetari sense cap activitat col·lateral proteolítica, hemorràgica o fibrinolítica.[28] El descobriment d'un mètode per crear organoids de glàndules productores de verí de serp[29] ha creat noves perspectives en la recerca de compostos d'aquesta naturalesa. S'han publicat molts treballs sobre les propietats antiagregants de diverses substàncies provinents d'altres animals, com ara sangoneres o ratpenats hematòfags,[30] i una de les més actives és una proteïna anomenada anophelina,[31] una proteïna present a la saliva de mosquits del gènere Anopheles, la qual pot ser combinada amb determinats anticossos.[32]

Fàrmacs antiplaquetaris

[modifica]

La classe dels fàrmacs antiplaquetaris inclou:[33]

  • Alguns AINEs de la família dels salicilats
    • Àcid acetil salicílic. És l'AP d'ús més habitual. Actua inhibint irreversiblement l'acció de l'enzim ciclooxigenasa.[34] Aquesta irreversibilitat només pot modificar-se amb la generació de noves plaquetes. Dit efecte té lloc a la circulació portal, ja que les concentracions d'aspirina en ella són molt més elevades que en la circulació sistèmica. Gràcies a aquests mecanismes, és suficient una única administració d'aspirina al dia, malgrat la seva curta vida mitjana a l'organisme.[35] Cal mantenir certes precaucions, però, per evitar hemorràgies gastrointestinals en pacients amb criteris de risc[36] i personalitzar la seva prescripció d'acord amb les característiques de cada cas.[37]
    • Triflusal[38] (EFG, Disgren).[39] Rarament, pot provocar reaccions de fotosensibilitat cutània importants en algunes persones.[40] Dit fenomen es relaciona amb el grup trifluorometil del principal metabòlit actiu de la substància, l'àcid 3-hidroxi-4-trifluorometilbenzoic, i la formació d'un adducte amb la ubiquitina mediat per la radiació solar.[41]
  • Inhibidors del receptor d'adenosina difosfat (ADP)
    • Clopidogrel (EFG, Plavix).[42][43] No és recomanable administrar conjuntament aquest antiagregant i morfina en pacients amb un quadre coronari agut sense elevació del segment ST després d'una reperfusió vascular, ja que les interaccions entre els dos fàrmacs augmenten el risc de sofrir un nou episodi isquèmic.[44] Amb el propòsit d'augmentar l'absorció intestinal del fàrmac s'ha dissenyat un mètode per encapsular el bisulfat de clopidogrel dins de cubosomes (nanoestructures cristal·lines líquides creades a partir de lípids).[45]
    • Prasugrel[46] (Efient).[47] És una tienopiridina[48] de tercera generació que, comparada amb el clopidogel, té una acció més potent i eficaç, presentant a més una menor variabilitat de les respostes interindividuals.[49][50]
    • Ticagrelor[51] (Brilique).[52] Tienopiridina de segona generació amb menys efectes no desitjats que el clopidogel.[53]
    • Cangrelor[54] (Kengrexal).[55] A diferència del ticagrelor la biodisponibilitat del cangrelor és completa i immediata, ja que no requereix conversió metabòlica. Té una acció ràpida i fàcilment reversible que el fa d'especial utilitat en casos de coronariopaties tributàries d'intervenció percutània urgent.[56]
    • Ticlopidina[57] (EFG, Tiklid). Després de la implantació de stents cardíacs, sovint s'administra conjuntament amb aspirina. Rares vegades, ha estat la causa d'hepatitis colestàsiques greus.[58]
  • Inhibidors de la fosfodiesterasa[59]
  • Inhibidors de la glicoproteïna IIb/IIIa, també anomenada integrina αIIbβ3,[62] (únicament per ús intravenós)
    • Abciximab[63] (ReoPro).[64] Han estat descrits alguns casos de trombocitopènia extrema després de la seva administració, la qual va desaparèixer al suspendre el fàrmac.[65] El seu ús intracoronari en malalts diabètics amb infart de miocardi i elevació aguda del segment ST és qüestionable.[66]
    • Eptifibatida[67] (Integrilin).[68] Segons els assajos clínics realitzats, disminueix l'activació plaquetària i augmenta la vasodilatació en les persones amb anèmia drepanocítica.[69]
    • Tirofiban[70] (Agrastat, Welban).[71] Eventualment, pot ser causa de trombocitopènia en malalts amb determinades patologies de base sotmesos a reperfusió coronària percutània.[72]
  • Inhibidors de la recaptació d'adenosina
    • Dipiridamol[73] (Persantin).[74] Introduït a finals de la dècada de 1950 com a fàrmac antianginós, s'utilitza conjuntament amb l'aspirina sobretot en la prevenció secundària de l'ictus. Té diverses aplicacions en Oftalmologia, com ara el tractament de la hipertensió ocular, del glaucoma o de trastorns vasculars retinals.[75] S'ha comprovat que disminueix i/o retarda la necessitat de diàlisi i augmenta la supervivència dels pacients afectes de malaltia renal crònica.[76]
  • Inhihidors del tromboxà[77]
    • Inhibidors de l'enzim tromboxà-A sintasa (Picotamida).[78] Aquest compost té un efecte dual, ja que també interfereix el funcionament dels receptors de la tromboxà-A2 sintasa,[79] i -a diferència de l'aspirina- no altera la producció de prostaglandines endotelials. És de especial interès pel tractament d'arteriopaties perifèriques en diabètics.[80] Pot ser causa de molèsties de gravetat variable quan s'administra a persones amb patologies gastrointestinals de base.
    • Antagonistes selectius del receptor del tromboexà (Terutroban).[81] Experimentalment, mostra efectes preventius contra l'aterogènesi, al limitar la hipertròfia vascular hipertensiva i la subsegüent fibrosi de les artèries.[82] Estudis en murins amb cirrosi induïda indiquen que pot reduir la hipertensió portal i aminorar la fibrosi hepàtica característica d'aquesta seriosa patologia del fetge.[83]
  • Antagonistes del receptor 1 de la proteasa activada (PAR-1)[84]
  • Anàlegs d'inhibidors naturals de l'agregació.[87]

Darreres investigacions

[modifica]

Paral·lelament a l'augment del nombre i de les formes d'acció d'aquests fàrmacs, s'han desenvolupat noves tècniques per avaluar la funció plaquetària i els resultats de la medicació antiagregant. El disseny simplificat d'algunes d'elles permet el seu ús en centres d'atenció primària,[91] facilitant així el correcte control dels pacients que prenen antiagregants de forma habitual, com -per exemple- els que sofreixen una coronariopatia obstructiva.[92]

Avui dia, uns dels aspectes més discutits entre els especialistes és la idoneïtat de les diferents combinacions d'APs i anticoagulants i el temps de durada òptim del seu ús en funció de les característiques dels subgrups de pacients sotmesos a intervencions cardiovasculars de tota mena.[93][94]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «SDCEP Anticoagulants and Antiplatelets» (PDF). Arxivat de l'original el 28 març 2017. [Consulta: 28 desembre 2016].
  2. ↑ Iqbal, AM; Lopez, RA; Hai, O «Antiplatelet Medications» (en anglès). StatPearls Publishing LLC, 15, 15-01-2020, pàg. 5. PMID: 30725747 [Consulta: 27 gener 2020].
  3. ↑ Silva MV, Dusse LM, Vieira LM, Carvalho MdG «Platelet antiaggregants in primary and secondary prevention of atherothrombotic events» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 100, 6, 6-2013, pàg. e78-e84. DOI: 10.5935/abc.20130122. ISSN: 0066-782X. PMID: 23842881 [Consulta: 5 juliol 2018].
  4. ↑ Costello, J «Obituary for Professor Priscilla Piper» (en anglès). Prostaglandins, 49, 6, 6-1995, pàg. 319-322. DOI: 10.1016/0090-6980(95)90003-9. ISSN: 0090-6980. PMID: 7480801 [Consulta: 9 febrer 2020].
  5. ↑ Weiss HJ, Aledort LM, Kochwa S «The effect of salicylates on the hemostatic properties of platelets in man» (PDF) (en anglès). J Clin Invest, 47, 9, 9-1968, pàg. 2169-2180. DOI: 10.1172/JCI105903. PMC: 297378. PMID: 5675432 [Consulta: 11 juliol 2018].
  6. ↑ Miner, J; Hoffhines, A «The discovery of aspirin's antithrombotic effects» (en anglès). Tex Heart Inst J, 34, 2, 2007, pàg. 179-186. ISSN: 0730-2347. PMC: 1894700. PMID: 17622365 [Consulta: 11 juliol 2018].
  7. ↑ Schafer, AI «Antiplatelet Therapy» (en anglès). A: 50 Years in Hematology: Research That Revolutionized Patient Care, Chap. 3. American Society of Hematology, 12-2008, pàg. 23-24 [Consulta: 11 juliol 2018].
  8. ↑ Badimón, L; Vilahur, G «Mecanismos de acción de los diferentes agentes antiplaquetarios» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 13 (Supl B), 2-2013, pàg. 8-15. DOI: 10.1016/S1131-3587(13)70074-8. ISSN: 1579-2242 [Consulta: 5 juliol 2018].
  9. ↑ Altimiras, J «Antiagregants plaquetaris». Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 17, 4, 6-2005, pàg. 25-30. ISSN: 1579-9441 [Consulta: 5 juliol 2018].
  10. ↑ Almendro Delia, M; Hidalgo Urbano, RJ «Doble antiagregación plaquetaria: indicaciones y duración» (PDF) (en castellà). BTA, 31, 3, 2016, pàg. 21-27. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2018. DOI: 10.11119/BTA2016-31-03. ISSN: 0212-9450 [Consulta: 5 juliol 2018].
  11. ↑ Squizzato A, Keller T, Romualdi E, Middeldorp S «Clopidogrel plus aspirin versus aspirin alone for preventing cardiovascular disease». Cochrane Database Syst Rev, 1, 2011. DOI: 10.1002/14651858.CD005158.pub3. PMID: 21249668.
  12. ↑ Anjum I, Kashif T, Ahmed MM, Sohail W, et al «Dual or Mono Antiplatelet Therapy for the Prevention of Ischemic Stroke: A Literature Review» (en anglès). Cureus, 10, 6, 20-07-2018, pàg. e2847. DOI: 10.7759/cureus.2847. PMC: 6103388. PMID: 30140598 [Consulta: 7 octubre 2018].
  13. ↑ Schlitt A, Jámbor C, Spannagl M, Gogarten W, et al «The perioperative management of treatment with anticoagulants and platelet aggregation inhibidors» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 110, 31-32, 8-2013, pàg. 525-532. DOI: 10.3238/arztebl.2013.0525. PMC: 3782019. PMID: 24069073 [Consulta: 6 juliol 2018].
  14. ↑ Johansen H, Rutherford OW, Aamodt AH, Russell D, et al «New anticoagulants in combination with antiplatelet agents» (en anglès). Tidsskr Nor Laegeforen, 136, 18, 11-10-2016, pàg. 1543-1546. DOI: 10.4045/tidsskr.15.1356. ISSN: 0807-7096. PMID: 27731598 [Consulta: 21 juliol 2018].
  15. ↑ Shehab, Nadine; Laurence S. Sperling, Scott R. Kegler, Daniel S. Budnitz «National Estimates of Emergency Department Visits for Hemorrhage-Related Adverse Events From Clopidogrel Plus Aspirin and From Warfarin». Arch Intern Med, 170, 21, 2010, pàg. 1926-33. DOI: 10.1001/archinternmed.2010.407.
  16. ↑ Arnau, JM; Capellà, D; Castel, JM; Cereza, G; et al (Eds.) «Antiagregants plaquetaris i risc d'hemorràgia digestiva» (PDF). Butlletí Groc. Fundació Institut Català de Farmacologia, 18, 6, 2005, pàg. 18-19. ISSN: 0214-1922 [Consulta: 17 febrer 2023].
  17. ↑ Gîrleanu I, Alexandrescu DM, Petris A, Costache II «Barriers of antiaggregant treatment» (en anglès). Rev Med Chir Soc Med Nat Iasi, 118, 2, 2014, pàg. 333-338. ISSN: 0048-7848. PMID: 25076696 [Consulta: 11 juliol 2018].
  18. ↑ «3,4-Dihydroxybenzoic acid» (en anglès). PubChem. [Consulta: 11 juliol 2018].
  19. ↑ Kim K, Bae ON, Lim KM, Noh JY, et al «Novel antiplatelet activity of protocatechuic acid through the inhibition of high shear stress-induced platelet aggregation» (PDF) (en anglès). J Pharmacol Exp Ther, 343, 3, 12-2012, pàg. 704-711. DOI: 10.1124/jpet.112.198242. ISSN: 1521-0103. PMID: 22984226 [Consulta: 11 juliol 2018].
  20. ↑ «Paeoniflorin» (en anglès). PubChem. [Consulta: 29 gener 2020].
  21. ↑ GBIF «Paeonia suffruticosa Andrews» (en castellà). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID7155259 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 22 febrer 2020].
  22. ↑ Ngo T, Kim K, Bian Y, Noh H, et al «Antithrombotic Effects of Paeoniflorin from Paeonia suffruticosa by Selective Inhibition on Shear Stress-Induced Platelet Aggregation» (en anglès). Int J Mol Sci, 20, 20, 11-10-2019, pàg. E5040. DOI: 10.3390/ijms20205040. PMC: 6834133. PMID: 31614534 [Consulta: 29 gener 2020].
  23. ↑ Ain, QU; Khan, H; Mubarak, MS; Pervaiz, A «Plant Alkaloids as Antiplatelet Agent: Drugs of the Future in the Light of Recent Developments» (en anglès). Front Pharmacol, 7, 22-09-2016, pàg. 292. DOI: 10.3389/fphar.2016.00292. PMC: 5032615. PMID: 27713699 [Consulta: 12 agost 2018].
  24. ↑ Sánchez, EE «Desintegrinas en veneno de serpientes: un nuevo enfoque en el tratamiento de las enfermedades cardiovasculares, cáncer, diabetes» (en castellà). RFM, 27, 1, 1-2004, pàg. 10-14. ISSN: 0798-0469 [Consulta: 19 juliol 2018].
  25. ↑ Kuo, YJ; Chung, CH; Pan, TY; Chuang, WJ; Huang, TF «A Novel αIIbβ3 Antagonist from Snake Venom Prevents Thrombosis without Causing Bleeding» (en anglès). Toxins (Basel), 12, 1, 21-12-2019, pàg. E11. DOI: 10.3390/toxins12010011. ISSN: 2072-6651. PMID: 31877725 [Consulta: 27 gener 2020].
  26. ↑ Matsui, T; Hamako, J; Titani, K «Structure and function of snake venom proteins affecting platelet plug formation» (en anglès). Toxins (Basel), 2, 1, 1-2010, pàg. 10-23. DOI: 10.3390/toxins2010010. PMC: 3206619. PMID: 22069544 [Consulta: 19 juliol 2018].
  27. ↑ GBIF «Bothrops moojeni Hoge, 1966» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID5220820 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 17 febrer 2020].
  28. ↑ de Sousa BB, Mamede CCN, Matias MS, Pereira DFDC, et al «A New Platelet-Aggregation-Inhibiting Factor Isolated from Bothrops moojeni Snake Venom» (en anglès). Biomed Res Int, 2017, 11-2017, pàg. 4315832. DOI: 10.1155/2017/4315832. PMC: 5687129. PMID: 29226136 [Consulta: 19 juliol 2018].
  29. ↑ Post Y, Puschhof J, Beumer J, Kerkkamp HM, et al «Snake Venom Gland Organoids» (en anglès). Cell, 180, 3, 23-01-2020, pàg. 233-247.e21. DOI: 10.1016/j.cell.2019.11.038. ISSN: 1097-4172. PMID: 31978343 [Consulta: 27 gener 2020].
  30. ↑ Francischetti, IM «Platelet aggregation inhibitors from hematophagous animals» (en anglès). Toxicon, 56, 7, 15-12-2010, pàg. 1130-1144. DOI: 10.1016/j.toxicon.2009.12.003. PMC: 2888830. PMID: 20035779 [Consulta: 14 febrer 2020].
  31. ↑ UniProt «Anti-platelet aggregation protein (Anopheles stephensi)» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018; Maig 23, Q7YT37 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 setembre 2018].
  32. ↑ Sugiyama K, Iyori M, Sawaguchi A, Akashi S, et al «The crystal structure of the active domain of Anopheles anti-platelet protein, a powerful anti-coagulant, in complex with an antibody» (en anglès). J Biol Chem, 289, 23, 06-06-2014, pàg. 16303-16312. DOI: 10.1074/jbc.M114.564526. PMC: 4047399. PMID: 24764297 [Consulta: 8 setembre 2018].
  33. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2014.
  34. ↑ De la Riva Bueno, M; Fernández-Roldán Galán, B; Delgado Ruiz, A «Ciclooxigenasa» (en castellà). ChemEvol, Facultad de Medicina (UAH), 05-12-2019, pàg. 20. Arxivat de l'original el 27 de gener 2020 [Consulta: 27 gener 2020].
  35. ↑ Arzamendi, D; Freixa, X; Puig, M; Heras, M «Mecanismo de acción de los fármacos antitrombóticos» (en castellà). Rev Esp Cardiol, Supl H, 06-11-2006, pàg. 2-10. DOI: 10.1016/S1131-3587(06)74839-7. ISSN: 1579-2242 [Consulta: 18 agost 2018].
  36. ↑ Divisón, JA; Galgo, A; Poloc, J; Durá, R «Prevención primaria con aspirina» (en castellà). Semergen, 38, 3, 9-2012, pàg. 366-376. DOI: 10.1016/j.semerg.2012.01.006. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 5 juliol 2018].
  37. ↑ Vicent Alaminos, ML «¿La aspirina es eficaz en prevención primaria?» (en castellà). Cardiología hoy, SEC, 11-09-2018, pàg. 3 [Consulta: 8 març 2020].
  38. ↑ PubChem «Triflusal» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9458 (rev), pàgs: 31 [Consulta: 3 juliol 2018].
  39. ↑ Shin S, Kim KJ, Cho IJ, Hong GR, et al «Effect of Triflusal on Primary Vascular Dysregulation Compared with Aspirin: A Double-Blind, Randomized, Crossover Trial» (en anglès). Yonsei Med J, 56, 5, 9-2015, pàg. 1227-1234. DOI: 10.3349/ymj.2015.56.5.1227. PMC: 4541651. PMID: 26256964 [Consulta: 4 juliol 2018].
  40. ↑ Martínez Leboráns L, Cubells Sánchez L, Zaragoza Ninet V, Pérez Ferriols A «Atypical photosensitivity associated with triflusal» (en anglès). Contact Dermatitis, 2016 Oct; 75 (4), pp: 245-247. DOI: 10.1111/cod.12609. ISSN: 0105-1873. PMID: 27620122 [Consulta: 23 agost 2018].
  41. ↑ Nuin, E; Pérez Sala, D; Lhiaubet Vallet, V; Andreu, I; Miranda, MA «Photosensitivity to Triflusal: Formation of a Photoadduct with Ubiquitin Demonstrated by Photophysical and Proteomic Techniques» (en anglès). Front Pharmacol, 7, 29-08-2016, pàg. 277. DOI: 10.3389/fphar.2016.00277. PMC: 5002410. PMID: 27621705 [Consulta: 23 agost 2018].
  42. ↑ Cavallari LH, Duarte JD «Clopidogrel pharmacogenetics: from evidence to implementation» (en anglès). Future Cardiol, 12, 5, 2016, pàg. 511-514. DOI: 10.2217/fca-2016-0045. ISSN: 1744-8298. PMID: 27539287 [Consulta: 4 juliol 2018].
  43. ↑ Greenhalgh J, Bagust A, Boland A, Martin Saborido C, Oyee J, Blundell M et al. «Clopidogrel and modified-release dipyridamole for the prevention of occlusive vascular events». Health Technol Assess, 15, 31, 2011, pàg. 1-178. DOI: 10.3310/hta15310. PMID: 21888837.
  44. ↑ Wood, S «Clopidogrel Interaction With Morphine in ACS Linked to More Ischemic Events» (en anglès). News, Tctmd.com, 20-01-2020, pàg. 6 [Consulta: 28 gener 2020].
  45. ↑ El-Laithy, HM; Badawi, A; Abdelmalak, NS; El-Sayyad, N «Cubosomes as Oral Drug Delivery Systems: A Promising Approach for Enhancing the Release of Clopidogrel Bisulphate in the Intestine» (en anglès). Chem Pharm Bull [Tòquio], 66, 12, 01-12-2018, pàg. 1165-1173. DOI: 10.1248/cpb.c18-00615. ISSN: 1347-5223. PMID: 30232306 [Consulta: 30 gener 2020].
  46. ↑ PubChem «Prasugrel» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 6918456 (rev), pàgs: 50 [Consulta: 4 juliol 2018].
  47. ↑ Wakabayashi S, Ariyoshi N, Kitahara H, Fujii K, et al «Efficacy of 2.5-mg Prasugrel in Elderly or Low-Body-Weight Patients» (en anglès). Circ J, CJ-18-0337, 29-06-2018, pàg. 14. DOI: 10.1253/circj.CJ-18-0337. ISSN: 1347-4820. PMID: 29962391 [Consulta: 4 juliol 2018].
  48. ↑ PubChem «Thieno(3,2-b)pyridine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Feb 15; CID 12210218 (rev), pàgs: 19 [Consulta: 19 febrer 2020].
  49. ↑ Montoliu, A; Angiolillo, DJ «Prasugrel: The Triton Shell to Soothe Platelet Reactivity» (PDF) (en anglès). Rev Argent Cardiol, 80, 5, 2012, pàg. 337-339. Arxivat de l'original el 4 d’octubre 2012. ISSN: 2314-2286 [Consulta: 18 febrer 2018].
  50. ↑ Sudlow, CL; Mason, G; Maurice, JB; Wedderburn, CJ; Hankey, GJ «Thienopyridine derivatives versus aspirin for preventing stroke and other serious vascular events in high vascular risk patients». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2009. DOI: 10.1002/14651858.CD001246.pub2. PMID: 19821273 [Consulta: 21 gener 2023].
  51. ↑ PubChem «Ticagrelor» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9871419 (rev), pàgs: 58 [Consulta: 4 juliol 2018].
  52. ↑ Teng, R «Ticagrelor: Pharmacokinetic, Pharmacodynamic and Pharmacogenetic Profile: An Update» (en anglès). Clin Pharmacokinet, 54, 11, 11-2015, pàg. 1125-1138. DOI: 10.1007/s40262-015-0290-2. PMC: 4621714. PMID: 26063049 [Consulta: 4 juliol 2018].
  53. ↑ Kowalczyk, M; Banach, Mikhailidis, DP; Hannam, S; Rysz, J «Ticagrelor--a new platelet aggregation inhibitor in patients with acute coronary syndromes. An improvement of other inhibitors?» (en anglès). Med Sci Monit, 15, 12, 2009, pàg. MS24-30. ISSN: 1643-3750 [Consulta: 18 febrer 2018].
  54. ↑ PubChem «Cangrelor» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 13; CID 9854012 (rev), pàgs: 34 [Consulta: 17 octubre 2018].
  55. ↑ AEM «Kengrexal 50 mg» (en castellà). Ficha Técnica. EU/1/15/994/001, 2018; Abr 26 (rev), pàgs: 28. Arxivat de l'original el 24 d’agost 2018 [Consulta: 24 agost 2018].
  56. ↑ Kubica J, Kozinski M, Navarese EP, Tantry U, et al «Cangrelor: an emerging therapeutic option for patients with coronary artery disease» (en anglès). Curr Med Res Opin, 30, 5, 5-2014, pàg. 813-828. DOI: 10.1185/03007995.2014.880050. ISSN: 0300-7995. PMID: 24393016 [Consulta: 24 agost 2018].
  57. ↑ PubChem «Ticlopidine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 7; CID 5472 (rev), pàgs: 42 [Consulta: 11 juliol 2018].
  58. ↑ Mambelli, E; Mancini, E; Casanova, S; Di Felice, A; Santoro, A «Severe ticlopidine-induced cholestatic syndrome» (en anglès). Blood Purif, 25, 5-6, 2007, pàg. 441-445. DOI: 10.1159/000111033. ISSN: 1421-9735. PMID: 18004066 [Consulta: 11 juliol 2018].
  59. ↑ Boswell-Smith, V; Spina, D; Page, CP «Phosphodiesterase inhibitors» (en anglès). Br J Pharmacol, 147, Supl 1, 1-2006, pàg. S252-S257. DOI: 10.1038/sj.bjp.0706495. PMC: 1760738. PMID: 16402111 [Consulta: 23 febrer 2020].
  60. ↑ Galyfos, G; Sianou, A «Cilostazol for Secondary Prevention of Stroke: Should the Guidelines Perhaps Be Extended?» (en anglès). Vasc Specialist Int, 33, 3, 9-2017, pàg. 89-92. DOI: 10.5758/vsi.2017.33.3.89. PMC: 5614376. PMID: 28955697 [Consulta: 4 juliol 2018].
  61. ↑ Takagi, T; Hara, H «Protective effects of cilostazol against hemorrhagic stroke: Current and future perspectives» (PDF) (en anglès). J Pharmacol Sci, 131, 3, 7-2016, pàg. 155-161. DOI: 10.1016/j.jphs.2016.04.023. ISSN: 1347-8648. PMID: 27381422 [Consulta: 22 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  62. ↑ Bledzka, K; Smyth, SS; Plow, EF «Integrin αIIbβ3: from discovery to efficacious therapeutic target» (en anglès). Circ Res, 112, 8, 12-04-2013, pàg. 1189–1200. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.112.300570. PMC: 3711133. PMID: 23580774 [Consulta: 4 juliol 2018].
  63. ↑ Stoffer, K; Shah, S «Abciximab» (en anglès). StatPearls Publishing LLC, 19-12-2017, pàg. 4. PMID: 29489145 [Consulta: 4 juliol 2018].
  64. ↑ AEMPS «ReoPro 2 mg/ml solución inyectable y para perfusión» (PDF) (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Set (rev), pàgs: 15 [Consulta: 4 juliol 2018].
  65. ↑ Aragonés Manzanares RM, Delgado Amaya M, Bullones Ramírez JA, Prieto Palomino MA, et al «Trombocitopenia extrema secundaria a abciximab» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 57, 9, 9-2004, pàg. 885-888. ISSN: 1579-2242. PMID: 15373995 [Consulta: 14 febrer 2020].
  66. ↑ Henriques; Kikkert, WJ «Intracoronary Abciximab in Diabetic STEMI Patients: Questionable Benefit, Proven Harm» (PDF) (en anglès). J Am Coll Cardiol, 68, 7, 16-08-2016, pàg. 739-741. DOI: 10.1016/j.jacc.2016.06.014. ISSN: 1558-3597. PMID: 27515334 [Consulta: 21 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  67. ↑ PubChem «Eptifibatide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 448812 (rev), pàgs: 54 [Consulta: 4 juliol 2018].
  68. ↑ AEM «Integrilin» (PDF) (en castellà). Informe Público Europeo de Evaluación, 2009 Jul; EMEA/268267/2009 (rev), pàgs: 2. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2018 [Consulta: 4 juliol 2018].
  69. ↑ Singh, PC; Ballas, SK «Emerging drugs for sickle cell anèmia» (en anglès). Cardeza Foundation for Hematologic Research, 01-03-2015, pàg. 33 [Consulta: 5 setembre 2018].
  70. ↑ PubChem «Tirofiban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 60947 (rev), pàgs: 48 [Consulta: 4 juliol 2018].
  71. ↑ AEMPS «Agrastat, 0,05 mg/ml solución para perfusión» (PDF) (en castellà). Ficha Técnica, 2013; Oct (rev), pàgs: 18 [Consulta: 4 juliol 2018].
  72. ↑ Yi YH, Yin WJ, Gu ZC, Fang WJ, et al «A Simple Clinical Pre-procedure Risk Model for Predicting Thrombocytopenia Associated With Periprocedural Use of Tirofiban in Patients Undergoing Percutaneous Coronary Intervention» (en anglès). Front Pharmacol, 9, pàg. 1456. DOI: 10.3389/fphar.2018.01456. PMC: 6295459. PMID: 30618750 [Consulta: 27 gener 2020].
  73. ↑ PubChem «Dipyridamole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 3108 (rev), pàgs: 45 [Consulta: 4 juliol 2018].
  74. ↑ AEMPS «Persantin, 100 mg comprimidos recubiertos» (PDF) (en castellà). Ficha Técnica, 2015; Ag (rev), pàgs: 7 [Consulta: 4 juliol 2018].
  75. ↑ Rogosnitzky, M; Isakov, I; Wlassoff, W; Ingram, A; Barishak, YR «Ocular Applications of Dipyridamole: A Review of Indications and Routes of Administration» (en anglès). J Ocul Pharmacol Ther, 32, 2, 3-2016, pàg. 83-89. DOI: 10.1089/jop.2015.0128. PMC: 4779994. PMID: 26696547 [Consulta: 4 setembre 2018].
  76. ↑ Kuo KL, Hung SC, Tseng WC, Liu JS, Lin MH, et al «Dipyridamole decreases dialysis risk and improves survival in patients with pre-dialysis advanced chronic kidney disease» (en anglès). Oncotarget, 9, 4, 03-08-2017, pàg. 5368-5377. DOI: 10.18632/oncotarget.19850. PMC: 5797055. PMID: 29435184 [Consulta: 4 setembre 2018].
  77. ↑ Davı, G; Santilli, F; Vazzana, N «Thromboxane Receptors Antagonists and/or Synthase Inhibitors» (PDF) (en anglès). A: Antiplatelet Agents, Handbook of Experimental Pharmacology (Gresele, P et al. Eds). Springer-Verlag ISBN 978-3-642-29422-8, 290, 2012, pàg. 261-286. DOI: 10.1007/978-3-642-29423-5_11 [Consulta: 5 juliol 2018].
  78. ↑ PubChem «Picotamide» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 4814 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 5 juliol 2018].
  79. ↑ Jones, DA; Fitzpatrick, FA «Thromboxane A2 Synthase: Modification during "suicide" inactivation» (PDF) (en anglès). J Biol Chem, 266, 34, 05-12-1991, pàg. 23510-23514. ISSN: 1083-351X. PMID: 1744143 [Consulta: 8 març 2020].
  80. ↑ Celestini, A; Violi, F «A review of picotamide in the reduction of cardiovascular events in diabetic patients» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 3, 1, 2007. ISSN: 1176-6344. PMC: 1994050. PMID: 17583179 [Consulta: 5 setembre 2018].
  81. ↑ PubChem «Terutroban» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jun 30; CID 9938840 (rev), pàgs: 20 [Consulta: 5 juliol 2018].
  82. ↑ Gelosa P, Sevin G, Pignieri A, Budelli S, et al «Terutroban, a thromboxane/prostaglandin endoperoxide receptor antagonist, prevents hypertensive vascular hypertrophy and fibrosis» (en anglès). Am J Physiol Heart Circ Physiol, 300, 3, 3-2011, pàg. H762-H768. DOI: 10.1152/ajpheart.00880.2010. ISSN: 0363-6135. PMID: 21148758 [Consulta: 5 setembre 2018].
  83. ↑ Rosado E, Rodríguez-Vilarrupla A, Gracia-Sancho J, Tripathi D, et al «Terutroban, a TP-receptor antagonist, reduces portal pressure in cirrhotic rats» (en anglès). Hepatology, 58, 4, 10-2013, pàg. 1424-1435. DOI: 10.1002/hep.26520. ISSN: 1527-3350. PMID: 23703868 [Consulta: 5 setembre 2018].
  84. ↑ Pan, H; Boucher, M; Kaunelis, D «PAR-1 Antagonists: An Emerging Antiplatelet Drug Class» (en anglès). A: CADTH Issues in Emerging Health Technologies, 148. StatPearls Publishing LLC, 30-09-2016, pàg. 16. PMID: 27809429 [Consulta: 10 juliol 2018].
  85. ↑ Nair, AS «Vorapaxar: The missing link in antiplatelet therapy!» (en anglès). J Anaesthesiol Clin Pharmacol, 33, 2, 2017, pàg. 269-270. DOI: 10.4103/joacp.JOACP_363_16. PMC: 5520612. PMID: 28781465 [Consulta: 11 juliol 2018].
  86. ↑ AEM «Zontivity» (PDF) (en castellà). Ficha técnica EMEA/H/C/002814-II/0005, 2017 Jul 27; (rev), pàgs: 34. Arxivat de l'original el 11 de juliol 2018 [Consulta: 10 juliol 2018].
  87. ↑ Costa, J; Portabella, E «Actualització en l'ús d'antiagregants plaquetaris» (PDF). Butlletí d'informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 22, 9, 2010, pàg. 56-65. ISSN: 1579-9441 [Consulta: 21 juliol 2018].
  88. ↑ PubChem «Epoprostenol» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 5282411 (rev), pàgs: 39 [Consulta: 21 juliol 2018].
  89. ↑ PubChem «Iloprost» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 6435378 (rev), pàgs: 33 [Consulta: 21 juliol 2018].
  90. ↑ Puigventós, F «Iloprost trometanol» (en castellà). Elcomprimido.com, 10-03-2000, pàg. 4 [Consulta: 19 febrer 2018].
  91. ↑ Paniccia, R; Priora, R; Liotta, AA; Abbate, R «Platelet function tests: a comparative review» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 18 febrer 2015, pàg. 133-148. DOI: 10.2147/VHRM.S44469. PMC: 4340464. PMID: 25733843 [Consulta: 8 octubre 2018].
  92. ↑ Fontana, P; Roffi, M; Reny, JL «Platelet Function Test Use for Patients with Coronary Artery Disease in the Early 2020s» (en anglès). J Clin Med, 9, 1, 10-01-2020, pàg. E194. DOI: 10.3390/jcm9010194. ISSN: 2077-0383. PMID: 31936845 [Consulta: 27 gener 2020].
  93. ↑ Filis K, Tsioufis C, Sianou A, Triantafillou K, et al «Critical evaluation on proper antithrombotic treatment in different groups of patients undergoing vascular surgery» (en anglès). Hellenic J Cardiol, 59, 6, 2018, pàg. 313-316. DOI: 10.1016/j.hjc.2018.04.006. ISSN: 2241-5955. PMID: 29723662 [Consulta: 17 febrer 2020].
  94. ↑ Tousoulis, D «Prolong antiplatelet therapy. Where we stand?» (en anglès). Hellenic J Cardiol, 31-01-2020. DOI: 10.1016/j.hjc.2020.01.001. ISSN: 2241-5955. PMID: 32014559 [Consulta: 17 febrer 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiagregant plaquetari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antiagregant_plaquetari&oldid=33886048»