Malcoha de les Mentawai
Phaenicophaeus oeneicaudus  | |
|---|---|
| Dades | |
| Hàbitat | bosc primari, verger, matollar i bosc secundari |
| Temps de generació | 4,2 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22725431 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Cuculiformes |
| Família | Cuculidae |
| Gènere | Phaenicophaeus |
| Espècie | Phaenicophaeus oeneicaudus Verreaux, J et Verreaux, E, 1855 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Phaenicophaeus curvirostris oeneicaudus
|
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El malcoha de les Mentawai (Phaenicophaeus oeneicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels cucúlids (Cuculidae) que habita zones boscoses de l'arxipèlag de Mentawai, a prop del sud-oest de Sumatra. Antigament es considerava conespecífic amb la malcoha pitbrú.
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser descrita formalment el 1855 pels naturalistes francesos Jules i Édouard Verreaux amb el binomi actual Phaenicophaeus oeneicaudus. Creien que el seu exemplar venia de Ceilan (ara Sri Lanka).[1] El zoòleg italià Tommaso Salvadori es va adonar que es tractava d'un error i que l'exemplar devia provenir de les illes Mentawai, que es troben a l'oceà Índic aproximadament 150 km (93 mi) a la costa occidental de Sumatra.[2][3] El nom del gènere Phaenicophaeus prové del grec antic φοινικοφαης (phoinikophaēs) que significa "d'aspecte carmesí" o "roig brillant".[4] L'epítet específic oeneicaudus combina el llatí oenoo que significa "vi" i cauda que significa "cua".[5] Anteriorment es considerava que era una subespècie de la malcoha pitbrú (Phaenicophaeus curvirostris). Va ser promogut a l'estatus d'espècie en funció de les diferències morfològiques.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Verreaux, J.; Verreaux, E. (en french) Revue et Magasin de Zoologie Pure et Appliquée, 7, 1855, pàg. 356–357 [357].
- ↑ Salvadori, Tommaso (en italian, latin) Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova, 14, 1894, pàg. 588-601 [590-591].
- ↑ Peters. Check-List of Birds of the World. 4. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1940, p. 55.
- ↑ Jobling, James A. «Phaenicophaeus». The Key to Scientific Names. Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 31 agost 2024].
- ↑ Jobling, James A. «oeneicaudus». The Key to Scientific Names. Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «Turacos, bustards, cuckoos, mesites, sandgrouse». IOC World Bird List Version 14.2. International Ornithologists' Union, 01-08-2024. [Consulta: 31 agost 2024].