Mallerenga cellablanca
Poecile superciliosus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711740 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Poecile |
| Espècie | Poecile superciliosus Przew., 1876 |
.svg){kind=icon}
La mallerenga cellablanca[1] o mallerenga diademada[2] (Poecile superciliosus, abans Parus superciliosus[3]) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids. És endèmica dels boscos de muntanya de la Xina central i el Tibet.
Fa 13,5-14 cm de llarg, amb un pes de 10-12 g. El patró del plomatge és molt semblant al de la mallerenga muntanyenca (Poecile gambeli) de l'oest d'Amèrica del Nord (de la qual en ocasions s'ha considerat una subespècie, tot i estar en un continent diferent), es diferencien en el pit i les galtes que són marró rovellat, no blanc, i amb una cella blanca més llarga i clarament definida; el dors també és d'un marró més ric, no de color marró grisenc (del Hoyo et al. 2007).
Es reprodueix als boscos d'arbustos alpins de berberis, rhamnus, rododendre i salze a 3.200-4.235 m d'altitud, descendint a l'hivern a nivells lleugerament més baixos on es troba als boscos de coníferes, principalment Picea. Fa el niu a terra en escletxes de roca o caus antics de rosegadors (del Hoyo et al. 2007).
Els estudis filogenètics moleculars han demostrat que la mallerenga cellablanca és tàxon germà de la mallerenga lúgrube (Poecile lugubris).[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Mallerenga cellablanca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 18/02/2023(català)
- ↑ «Master Lists – IOC World Bird List v13.1» (en anglès americà). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Poecile superciliosus (mallerenga diademada) - Avibase». [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Johansson, Ulf S.; Ekman, Jan; Bowie, Rauri C.K.; Halvarsson, Peter; Ohlson, Jan I. «A complete multilocus species phylogeny of the tits and chickadees (Aves: Paridae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 69, 3, 12-2013, pàg. 852–860. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.06.019.
- ↑ Tritsch, Christian; Martens, Jochen; Sun, Yue-Hua; Heim, Wieland; Strutzenberger, Patrick «Improved sampling at the subspecies level solves a taxonomic dilemma – A case study of two enigmatic Chinese tit species (Aves, Passeriformes, Paridae, Poecile)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 107, 2-2017, pàg. 538–550. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.12.014.
Bibliografia
[modifica]- Del Hoyo, J., Elliot, A., & Christie D. (eds). (2007). «Handbook of the Birds of the World». Volume 12: Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-42-2
