Malva aegyptia
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Tribu | Malveae |
| Gènere | Malva |
| Espècie | Malva aegyptia L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Malva aegyptia és una espècie de planta herbàcia del gènere Malva, dins de la família Malvaceae, és nadiua de la conca del Mediterrani i l'Àfrica.
És una petita planta herbàcia caducifòlia que assoleix els 10 cm d'alçària. L'espècie està molt relacionada amb Malva trifida Cav., a la qual alguns autors inclosa en aquesta [M. aegyptia subsp. trifida (Cav.) O.Bolòs & al.] i de la qual es diferencia clarament pels pètals més curts, de longitud igual o menor que la dels sèpals i amb l'ungla glabra, i mericarps glabrescentes.
Es distribueix per la regió mediterrània i sud-oest d'Àsia, i es troba dispersa sobretot per la meitat oriental de la península Ibèrica. Forma part de pastures xerofítiques en clapes d'alzinar, savinar, pinedes i fins i tot rouredes, sobre sòls degradats i àrids, rics en sals, algeps, llims, etc. Es troba en una altitud des del nivell de la mar fins als 1.100 m i floreix a l'abril-juliol. Té una forma biològica: el teròfit.
Taxonomia
[modifica]Malva aegyptia fou descrita i publicada per Carl von Linné en Species Plantarum, vol. 2, p. 690, al 1753[1].[1]
- Etimologia
- Malva: nom genèric provinent del llatí malva, -ae, vocable emprat a l'Antiga Roma per a diversos tipus de malves, principalment la malva comuna (Malva sylvestris), però també el malví o altea (Althaea officinalis) i la malva gran, Lavatera arborea. Foren àmpliament descrites, amb les seues nombroses virtuts i propietats, per Plini el Vell en Historia Naturalis (20, LXXXIV).[2][3]
- aegyptia: epítet geogràfic que al·ludeix a Egipte.
- Axolopha aegyptia Alef., 1862
- Dinacrusa aegyptia (L.) G.Krebs, 1994, nom. inval.[4]
- Malva diphylla Moench, 1794, nom. illeg.
- Malva aegyptia subsp. effimbriata Iljin, 1923
- Malva aegyptia subsp. mediterranea Iljin, 1923
- Malva effimbriata (Iljin) Iljin in Kom., 1949
- Malva mediterranea (Iljin) Iljin in Kom., 1949[5]
- Malva armeniaca Iljin, 1923
- Malva aegyptia var. triphylla Maire, 1929
- Malva aegyptia var. libyca (Pomel) Batt., 1888
- Malva libyca Pomel, 1875[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Malva aegyptia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 gener 2015].
- ↑ Thayer B., Pliny the Elder: the Natural History, Liber XX
- ↑ Pline l'Ancien, Histoire naturelle, Liber XX, Traitant des remèdes fournis parell els plantis de jardin. Texte français, Edition d'Émile Littré, Durocher, Paris 1848-1850
- ↑ Malva aegyptia en The Plant List, vers. 1.1, 2013
- ↑ 5,0 5,1 Nogueira I. & PaIva J., Malva aegyptia en Flora Ibèrica, vol. III, p.212-214, CSIC/RJB, Madrid, 2005
- ↑ «Malva aegyptia». Conservatorio y Jardín Botánico de Ginebra: Flora africana. [Consulta: 4 novembre 2010].
- ↑ Malva aegyptia en Anthos-Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, RJB, Madrid, 2012 - Requereix cerca interna
Bibliografia
[modifica]- PAMPANINI, R. (1931). Prodromo della Flora Cirenaica. 577p., 6pl. [p.]
- JAHANDIEZ, I. & R. MAIRE (1932). Catalogui des Plantis du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p. 481]
- QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et des régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p. 626]
- TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1968). Flora Europaea. (vol.2) Cambridge University Press, Cambridge. [p. 250]
- ALI, S. I., S. M. H. JAFRI & A. EL GADI (ed.) (1989). Flora of Libya. Al Faateh University. Tripoli. [p. 4]
- POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié parell els soins d'A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p. 504]
- OZENDA, P. (1983). Flore du Sahara. (ed. 2). Centri National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 622p. [p. 328]
- GREUTER, W., H. M. BURDET & G. LONG (ed.) (1989). MED-CHECKLIST. [vol. 4] Conservatoire & Jardin botaniques de la Ville de Genève. [p. 238]
- CASTROVIEJO S. & al. (ed.) (1993). Flora Iberica. Real Jardí Botànic, C.S.I.C. Servei de Publicacions. Madrid. [p. 212]
- FENNANE, M., M. IBN TATTOU, J. MATHEZ, A. OUYAHYA & J. EL OUALIDI (éd.) (1999). Flore pratique du Maroc. vol. [1] Trav. Inst. Sci., Série Bot. 36. Rabat. [p. 299]
- BOULOS, L. (2000). FLORA OF EGYPT. [vol. 2] Al Harara Publishing. Cairo. [p. 93]
Enllaços externs
[modifica]