Vés al contingut

Manel Garcia Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManel Garcia Grau
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata
Benicarló (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2006 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic, professor de català Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Jaume I (1995–) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAina Garcia-Carbó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fou un filòleg i poeta valencià. La seua obra anava adreçada a la pàtria i la llengua.[1][2]

Fou investigador de la xarxa Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRO, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Col·laborà a les publicacions Avui, Levante, El Punt, Revista de Catalunya, Daina, Reduccions, Passadís, Diari de Balears, Cultura, L'Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Va morir el 2006 després d'una llarga malaltia.[1][2]

Obres

[modifica]

Investigació i divulgació

[modifica]
  • Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
  • Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa

[modifica]
  • Davall del cel (2006)
  • El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt Vicent Pallarés.

Novel·la

[modifica]
  • El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesia

[modifica]
  • Quadern d'estances. Pròleg de Lluís Messeguer (1a ed.: Generalitat Valenciana, 1988; 2a ed.: Edicions de la Guerra, 1991) [Premi Miguel Hernández de poesia juvenil]
  • La veu assedegada (Publicacions de la Biblioteca-Arxiu de Catarroja, 1989) [Premi Benvingut Oliver]
  • Escenalls dels miratges. Il·lustracions de Sara Tato (Vila-real, 1989)
  • Els noms insondables (Eliseu Climent, 1990) (Premi Vicent Andrés Estellés, 1990)
  • Els signes immutables (Bromera, 1991)
  • Llibre de les figuracions. Pròleg de Ferran Carbó (Magnànim, 1993)
  • Mots sota sospita (Sinalefa, 1997)
  • La ciutat de la ira (Set i Mig, 1998)
  • Anatema (Bromera, 2001) Premi Ausiàs March
  • Al fons de vies desertes (Edicions 62, 2002)
  • La mordassa. Pròleg de Sebastià Alzamora (Perifèric, 2003)
  • Constants vitals (Bromera, 2005) (Premi Roís de Corella)[3]
  • Constants vitals (2006)

Estudis literaris

[modifica]
  • De Castelló a Ítaca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997)
  • Les suspicàcies metòdiques (2002)

Homenatges

[modifica]
  • Anualment, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el Premi de Poesia Manel Garcia i Grau.[4]
  • La biblioteca municipal de Benicarló duu el seu nom.
  • En Castelló, en el barri Raval Universitari està el CEIP Manel Garcia Grau.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Manel Garcia Grau [1] Consultat el 24 de març de 2016
  2. 2,0 2,1 NECROLÓGICA:NECROLÓGICAS. Manel Garcia Grau, escritor. Poeta, novelista, ensayista y profesor de Filología Catalana. María fabra.[2] Consultat 24 de març de 2016
  3. «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: març 2016].
  4. «Noticias de Castelló: L?UJI lliura el IV premi de poesia Manel Garcia Grau». [Consulta: 20 desembre 2021].
  5. CEIP Manuel Garcia Grau [3] Consutat 24 de març de 2016

Enllaços externs

[modifica]