Manel Garcia Grau
Aparença
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1962 Benicarló (Baix Maestrat) |
Mort | 5 juny 2006 (43/44 anys) Castelló de la Plana (Plana Alta) |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | catedràtic, professor de català |
Ocupador | Universitat Jaume I (1995–) |
Família | |
Fills | Aina Garcia-Carbó |
Premis | |
Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fou un filòleg i poeta valencià. La seua obra anava adreçada a la pàtria i la llengua.[1][2]
Fou investigador de la xarxa Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRO, de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Col·laborà a les publicacions Avui, Levante, El Punt, Revista de Catalunya, Daina, Reduccions, Passadís, Diari de Balears, Cultura, L'Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Va morir el 2006 després d'una llarga malaltia.[1][2]
Obres
[modifica]Investigació i divulgació
[modifica]- Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
- Polítiques (i) lingüístiques (1997)
Narrativa
[modifica]- Davall del cel (2006)
- El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt Vicent Pallarés.
Novel·la
[modifica]- El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)
Poesia
[modifica]- Quadern d'estances. Pròleg de Lluís Messeguer (1a ed.: Generalitat Valenciana, 1988; 2a ed.: Edicions de la Guerra, 1991) [Premi Miguel Hernández de poesia juvenil]
- La veu assedegada (Publicacions de la Biblioteca-Arxiu de Catarroja, 1989) [Premi Benvingut Oliver]
- Escenalls dels miratges. Il·lustracions de Sara Tato (Vila-real, 1989)
- Els noms insondables (Eliseu Climent, 1990) (Premi Vicent Andrés Estellés, 1990)
- Els signes immutables (Bromera, 1991)
- Llibre de les figuracions. Pròleg de Ferran Carbó (Magnànim, 1993)
- Mots sota sospita (Sinalefa, 1997)
- La ciutat de la ira (Set i Mig, 1998)
- Anatema (Bromera, 2001) Premi Ausiàs March
- Al fons de vies desertes (Edicions 62, 2002)
- La mordassa. Pròleg de Sebastià Alzamora (Perifèric, 2003)
- Constants vitals (Bromera, 2005) (Premi Roís de Corella)[3]
- Constants vitals (2006)
Estudis literaris
[modifica]- De Castelló a Ítaca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997)
- Les suspicàcies metòdiques (2002)
Homenatges
[modifica]- Anualment, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el Premi de Poesia Manel Garcia i Grau.[4]
- La biblioteca municipal de Benicarló duu el seu nom.
- En Castelló, en el barri Raval Universitari està el CEIP Manel Garcia Grau.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Manel Garcia Grau [1] Consultat el 24 de març de 2016
- ↑ 2,0 2,1 NECROLÓGICA:NECROLÓGICAS. Manel Garcia Grau, escritor. Poeta, novelista, ensayista y profesor de Filología Catalana. María fabra.[2] Consultat 24 de març de 2016
- ↑ «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: març 2016].
- ↑ «Noticias de Castelló: L?UJI lliura el IV premi de poesia Manel Garcia Grau». [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ CEIP Manuel Garcia Grau [3] Consutat 24 de març de 2016
Enllaços externs
[modifica]Categories:
- Poetes valencians contemporanis en català
- Escriptors valencians contemporanis en català
- Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
- Professors de filologia
- Professors de la Universitat Jaume I
- Alumnes de la Universitat de València
- Escriptors benicarlandos
- Morts a Castelló de la Plana
- Filòlegs valencians contemporanis
- Professors d'educació secundària valencians
- Professors de català valencians
- Professors de literatura