Vés al contingut

Manel Marí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManel Marí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, poeta, traductor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia
LlenguaCatalà
Premis
Premi Miquel Àngel Riera (1998)
Premi Baladre (1999)
Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó (2003)
Premi Mallorca de Poesia (2005)
Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover (2007)
Premi València de poesia (2016)

Manel Marí (Eivissa, 17 d'agost de 1975 - València, 31 de gener de 2018) va ser un poeta eivissenc que residia a València.[1][2] Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic. Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València. Així mateix, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta.

La seua poètica destaca per uns versos vivaços, punxents i directes. L'obra No pas jo, Premi Mallorca de Poesia de 2005, el va consolidar com un dels autors joves més interessants de la poesia catalana. A El tàlem, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007, els versos recorden l'obra de Joan Vinyoli i Miquel Àngel Riera. El tema de l'obra és la solitud, la decepció, la deriva de qui no sap o no vol adaptar-se a un medi inacceptable. Els poemes impressionen per la duresa de les imatges i alhora per l'eficaç musicalitat dels versos. La intensitat i el nerviosisme de l'expressió tenen la capacitat de sotragar l'esperit del lector.

El número de la revista Eivissa-Institut d'Estudis Eivissencs, núm. 28, desembre 2020, és un monogràfic dedica a Manel Marí (1975-2018), amb textos de memòries, biogràfics, crítica i poemes per Isidor Marí, Jean Serra, Enric Sòria i altres poetes i escriptors.

Manel Marí (dreta) rebent el premi València de Poesia, de la Institució Alfons el Magnànim, el 2016

Publicacions i activitat literària

[modifica]

Obra individual (poesia)

[modifica]
  • Poemes en gris. Palma: Sa Nostra-Col·lecció "El Turó", 1999. Premi Miquel Àngel Riera 1998.
  • Tria impersonal. Eivissa: Sa Nostra, 1999. Col·lecció "Veus de paper".
  • Clarisse. València: Servei de Publicacions de la UPV, 2000.
  • Poemari de descortesia. Eivissa: Res Pública Edicions, 2000.
  • Patrimoni dels dies. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 2001. Premi Baladre 1999.
  • Paraula de poeta. Col·lecció "Poemes essencials", Palma: Govern de les Illes Balears-Conselleria d'Educació i Cultura, 2001. 2a ed., revisada i ampliada, 2008.
  • Deshàbitat. València: Eliseu Climent, 2004. XXII Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó 2003.
  • No pas jo. Palma: Moll, 2006. Premi Mallorca de Poesia 2005.
  • Suite a mitges. Eivissa: Mediterrània, 2006 (sobre quadres de Ricard Bofill).
  • El tàlem. Palma: Moll, 2008. Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2007.
  • Tavernàries. Alzira: Bromera, 2016. Premi València de poesia de la Institució Alfons el Magnànim.

Llibres col·lectius

[modifica]
  • Sempre mar. Cultura contra a burla negra. Santiago de Compostel·la: Plataforma Nunca Mais-Asociación Cultural Benito Soto, 2003.
  • Solstici d'estiu, núm. 8. Fundació ACA, Búger, 2005.
  • For Sale —o 50 veus de la terra. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2010.
  • Grans èxits. Poemes de Manel Marí, Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell i Josep Lluís Aguiló. Palma: Moll, 2010.

Obra recollida en antologies

[modifica]
  • La poésie aux Baleáres à la fin du millénaire. Montpeller: Revue d'Études Catalanes-Université de Montpeller III, 2002.
  • Poetry in the Balearic Islands at the end of the millennium. Palma: Documenta Balear, 2003.
  • “Los perfiles de Odisea”. Antología de la poesía joven en las Islas Baleares. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2007.
  • Poètes contemporains de les Îles Baléares d'expressions catalane. Compilació i traducció de Maties Tugores Garau. París: Caractères, 2010.
  • Desde la farola. Poesía española última. Salamanca: Universitat de Salamanca, 2010.

Enregistraments sonors

[modifica]
  • Solstici d'estiu, núm. 8. Fundació ACA, Búger, 2005.

Festivals i actuacions internacionals

[modifica]
  • IV Festival de poesia de la Mediterrània. Palma, maig de 2002.
  • Festival d'Estiu de Literatura de Berlín. Berlín, juliol de 2002.
  • II Encontre internacional de literatura “Eivissa, port mediterrani del llibre”. Eivissa, març de 2009.
  • Recital de poesia a la seu de la Fundació Teloglion, amb motiu de la inauguració de l'exposició integral de la Fundació Pilar i Joan Miró, organitzada per l'Institut Ramon Llull. Tessalònica, novembre de 2009.
  • Recital de poesia a la Casa Fernando Pessoa, amb motiu de la Semana da Cultura das Ilhas Baleares, organitzada pel Govern de les Illes Balears i l'Institut Ramon Llull. Lisboa, març de 2010.

Videografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ de Lama, F. «Fallece el poeta ibicenco Manel Marí a los 42 años». Diario de Ibiza, 31-01-2018 [Consulta: 31 gener 2018].
  2. ↑ Tur, A. «Mor el poeta eivissenc Manel Marí als 42 anys». Ara Balears, 31-01-2018 [Consulta: 31 gener 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manel_Marí&oldid=31259643»