Manganina
La manganina (manganin en anglès) és una marca registrada per un aliatge de típicament 84% de coure, 12% de manganès, i 4% de níquel. Va ser desenvolupat per primera vegada per Edward Weston el 1892, millorant el seu Constantan (1887).
El full de manganina i el cable es fan servir per a fabricar resistències a causa del seu zero de coeficient de temperatura de resistència elèctrica[1] i estabilitat a llarg termini.[2] El fil de manganina també s'usa con conductor elèctric en sistemes criogènics.
La manganina també s'utilitza en indicadors per a estudis d'ones de xoc d'alta pressió (com els generats a partir de la detonació d'explosius).[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Goodfellow Technical Information Manganin® - Resistance Alloy». Arxivat de l'original el 2017-05-11.
- ↑ «Stability of Double-Walled Manganin Resistors». Arxivat de l'original el 2006-10-06. [Consulta: 19 gener 2018].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-04-04. [Consulta: 19 gener 2018].