Clinoferrosuenoïta
 Clinoferrosuenoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂)(OH)₂ |
| Localitat tipus | mina Hillängs, Ludvika, comtat de Dalarna, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,598(1) Å; b = 18,3179(2) Å; c = 5,3345(1) Å; β = 102,163(1)° |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | no determinat |
| Exfoliació | {110} (en)  |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | no determinada |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,638 nβ = 1,651 nγ = 1,665 |
| Angle 2V | mesurat: 89° to 92°, calculat: 90° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Any d'aprovació | 2024 |
| Referències | [1] |
La clinoferrosuenoïta, coneguda fins al 2012 com a manganogrunerita,[2] és un mineral de la classe dels silicats.
En ser descoberta va ser anomenada dannemorita, ja que havia estat trobada a la mina Dannemora, a Uppland (Suècia), i va ser reanomenada el 1997 a manganogrunerita, en al·lusió a la seva composició, que conté manganès, i per la seva relació amb la grunerita. Va mantenir aquest segon nom fins a la reestructuració del supergrup dels amfíbols de l'any 2012, en que va rebre el nom actual de clinoferrosuenoïta.[3]
Característiques
[modifica]La clinoferrosuenoïta és un silicat de fórmula química ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂)(OH)₂. Tot i ser coneguda des del segle XIX, no va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional fins al mes d'agost de l'any 2024,[4] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols». L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: GEO-NRM 19191754.[4]
Formació i jaciments
[modifica]Les primeres mostres van ser trobades a la mina Dannemora, a la localitat homònima dins el municipi d'Östhammar, a la província d'Uppland, a Suècia. Tot i no ser gens abundant ha estat descrita en altres indrets, sent present a tots els continents d'arreu del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només ha estat descrita a la mina Serrana, a El Molar, a la comarca del Priorat (Tarragona). El material que va servir per determinar l'espècie va ser trobat a la mina Hillängs, situada a la localitat de Ludvika, dins el comtat de Dalarna (Suècia).
Referències
[modifica]
- ↑ «Clino-ferro-suenoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ «Manganogrunerite». Mindat. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ Hawthorne, F. C.; Oberti, R.; Harlow, G. E.; Maresch, W. V.; Martin, R. F.; Schumacher, J. C.; Welch, M. D. «Nomenclature of the amphibole supergroup». American Mineralogist, 97, 11-12, 01-11-2012, pàg. 2031–2048. DOI: DOI:10.2138/am.2012.4276 [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 81». European Journal of Mineralogy, 36, 5, 21-10-2024, pàg. 917–923. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-917-2024 [Consulta: 24 octubre 2024].