Manhua (revista)
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 1950 |
| Data de finalització | 1960 |
| Estat | República Popular de la Xina |
Manhua (xinès simplificat: 漫画, pinyin: Mànhuà) fou una publicació xinesa de la dècada del 1950, orientada cap al socialisme i on publicaven còmics.[1] Rep el nom de manhua, la paraula que defineix al còmic als països de parla xinesa.[2] Fou la primera publicació de la República Popular de la Xina dedicada en esclusiva a les historietes, precedint Lianhuanhua bao (1951) i Meishu (1954).[3]
Inspirada en la soviètica Krokodil,[4] Manhua naix el 1950 a Shanghai, centre artístic i editorial de la naixent República Popular de la Xina.[5] La publicació tenia trenta pàgines, amb les historietes en blanc i negre i les tapes a color, fet que la feia molt atractiva, però també cara de produir.[1] L'abril de 1951, Manhua va canviar d'editor diverses vegades, passant per diferents empreses de propietat estatal.[1] La revista va deixar de publicar-se momentàniament l'agost de 1952, per tal d'ajustar-se als canvis.[1] El gener de 1953 va reaparéixer, augmentant les imatges a color, però reduint el número de pàgines a 10.[1] Per 1952, la revista tenia un tiratge de 31.370 exemplars mensuals, que arribarien a 41.000 el 1954, i l'objectiu de l'editora per al 1957 era arribar a unes 80.000 còpies mensuals.[1]
Entre els seus autors s'hi trobaven veterans com Ye Qianyu i Zhang Guangyu, i la majoria dels artistes que hi participaren en els primers números ja es trobaven actius a la Xina Comunista abans de la proclamació de la República Popular.[6] Inicialment, els editors van ser Mi Gu i Te Wei,[7] però el segon seria subtituit el 1952 per Zhang Leping, Shen Tongheng i Zhang Wenyuan.[7]
L'any 1955, va publicació s'estableix a Beijing,[7] la qual cosa suposà que menys artistes col·laboraren però que els que ho feien estigueren treballant a jornada completa.[8]
Ideològicament, Manhua seguia les directrius de les Converses sobre literatura i art de 1942.[9] El consell editorial realitzava debats teòrics al voltant del paper de l'humor gràfic, i des del 1951 publicà columnes sobre esta temàtica.[10] La primera d'elles anà signada pel prominent teòric Zhu Jinlou.[10]
Amb la fi de la Guerra de Corea, la publicació se centra més en afers interns, fet accentuat per la Campanya de les Cent Flors del 1956.[11] Miao Yintang va fer-se conegut per una vinyeta on criticava el dogmatisme, que posteriorment seria qualificada com verinosa, i un atac al Partit Comunista de la Xina.[12] Amb l'inici del moviment antidretà, la publicació seria acusada de dretana a un article d'un antic col·laborador, Zhu Dan, al Renmin Ribao.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Altehenger, 2013, p. 87.
- ↑ Torres Simón, Esther «Otras opciones con identidad propia: el Manhwa Coreano». Puertas a la lectura, 24, 2012, pàg. 146.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 79.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 85-86.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 86-87.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 82-83.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Altehenger, 2013, p. 88.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 89.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 91-92.
- ↑ 10,0 10,1 Altehenger, 2013, p. 92.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 93-94.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 94.
- ↑ Altehenger, 2013, p. 97.
Bibliografia
[modifica]- Altehenger, Jennifer «A Socialist Satire: Manhua Magazine and Political Cartoon Production in the PRC, 1950–1960» (en anglès). Frontiers of History in China, 8, 1, 01-01-2013, pàg. 78–103. DOI: 10.3868/s020-002-013-0005-3. ISSN: 1673-3401.