Manifesta
  | |||
| Tipus | festival artístic biennal | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1994 - | ||
| Interval de temps | 1994 - | ||
| Freqüència | biennal | ||
| Fundador | Hedwig Fijen | ||
| Estat | Països Baixos | ||
| Organitzador | International Manifesta Foundation | ||
| Format per | |||
| Lloc web | manifesta.org | ||
 
| |||
Manifesta, també coneguda com la Biennal Nòmada Europea, és una biennal cultural contemporània panregional europea.[1] La Biennal Manifesta és propietat i organitzada per la Fundació Internacional Manifesta (IFM), amb seu a Amsterdam.
Història
[modifica]Manifesta va ser fundada l'any 1994 per la historiadora de l'art holandesa Hedwig Fijen.[2] La primera edició va tenir lloc a Rotterdam. Un dels coordinadors a Rotterdam va ser Thomas Meyer zu Schlochtern del Rotterdamse Kunststichting.[3] Entre els artistes locals portats a l'escena internacional, hi havia Jeanne van Heeswijk, Bik Van Der Pol i Joep van Lieshout.[4]
L'edició de 2006 de Manifesta es va fer a Nicòsia, Xipre, dirigida per Florian Waldvogel, Mai Abu ElDahab i Anton Vidokle. El juny de 2006, Nicosia for Art, l'organització sense ànim de lucre de la ciutat que patrocinava l'exposició, va cancel·lar l'esdeveniment a causa de l'agitació política al voltant de la línia verda de Nicòsia.[5]
Edicions anteriors han tingut lloc a Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Nicòsia (2006 – cancel·lada), Trentino-Tirol del Sud (2008), Múrcia en diàleg amb el nord d'Àfrica (2010), Limburg (2012), Sant Petersburg (2014), Zúric (2016), Palerm (2018) i Marsella (2020 - coneguda com Manifesta 13, va tenir lloc malgrat la pandèmia de la COVID-19). El 2022, Manifesta és acollida per Pristina, seguida de Barcelona el 2024 i Ruhr el 2026.
La 10a edició de Manifesta a Sant Petersburg a Rússia va crear tensions ja que el govern acabava de prohibir la " propaganda gai ".[6]
La 12a edició de Manifesta es va celebrar a Palerm, Itàlia, smb el títol "The Planetary Garden. Cultivating Coexistence”. L'exposició proposava una interpretació de la història de la ciutat com a expressió d'un sincretisme de cultures arreu del Mediterrani. Els comissaris van utilitzar la idea del jardí com a metàfora de com podria ser possible agregar diferències i compondre la vida a partir del moviment i la migració.[7]
Educació
[modifica]El programa d'Educació i Mediació de Manifesta forma part de cada Biennal. L'equip educatiu és dels primers a començar a desenvolupar programes a les ciutats d'acollida de Manifesta. Els programes creats per l'equip es deriven de converses, investigacions de camp extensa i mapes socioculturals i educatius.
El programa es desenvolupa en col·laboració amb artistes i associacions de la ciutat d'acollida i inclou projectes educatius, curatorials, artístics, basats en la investigació i accessibles a tothom.[8]
Edicions
[modifica]| Any | Edició | Lloc | Tema | Comissariada per | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1a | Rotterdam | Katalyn Neray Rosa Martínez Viktor Misiano Andrew Renton Hans-Ulrich Obrist |
||
| 1998 | 2n | Luxemburg | Robert Fleck Maria Lind Barbara Vanderlinden |
||
| 2000 | 3r | Ljubljana | " Síndrome Borderline. Energies de Defensa " | Francesc Bonami Ole Bouman Maria Hlavajová Kathrin Rhomberg |
|
| 2002 | 4a | Frankfurt | Iara Boubnova Nuria Enguita Mayo Stéphanie Moisdon |
||
| 2004 | 5a | Sant Sebastià | Massimiliano Gioni Marta Kuzma |
||
| 2006 | 6a | Nicòsia | Cancel·lat [9] | Florian Waldvogel Mai Abu ElDahab Anton Vidokle |
|
| 2008 | 7a | Fortezza/Franzenfeste | " 100 milles en 100 dies " [10] | Adam Budak
Anselm FrankeHila Peleg Col·lectiu Raqs Media |
|
| 2010 | 8a | Múrcia | Fòrum d'Arts Contemporànies d'Alexandria (ACAF) Cambra de Secrets Públics (CPS) tranzit.org |
 
| |
| 2012 | 9a | Genk | Cuauhtémoc Medina Dawn Adès Katerina Gregos |
||
| 2014 | 10a | Sant Petersburg | Kasper König [11][12] | ||
| 2016 | 11a | Zúric | " Què fa la gent per diners: algunes empreses conjuntes " | Christian Jankowski Francesca Gavin [13] |
|
| 2018 | 12a | Palerm | " El jardí planetari. Cultivant la convivència " | Ippolito Pestellini Laparelli Mirjam Varadinis Andrés Jaque Bregtje van der Haak |
|
| 2020 | 13a | Marsella [14][15] | Ajornat indefinidament a causa de la pandèmia de la COVID-19 | Alya Sebti, Katerina Chuchalina, Stefan Kalmár | |
| 2022 | 14a | Pristina [16] | " Importa quins mons mons: com explicar històries d'una altra manera " | Catherine Nichols Carlo Ratti |
|
| 2024 | 15a | Barcelona[17] | "Equilibrant conflictes", "Cuidar i cuidar-nos" i "Imaginant futurs" | Solvej |
Referències
[modifica]- ↑ Schroeder, Mariana «Touching the Taboo». , 15-10-2010 [Consulta: 23 abril 2013].
- ↑ «art Archives» (en anglès). Luxwing. [Consulta: 25 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Manifesta – Volume 1. Foundation European Art Manifestation, 1996.
- ↑ Vanderlinden & Filipovic (2006, p. 208).
- ↑ Augustine Zenakos. «Manifesta no more». Artnet.com, 07-06-2006. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ Coline Milliard. «Controversial Manifesta 10 Organizers Condemn Artists Boycotts». Artnet.com, 30-04-2014. [Consulta: 17 agost 2017].
- ↑ Saraceno, V. (8 maig 2018). Manifesta 12 Palermo Concept: The Planetary Garden. Cultivating Coexistence. Consultat from http://m12.manifesta.org/planetary-garden/
- ↑ «The Head of Education of Manifesta coordinates the development, implementation and monitoring of the education program of Manifesta.» (en anglès). Biennial Foundation, 18-02-2013. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Augustine Zenakos. «Manifesta no more». Artnet.com, 07-06-2006. [Consulta: 18 agost 2017].Augustine Zenakos (7 juny 2006). "Manifesta no more". Artnet.com. Consultat 18 August 2017.
- ↑ «Italian Hours». Artforum.com, 24-07-2008. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2017. [Consulta: 17 agost 2017].
- ↑ Coline Milliard. «Controversial Manifesta 10 Organizers Condemn Artists Boycotts». Artnet.com, 30-04-2014. [Consulta: 17 agost 2017].Coline Milliard (30 abril 2014). "Controversial Manifesta 10 Organizers Condemn Artists Boycotts". Artnet.com. Consultat 17 August 2017.
- ↑ Adrian Searle. «The art world takes on Russia's regressive LGBT laws at Manifesta 10». Theguardian.com, 30-06-2014. [Consulta: 17 agost 2017].
- ↑ Tess Thackara. «Michel Houellebecq and the Zurich Fire Brigade Are Among Unlikely Artists of Manifesta 11». Artsy.net, 05-04-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
- ↑ Mark Robert. «Marseilles to host Manifesta in 2020». Theartnewspaper.com, 06-05-2016. [Consulta: 17 agost 2017].
- ↑ «Manifesta 13 Marseille – The European Nomadic Biennial» (en anglès). [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Manifesta 14 to be hosted in Pristina, Kosovo, in 2022 « MANIFESTA» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-05-03. [Consulta: 3 maig 2019].
- ↑ «Manifesta 15 a Barcelona». [Consulta: 5 setembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Vanderlinden. The Manifesta Decade; Debates on Contemporary Art Exhibitions and Biennials in Post-Wall Europe. Brussels: Roomade, 2006. ISBN 9780262220767.
Enllaços externs
[modifica]