Manifestacions de les Armilles Grogues
| |||
| Tipus | moviment social manifestació  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | armilla reflectant | ||
| Part de | protestes de 2019 | ||
| Interval de temps | 17 novembre 2018 - | ||
| Estat | França, Països Baixos, Alemanya, Suècia, Canadà i Croàcia | ||
| Participant | |||
| Causa | preu de la gasolina i el dièsel desigualtat social referèndum d'iniciativa ciutadana presidència d'Emmanuel Macron incident de Meng Wanzhou | ||
| Morts | 14 (2 gener 2019) | ||
| Altres | |||
| Talls de carretera | |||
| Manifestacions | |||
Dégradation de l'Arc de triomphe le 1er décembre 2018 (fr)  | | ||
| Format per | |||
| Etiqueta | #GiletsJaunes | ||
.jpg)
Les manifestacions de les armilles grogues (Mouvement des gilets jaunes en francès)[1] és un moviment de protesta que va començar a França el 17 de novembre de 2018 i es va estendre amb molt menys èxit a altres països com ara a Bèlgica. El moviment es va generar arran d'una petició en línia "Pour une Baisse des Prix du Carburant à la Pompe" al web Change.org, llançada per Priscillia Ludosky el 29 de maig de 2018, que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina.
Després de l'èxit de la petició els armilles grogues van blocar carreteres i van causar caos en el trànsit. Les manifestacions van sorgir de la ràbia dels ciutadans per l'alça en els preus i les taxes dels carburants.[2][3]
El dissabte 24 de novembre de 2018 les manifestacions es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, a fi de dispersar-los.[4][5]
Les mobilitzacions del moviment Armilles Grogues es mantingueren al llarg del 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes, malgrat les promeses del govern d'Emmanuel Macron, la criminalització del moviment,[6] l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides[7] i el desplegament de l'exèrcit.[8]
Segons el filòsof Jaques Rancière, la «lògica» de les revoltes fou la injustícia global viscuda que es transformà en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «How the 'yellow vests' are planning to block France's roads on Saturday» (en anglès). The Local France, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ Leclerc, Aline ««Gilets jaunes»: anatomie d'une journée de colère» (en francès). Le Monde [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ Willsher, Kim «'Gilets jaunes' protesters threaten to bring France to a standstill» (en anglès). The Guardian, 16-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Incidents a París per la protesta dels "armilles grogues"». El Nacional.cat, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Enfrontaments entre els Armilles Grogues i la policia a París pel preu dels carburants». El Punt Avui, 24-11-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «Persones que mai s'havien manifestat s'adonen que l'Estat francès està manipulant». El Temps, 20-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Perder los dientes en un segundo: un documental muestra las consecuencias de las cargas contra chalecos amarillos» (en castellà). El Diario, 01-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Macron desplega l'exèrcit contra els ‘armilles grogues'». Ara, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
- ↑ «Las virtudes de lo inexplicable: Jacques Rancière a propósito de los "chalecos amarillos"» (en castellà). El Diario, 09-02-2019. [Consulta: 18 abril 2019].