Mannardita
Mannardita | |
---|---|
Fórmula química | Ba(Ti₆V3+ 2)O16 |
Epònim | George William Mannard (en) |
Localitat tipus |
|
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DK.05b |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DK.05 |
Dana | 7.9.5.1 |
Heys | 7.12.17 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 14,356Å; c = 5,911Å; |
Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
Duresa (Mohs) | 7 |
Densitat | 4,12 g/cm³ (mesurada); 4,28 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1983-013 |
Any d'aprovació | 1983 |
Símbol | Man |
Referències | [1][2] |
La mannardita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la priderita. Rep el nom en honor del Dr. George William Mannard (1932-1982), geòleg canadenc, pel seu interès en els minerals i els dipòsits minerals de la Colúmbia Britànica.
Característiques
[modifica]La mannardita és un òxid de fórmula química Ba(Ti₆V3+
2)O16. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mannardita pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, hol·landita, manjiroïta, priderita, redledgeïta, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.
Formació i jaciments
[modifica]La mannardita va ser descrita gràcies a les mostres de dues localitats: Rough claims, a la Colúmbia Britànica (Canadà) i la mina Shiti, a la província de Shaanxi (República Popular de la Xina). També ha estat descrita en altres indrets del Canadà i de la Xina, així com al Brasil, Itàlia, Rússia i Sud-àfrica.
Referències
[modifica]- ↑ «Mannardite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 febrer 2018].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 22 febrer 2018].