Mansa Musa I
| |||
| Nom original | (ar) مانسا موسى  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 1280 Imperi de Mali | ||
| Mort | 1332 ↔ 1337 (56/57 anys) | ||
Mansa (en)  | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | estadista | ||
| Patrimoni net estimat | valor desconegut | ||
| Altres | |||
| Títol | Mansa (en) | ||
| Família | Keita dynasty (en) | ||
| Fills | Maghan I | ||
| Germans | Suleyman | ||
.jpg)
Mansa Musa I (àrab: مانسا موسى) (Imperi de Mali, c. 1280 - 1332 ↔ 1337) fou el primer governant del llinatge laye i el desè Mansa (rei de reis o emperador) de l'Imperi de Mali (fl. 1312-1337). Quan Mansa Musa va arribar al poder, l'Imperi de Mali consistia en un territori que abans havia format part del Regne de Ghana, Melle (Mali) i els seus voltants immediats. Musa ostentava molts títols, incloent-hi els d'emir de Melle i senyor de les Mines de Wang, i fou conqueridor de Ghanata, Futa-Jallon i almenys una altra dotzena d'estats.[1]
Després d'un any sencer sense notícies del seu predecessor Abubakari II fou coronat com a Mansa Kankan Musa o Kango Musa amb el nom de Musa. Mansa Musa era un dels primers musulmans veritablement devots que va dirigir l'Imperi de Mali. Intentava fer de l'islam la fe de la noblesa però mantenint la tradició imperial de no imposar-lo al poble. També feia celebracions d'Eid al final de Ramadà com una cerimònia nacional. Podria llegir i escriure àrab i tenia gran interès a la ciutat erudita de Tombuctú, que pacíficament es va annexionar el 1324. Mitjançant una de les esposes reials de la cort, Musa va transformar Sankore de ser una madrassa informal a una universitat islàmica. Posteriorment s'hi van desenvolupar estudis islàmics. Aquell mateix any un general manding conegut com a Sagmandir aixafava una rebel·lió a Gao.
Sovint descrit com la persona més rica de la història, se sap que va ser inconcebiblement ric pels contemporanis, encaraque segons La revista Time: "Realment no hi ha manera de posar un nombre exacte de la seva riquesa." Se sap pels manuscrits locals i els relats dels viatgers, que la riquesa de Mansa Musa provenia principalment de l'Imperi de Mali que controlava i gravava el comerç de sal de regions del nord i, sobretot, de l'or extret i elaborat a Bambuk i Bure al sud. Durant un període molt llarg, Mali havia creat una gran reserva d'or. També se sospita que Mali estava implicada en el comerç de molts béns com ivori, esclaus, espècies, sedes i ceràmica. Tanmateix, actualment se sap poc sobre l'extensió i el funcionament d'aquests negocis.[8][9]
La culminació del seu regnat fou el seu famós pelegrinatge a La Meca, que començà el 1324 acabà amb el seu retorn el 1326. En absència va deixar al seu fill Muhhàmmad o Magha (Maghan) com a regent. Els relats sobre el nombre de persones que hi van participar i sobre quant or va gastar varien. Tots ells accepten que era un grup molt gran (el mansa portava una guàrdia personal d'uns 500 homes)[2] i repartia tantes almoines i comprava tantes coses que el valor d'or a Egipte i el Pròxim Orient va disminuir durant dotze anys.[3] Quan passava pels carrers del Caire, l'historiador al-Makrizi feia notar "que els membres del seu entorn es posaven a comprar noies esclaves turques i etiòpiques, noies cantants, i peces de roba, de manera que l'índex del dinar d'or va caure a sis dirhams. Acompanyava a Musa la seva esposa favorita, Inari Konte.
Musa era tan generós que feia córrer els diners i va haver de treure un préstec per poder permetre's el viatge de retorn a casa. L'hajj (peregrinació) de Musa, i especialment el seu or, va cridar l'atenció dels mons islàmic i cristià. Consegüentment, el nom de Mali i Tombuctú va aparèixer als mapamundis de segle xiv.
Mentre era a l'hajj (peregrinació), va conèixer al poeta i arquitecte andalusí Abu Ishaq Ibrahim as-Sahilí. Mansa Musa va portar-lo a Mali per embellir algunes de les ciutats. Es varen construir mesquites a Gao i Tombuctú juntament amb palaus impressionants també a Tombuctú. As-Sahilí li va construir pel mansa un palau amb una complexa decoració i una cúpula que es creu que fou la primera de la seva classe al país. També es va portar de la peregrinació a quatre shurafa kuraixites que es van establir a Mali. Abans de la seva mort el 1337, Mali tenia control sobre Taghazza, una zona al nord, que produïa sal al nord, cosa que reforçava el seu tresor.
Es diu que tenia la intenció d'abdicar i tornar a la Meca, però va morir abans de fer-ho. Mansa Musa fou succeït pel seu fill, Maghan I.
Referències
[modifica]- ↑ Goodwin, A.J.H.. «volum 12». A: South African Archaeological Bulletin. The Medieval Empire of Ghana (en anglès), 1957, p. 108-112.
- ↑ «African». Arxivat de l'original el 2008-05-31. [Consulta: 2009].
- ↑ «Kingdom of Mali». Arxivat de l'original el 2005-12-01. [Consulta: 2009].
Bibliografia
[modifica]- Bell, Nawal Morcos «The age of Mansa Musa of Mali: Problems in succession and chronology». International Journal of African Historical Studies, 5, 1972, p. 221–234..
- De Villiers, Marq; Sheila Hirtle. Timbuktu: Sahara’s Fabled City of Gold. Walker and Company: New York. 2007.
- Goodwin, A. J .H. «The Medieval Empire of Ghana». South African Archaeological Bulletin, 12, 1957, p. 108–112..
- Hunwick, John O. Timbuktu and the Songhay Empire: Al-Sadi's Tarikh al-Sudan down to 1613 and other contemporary documents. Brill, 1999. ISBN 90-04-11207-3..
- Levtzion, Nehemia «The thirteenth- and fourteenth-century kings of Mali». Journal of African History, 4, 1963, p. 341–353..
- Levtzion, Nehemia. Ancient Ghana and Mali. Methuen, 1973. ISBN 0-8419-0431-6..
- Corpus of Early Arabic Sources for West Africa. Marcus Weiner Press, 2000. ISBN 1-55876-241-8.. First published in 1981.