Manso Calders
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Montornès del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| Localització | Ctra. Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 29181 | |||
El Manso Calders és una masia de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]Al segle xvi es coneixa com a Cal Comte o la Torre, i el 1599 era propietat de Miquel Jeroni de Calders i de Gilabert, casat amb Maria Anna Lleu i Gomis.[2]
El 1871 va ser reformada per Aleix Aymamí, i el 1899 va ser adquirida per Lluís Estapà, que la va vendre a Maties Muntadas i Rovira, gerent de L'Espanya Industrial. Aquest va fer transformar-ne els entorns en un gran jardí, actualment parc públic. A la seva mort el 1927, va passar a mans de la seva filla Francesca Muntadas i Estruch, casada amb Carles d'España i de Digoine, que la van convertir en la seva torre d'estiueig.[2]
Als anys 1980 va passar a ser propietat pública i en l'actualitat acull l'Institut Vinyes Velles.[2]
Descripció
[modifica]Edifici de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vessants. La seva façana està orientada vers llevant, i els seus elements es distribueixen simètricament respecte a un eix central que es troba definit per una porta adovellada d'arc de mig punt i un escut coronat al seu damunt. Hi ha sis finestres, dues d'elles arran de terra i les altres quatre a l'alçada d'un primer pis. A sota la teulada hi ha una filera de nou finestres d'arc de mig punt. A la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. L'edifici es troba arrebossat i pintat de color blanc, excepte les dovelles de la porta, els bancals i les llindes de les finestres i les cantoneres de tot l'edifici. Adossat al mur de l'esquerra hi ha un safareig. Al davant de la casa, i tancant una era, hi ha una balustrada.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Manso Calders». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Manso Calders». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
[modifica]- «Manso Calders». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.