Vés al contingut

Mansplaining

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mansplaining o explicació masculina condescendent[1] és un anglicisme usat per a designar l'acció i efecte d’un home que, de manera paternalista o condescendent, fent ostentació d’una suposada superioritat intel·lectual, explica a una dona, com si ella no la conegués, alguna cosa que ella ja sap, possiblement millor que el seu interlocutor. Se’n va fer un ús generalitzat a partir del llibre de Rebecca Solnit Els homes m’expliquen coses (2014), en el qual descriu com un home pretenia explicar-li i recomanar-li un llibre que ell havia llegit sense deixar que ella parlés, i sense permetre que li fes saber que ella era l’autora del llibre del qual ell parlava.[2]

En general es tracta de narratives paternalistes, condescendents i esbiaixades cognitivament des d'una mirada masculina. És una paraula emprada pel feminisme per designar l'acció d'un home que tendeix a relacionar-se de forma condescendent o paternalista amb una dona i que, a vegades, explica a la dona coses relacionades amb ella mateixa, o en general amb la condició de dones, com si ella no les conegués.[3][4]

Segons la periodista Lily Rothman (The Atlantic), el mansplainer es dedica a "explicar i explicar i explicar", sense interessar-se si la interlocutora controla sobre el tema en qüestió o fins i tot si "en sap més que ell".[5] L'escriptora i assagista Rebecca Solnit explica el fenomen a conseqüència de "combinar excés de confiança i pensament il·luminat".[6]

Etimologia

[modifica]

La paraula en anglès és un mot creuat entre man (home) i explaining (del verb "explicar"). En català s'usa com a substantiu de gènere masculí. Es va fer d'ús generalitzat a partir del llibre "Els homes m'expliquen coses", de Rebecca Solnit, en el qual descriu com un home pretenia explicar-li i recomanar-li un llibre que havia llegit sense deixar que ella parlés, i en particular sense permetre que ella li fes saber que era ella mateixa l'autora del llibre del qual parlava.[7]

Definició

[modifica]

Mansplaining refereix un espectre que va des del poc respecte pel criteri de la persona que escolta el mansplainer a la pressuposició que la interlocutora no disposa de la capacitat d'entendre quelcom de forma autònoma pel simple fet de ser una dona. S'empra també per referir-se a la persona que instrumentalitza una conversa per tal d'autoerigir-se com l'interessant del grup; en particular, si aquest posicionament social es persegueix invisibilitzant o menystenint les dones presents.

Vegeu també

[modifica]

Un altre manlleu de l'anglès relacionat amb el comportament masclista és el manspreading o eixancarrament masculí[8] fa referència a l'ús de l'espai que en fan, especialment quan seuen en llocs públics.

Referències

[modifica]
  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 26 abril 2024].
  2. Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  3. Steinmetz, Katy (18 November 2014).
  4. Zimmer, Ben (5 January 2013).
  5. Rothman, Lily (1 November 2012).
  6. Solnit, Rebecca (20 August 2012).
  7. Rebecca Solnit, Els homes m'expliquen coses, editorial Angle, 2016. ISBN 9788415307518 (castellà)
  8. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 26 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]