Manta de sella
Una manta de sella és una peça de tela que es col·loca sota la sella d'un cavall,[1] ja sigui una sella de tipus normal, una sella de salt[2] o bé una sella de doma.[3]
Ús
[modifica]La manta de sella es col·loca amb delicadesa, i davant de la creu del cavall.[4] Cal assegurar-se de que no s'arrugui en el moment de posar la sella al damunt, fent-la lliscar la sella cap enrere quan es col·loca a la part superior.[5]
S'utilitza principalment per protegir la pell de la sella de la suor del cavall, però també, en menor mesura, per evitar que la pell del cavall s'irriti i s'escalfi per la fricció de la cadira. Segons el model i el gruix de la manta de sella, també es pot utilitzar per amortir els moviments del genet i protegir l'esquena del cavall (mantes encoixinades, o amb amortidor integrat)
Tipus de mantes de sella
[modifica]
Hi ha diverses formes de mantes de sella (de coixí, forma de selló, forma de llàgrima, etc.), destinades a disciplines específiques. Les mantes de sella es poden personalitzar (amb el nom del cavall, de l'escuderia, del propietari).
A les competicions d'equitació a França, la manta de sella és tradicional i obligatòriament blanca;[6] això vol dir que s'ha de rentar després de cada ús per mantenir-la blanca[7]
Catifes berbers
[modifica]Teixir catifes de sella de colors és una tradició per a les dones berbers rurals ; els socs dels pobles berbers són sovint una oportunitat per admirar catifes de sella molt belles.[8] Aquest teixit sempre ha estat reservat a les dones, sobretot al Marroc[8] i a Tunísia a Kairouan.[9]
Catifes d'Àsia Central
[modifica]Un fragment de tela de muntar trobat en un kurgan a les muntanyes d'Altai pertanyia a Bash Adar i datava al voltant del 500 aC. J. c. ; presenta decoracions brodades i colors naturals anyil, roig, blanc i marró.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ d'Equitation, Fédération Française. Guide Fédéral Galop® 2 (en francès). Fédération Française d'Equitation, 2013-03-01..
- ↑ Deutsch, Julie. Débuter l'équitation (en francès). Editions Artemis, 2006. ISBN 978-2-84416-340-0..
- ↑ FFE. Guide Fédéral Galop® 5 à 9 Tome 1 (en francès). Fédération Française d'Equitation, 2022-09-01. ISBN 979-10-95279-34-1..
- ↑ Labat, Mathilde. Mathilde & Sligo - Cavalière ! (en francès). Larousse, 2022-05-25. ISBN 978-2-03-601712-2..
- ↑ 8,0 8,1 Damgaard, Frédéric. Tapis et tissages: l'art des femmes berbères du Maroc (en francès). Eddif, 2008, p. 135-137. ISBN 978-9954-1-0252-7..
- ↑ Revue tunisienne (en francès). Au Secrétariat général de l'Institut de Carthage, 1896..
- ↑ Dauba, Jean-Louis. Les Tapis turkmènes (en francès). Editions Publibook, 2004. ISBN 978-2-7483-0496-1..
Enllaços externs
[modifica]