Manto acuífero
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Michael (Leslie) Rowe  |
| Protagonistes | |
| Producció | Gael García Bernal i Diego Luna |
| Dissenyador de producció | Eugenio Caballero |
| Guió | Michael (Leslie) Rowe |
| Fotografia | Diego García |
| Muntatge | Ares Botanch |
| Vestuari | Anna Terrazas |
| Maquillatge | Iñaki Legaspi |
| Productora | Canana Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 2013 |
| Durada | 79 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 12.000.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Mèxic |
     
| |
Manto acuífero és una pel·lícula mexicana del 2013 dirigida per Michael Rowe. Representa el segon capítol de la Trilogia de la soledat, començant per la pel·lícula Año bisiesto del 2010 i acabant amb Early Winter el 2015.[1] La pel·lícula es va presentar a concurs a la vuitena edició del Festival del Cinema de Roma.[2]
Sinopsi
[modifica]La pel·lícula explica la història de Caro, una nena de vuit anys que es va veure obligada a marxar amb la seva mare i el seu padrastre Felipe després del divorci dels seus pares. Tot i que la seva mare ha deixat clar que ja no vol tornar a veure el seu exmarit, Caro se sent abandonada i es refugia en ella mateixa. Un dia, la nena descobreix un petit jardí a prop d’un pou darrere de casa. Per compensar la sensació de buit, erigeix un altar a la part inferior del pou amb fotos dels seus pares. Caro viu en dos mons: hi ha la casa amb la televisió i el jardí, un lloc accessible només per a ella, on se sent feliç i pot viure en simbiosi amb plantes i animals. Així, a mesura que s’allunya cada vegada més de la seva mare, Caro descobreix un secret sobre el seu pare i el seu equilibri interior comença a esmicolar-se.
Repartiment
[modifica]- Zaili Sofia Macias: Caro
- Tania Arredondo: la mare de Caro
- Arnoldo Picazzo: Felipe
Producció
[modifica]La idea de la pel·lícula neix de la lectura de la novel·la Blueback escrita per Tim Winton. Des del punt de vista social, Michael Rowe, que va néixer a Austràlia però viu a Mèxic, té la intenció de denunciar la "cultura del divorci fàcil" que no té en compte els sentiments reals dels nens. La pel·lícula es va rodar a l'estat de Puebla. Es caracteritza per l'absència total d'una banda sonora.[3]
Distribució
[modifica]La pel·lícula es va estrenar als cinemes mexicans el 3 de setembre de 2015. Més tard va ser distribuïda als Estats Units per Mundial Films amb el títol The Well.[4]
Reconeixements
[modifica]En la 45a edició de les Diosas de Plata va rebre quatre nominacions i en va guanyar dues: al millor guió i a la millor actuació infantil.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Film Review: 'The Well'». variety.com.
- ↑ «El mexicano Michael Rowe arropa y enternece a Roma con su "Manto acuífero"». peru.com, 09-11-2013.
- ↑ Lo Speciale. «“Manto Acuifero”: la crisi della famiglia vista con gli occhi di un bambino». lospecialegiornale.it, 12-11-2013.
- ↑ Boyd van Hoeij. «The Well (Manto acuifero): Morelia Review». The Hollywood Reporter, 28-10-2013.
- ↑ Ganadores de las Diosas de Plata 2016, Revista Central
